El ‘fotògraf’ Ernesto Valverde torna al Camp Nou sense ànim de revenja

És per això que el Txingurri, creguin-me, no visita avui el Camp Nou amb sentiment de revenja; zero pensament de revenja, res de represàlies malgrat haver-ne sigut acomiadat, després de dos anys i mig, després d’haver guanyat dues Lligues (de carrer), molt abans del final, una amb 14 punts d’avantatge sobre l’Atlètic de Madrid i 17 sobre el Reial Madrid i l’altra amb 11 punts d’avantatge sobre els matalassers i 19 sobre els merengues, conquerir una Copa del Rei i, sí, haver perdut dos partits, ¡dos! (4-0 a Liverpool i 3-0 a Roma) dels 22 que va jugar en la Champions (Xavi Hernández n’ha perdut, de moment, 3 dels 6 que n’ha jugat com a tècnic del Barça).

Bartomeu es va espantar

Així que avui torna al Camp Nou un professional del futbol, que a l’abandonar la Joan Gamper va deixar com a última imatge un gran somriure darrere del volant del seu cotxe. Valverde se n’anava havent complert tan bé com va poder i va saber. Se’n va anar, està convençut d’això, amb el carinyo del vestidor i sabent que ni Leo Messi ni Luis Suárez havien decidit res sobre el seu futur. Se’n va anar perquè Josep María Bartomeu es va espantar i el va destituir i, com moltes altres vegades, també se’n va penedir poc després.

I avui torna al Camp Nou, on, segons va reconèixer ahir, «no tinc cap gana de revenja perquè no tinc res, contra el Barça, al contrari. El que hi tinc són amics als quals saludaré abans del partit i, un minut després, intentaré guanyar-los. Perquè d’això es tracta el futbol, de guanyar tres punts, tot i que aquesta vegada sigui en un estadi que em porta bons i mals records però on sobretot vaig treballar molt a gust i vaig tenir molta gent al meu voltant que em va ajudar que tot ens anés bé a tots.

Valverde, que quan va deixar el Barça es va dedicar a tot menys a veure futbol, va agafar la seva bicicleta, la seva guitarra i la seva Contax, una càmera que s’assembla a una Leica però que no ho és, i va decidir viure. Després, quan el seu Athletic, a través de dos dels tres candidats a la presidència del club, li van demanar ajuda, va tornar, com diu ell, a vestir-se de llums. «Així de tonto soc; vaig tornar a caure en la trampa».

El Valverde que visita avui el Camp Nou té més de fotògraf i guitarrista que el que va abandonar l’Estadi el gener del 2020 i, per descomptat, continua mirant, analitzant i vivint el futbol amb el distanciament que mereix una professió que, en determinats llocs (Barcelona, per exemple), la passió, els dogmes, la tradició i el llibre d’estil deixat per Johan Cruyff compliquen tant les coses que pots ser acomiadat malgrat haver guanyat el 90% de partits.

Encreuament d’elogis

És per això que quan li preguntes al Txingurri si pensa que el públic que omplirà avui, segurament, el Camp Nou el rebrà amb una gran ovació, ell es mostra escèptic. «No en tinc ni idea; suposo que hi haurà gent que s’alegrarà que torni. Jo vaig ser un professional que ho va donar tot, que ho va fer el millor que va saber i poder, que va comptar amb l’ajuda, insisteixo, de molta gent. Al final me’n vaig emportar, sí, un bon record. És evident que la vaig encertar i em vaig equivocar, però tinc la sensació que durant aquells anys ens vam endur tots moltes alegries, sí».

Valverde, que ahir va ser molt elogiat per Xavi Hernández («em sembla un entrenador espectacular i al Barça va fer una feina excel·lent»), va compartir, el 20 de setembre, una estoneta de xerrada amb l’actual tècnic culer a Las Rozas, on, sens dubte, van parlar de com de complicat és entrenar el Barça. I sí, és clar, van parlar de Leo Messi i com de dur va ser conviure amb 10 i com de dur és encara conviure amb les vaques sagrades. Segur.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Però, sobretot, van parlar de futbol. «Tothom situa ja el Barça fora de la Champions i això encara no s’ha acabat», comenta Valverde. «Jo veig el Barça molt bé. S’ha reforçat molt bé. Està jugant a la Lliga a un nivell altíssim. Sí, va perdre el clàssic, però ¿qui no perd un partit? Aquest és el problema del Barça, que totes les derrotes són un drama. Jo veig un equip profund que pot arribar molt lluny. És cert que el Reial Madrid està jugant molt bé i tira endavant els partits amb facilitat, però no és fàcil guanyar al Barça, gens fàcil».

Valverde té clara una cosa: si guanya amb el mateix gol amb què el Liverpool va derrotar l’altre dia el Manchester City (sacada del porter Alisson, control de Salah i gol), serà feliç. I si juga de meravella però, al final, en els últims cinc minuts, es veu obligat a ficar els seus 11 futbolistes sota el travesser, ho farà. I, si acaba guanyant, també ho celebrarà. «Si la gent analitzés, de veritat, seriosament, les coses que vam arribar a fer nosaltres amb Johan [Cruyff], no seria tan dogmàtica sobre la seva manera de jugar a futbol». Paraula de fotògraf. I guitarrista.