Sergio Scariolo: un viatge al cim

«Aquesta victòria està entre les grans sorpreses de l’esport recent. No és fàcil que un equip entri com a vuitè favorit en els rànquings i acabi guanyant», reflexiona Scariolo en una conversa telefònica amb EL PERIÓDICO des de Bolonya, on va assumir un nou repte la temporada passada, la banqueta d’un club històric, la Virtus, al qual ha donat la primera Eurocup de la seva història i ha classificat per a la present edició de l’Eurolliga, que ha començat aquesta setmana.

«Fa uns dies recordava els casos del Leicester quan va guanyar la Premier o el de Dinamarca a l’Eurocopa de 1992. Potser m’he passat una miqueta. Però, sens dubte, aquest Eurobasket està entre les victòries ‘top’ que hem aconseguit. El marge entre les previsions que feien i l’actuació ha sigut imponent. Molt per sobre de les expectatives, malgrat tenir fins a vuit debutants. Segur que aquest títol ocupa un lloc de privilegi, igual que ho va ser el títol Mundial del 2019», admet, amb orgull.

El pes dels ‘Nois d’or’

Scariolo no sempre ha tingut tant crèdit. O no de manera tan indiscutible en els seus primers anys. Malgrat la seva sòlida trajectòria en l’ACB (Copa del Rei del 99 amb el Tau, Lliga del 2000 amb el Madrid i Copa del Rei del 2005 i Lliga del 2006 amb l’Unicaja) i els seus primers passos en la selecció, durant un temps se li va regatejar l’elogi i es van minimitzar els seus mèrits. Els èxits, per a una immensa majoria de l’opinió pública, eren el resultat de la sorprenent generació d’or que va tenir a les seves mans, la que va encapçalar Pau Gasol.

Aquesta situació ha anat canviant amb el pas del temps segons s’anava elevant el llistó i les seves gestes anaven desafiant la lògica. El primer Europeu (2009); el pols a les estrelles de l’NBA en els Jocs de Londres; completar la triple corona europea i fer-ho en territori enemic després de superar l’amfitriona França, que presentava una de les millors seleccions de la seva història (2015); el títol Mundial del 2019, ja sense Pau Gasol, Navarro, Reyes i Sergio Rodríguez però amb Ricky Rubio, Marc Gasol, Llull i Rudy com a referents. I aquest Eurobasket, en un altre gir de guió, amb Rudy com a guardià de les essències i el futur trucant a la porta: els germans Hernangómez, Garuba, López-Arostegui, Parra...

Aquestes experiències vitals són les que vol acostar-nos el preparador de Brescia, de 61 anys, en el llibre que aquest 11 d’octubre La Esfera de los Libros publicarà a Espanya, ‘Mi amor por el baloncesto’, que ja ha sortit a la venda a Itàlia amb un altre títol (‘Uomo a tutto campo’) i que destinarà els seus beneficis a la fundació que porta el nom del seu pare, Cesare Scariolo, que ajuda nens malalts de càncer i les seves famílies.

Gestió de grups

«M’encanta aquest joc. M’agraden tots els aspectes del bàsquet. Com més hi aprofundia amb els anys, com més els estudiava, més m’agradaven, sense condicions», admet el tècnic de Brescia en una de les confessions d’un llibre que reflecteix la seva capacitat de lideratge i la seva habilitat per a la gestió de grups, concretament després d’anys de victòries dirigint la millor generació del bàsquet espanyol de la història. «Per mi, la seva millor virtut és saber barrejar, en la proporció justa, com un xef experimentat, dos elements que poden semblar antagònics: D’una banda, el treball i l’exigència i de l’altra, la confiança i el gaudi», valora Pau Gasol en el pròleg.

Notícies relacionades

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

El relleu de Lewandowski

El llibre és un recorregut cronològic des de la seva infància fins a l’inici d’aquest últim Eurobasket, un viatge en el temps amb l’ajuda de Paolo Frusca, un escriptor italià. Scariolo aprofita per recordar alguns dels moments més brillants de la seva carrera, com la conquesta de l’anell de l’NBA el 2019, quan era entrenador ajudant dels Toronto Raptors, un parell de mesos abans d’aconseguir el títol mundial amb la selecció.

‘Mi amor por el baloncesto’ no és el primer acostament de Scariolo al món dels llibres. El 2013 ja va publicar ‘Hablando en plata’, després de la final olímpica en els Jocs de Londres contra el ‘dream team’. «Ara no tinc tant temps per llegir i em sap greu. Però sempre m’han agradat les biografies com ‘Open’, d’André Agassi, i les experiències de grans esportistes com Jordan, Wade, Phil Jackson... És una manera diferent d’acostar-se al personatge», confessa Scariolo, ara sí, ja indiscutible en la història de l’esport espanyol.