Champions League

El Sevilla sap patir i s’aferra a Europa amb un triomf davant el Copenhaguen

El conjunt de Sampaoli aconsegueix una victòria que el classifica per a l’Europa League gràcies als gols d’En Nesyri, Isco i Montiel a la segona meitat | El Copenhaguen va tenir oportunitats per avançar-se, però va acabar pagant la qualitat més gran d’un rival que aconsegueix una victòria que eleva el seu ànim

4
Es llegeix en minuts

Apel·lava Pepe Castro, president del Sevilla, en la prèvia al decisiu duel de Champions contra el Copenhaguen, «que aquest equip mai es rendeix». Lema construït a base de constants classificacions europees, però allunyat d’un present agitat on l’Europa League, torneig fetitxe per als sevillans, emergia com un recurs emocional amb el fer un gir de timó veritable.

Això requeria vèncer en la sessió vespertina. Els de Sampaoli ho van aconseguir amb un 3-0 que enclou sofriment. Un sentiment que el Sevilla no es va treure de sobre fins al segon gol d’Isco. Dmitrovic i dos pals van mantenir en el camí del conjunt sevillà, incòmode davant un rival inferior.

Sense ullal

Va plantejar el Sevilla una arrencada enèrgica, confiant en Suso i Papu, habitants en els extrems dins d’un esquema poblat de mitjapuntes en el qual per fi Sampaoli va optar per alinear a la fi un davanter com a referència: Dolberg, un fitxatge infructuós que va durar 45 minuts.

Des que va assumir el càrrec, el tècnic argentí ha insistit en el «projecte», el seu pla perquè l’equip sevillà deixi de ser un conjunt feble a les àrees. Això passa per recuperar ràpid després de la pèrdua i tornar l’arrelament defensiu amb homes com Marcao. Dues tasques bàsiques que no va complir en el primer acte.

Malgrat que l’onze inicial local convidava a monopolitzar la pilota, el Copenhagen no va seguir del tot amb el pla avançat per Jacob Neestrup: «Esperarem una hora fins que tinguem una oportunitat». De fet, van ser els danesos els primers a mostrar l’ullal amb un xut de Haraldsson que va posar a prova els reflexos de Dmitrovic, substitut de Bono.

Davant aquesta primera mostra d’intranquil·litat, el Sevilla, el bagatge ofensiu del qual es limitava a un parell de xuts de Suso –sol contra el món-, va intentar crear a prop de l’àrea del Copenhaguen. No va trobar la llum. Al revés, amb pilota es mostrava inoperant i sense ella es despullava aviat. A prop de la mitja hora de joc, una incursió de Daramy va posar un nus al coll d’un Pizjuán, com cada vegada que agafava la pilota.

Les dues línies del Copenhaguen semblaven impenetrables. Tanmateix, una passada filtrada de Rakitic per a Suso va acabar en l’ocasió sevillista més clara. La va desbaratar l’emmascarat Grabara amb una bona intervenció. Aquesta advertència no va tenir continuïtat. Sampaoli va intervenir i va introduir En-Nesyri en lloc de Dolberg per augmentar l’espurna en atac.

En-Nesyri l’encerta

Però el Copenhaguen va tornar a colpejar primer després de la represa. Clem, el fil conductor danès, va aprofitar un desallotjament de Dmitrovic, que es va quedar a terra, per armar una volea que va impactar al pal. L’àrbitre va considerar falta, tanmateix, aquesta oportunitat va evidenciar que el Sevilla era el de tota la temporada: un conjunt espès i imprecís.

Més canvis. Va entrar Lamela, l’home més en forma de l’equip. La primera pilota que va tocar va estar a punt de ser una assistència de gol per a Isco. El partit estava preparat per ser un anada i tornada, conscients tots dos que l’empat no valia per a res. El Copenhaguen es va salvar d’un penal en contra, després de ser revisat pel VAR. Després, Dmitrovic li va guanyar un segon de cara a de cara a Haralson, al qual li faltava qualitat i finalització, com va demostrar en una contra posterior. El partit guanyava vertigen.

Va arribar el minut 60, fins que l’entrenador visitant volia arribar, amb el partit agafat amb pinces. Allà va aparèixer l’agulla d’En-Nesyri amb una maniobra que va evocar els seus millors moments. Es va avançar als defensors per desviar de cap i fer bo un ‘caramel’ del Papu Gómez. Però 25 minuts després de sortir, el davanter marroquí es va retirar lesionat i la responsabilitat quedava a les botes de Rafa Mir.

[if IE 9]>

Notícies relacionades

El gol no li va anar tan bé al Sevilla com pensava. Va concedir opcions a pilota aturada davant un rival que es va rearmar amb poder aeri com el de Cornelius. Aquest va prolongar per a Diks, que, dins de l’àrea, va enganxar un xut de cap que va impactar al travesser. Tanmateix, els danesos, incapaços de guanyar un sol gol durant la fase de grups, van pagar la seva incompetència ofensiva.

Isco, igual com En-Nesyri, va recuperar la màgia perduda amb un gol de vella essència. Es va col·locar a la cantonada de la frontal de l’àrea i la va posar al pal llarg de Grabara amb una dolça paràbola. Sense pressió, Montiel va arrodonir el marcador i el va convertir en golejada. El Sevilla recuperava a la fi el pols i s’aferrava a Europa. Un triomf des del qual créixer.