EL PARTIT DE MESTALLA (0-1)
Lewandowski, amb un gol en el temps afegit, ho camufla tot
Agonitzava el partit, ja en el temps afegit, quan el polonès va transformar una delicada centrada de Raphinha en una bonica rematada. Bonica, plàstica i decisiva rematada per marcar el gol del sofert triomf en un sorollós Mestalla.
El Barça es dirigia cap a un empat que el condemnava a dies de frustració i angoixa. Però una centrada precisa, suau, educada i dolça de Raphinha, va trobar l’inacabable cos de Lewandowski, un davanter que va desencadenar l’eufòria culer perquè hi ha gols que valen molt més que tres punts. Hi ha gols, ja en el temps afegit d’un partit volcànic, que són una autèntica fortuna. En la primera part, el polonès va rematar de cap al pal; en la segona es va estirar de manera tan elàstica com bonica per fer callar Mestalla, permetent que Xavi tingui una setmana tranquil·la perseguint el Madrid. Nit estiuenca a València.
Nit de màniga curta i milers de persones omplint a vessar el vell Mestalla, un estadi que sembla una caldera. Un estadi que és a punt de fer 100 anys de vida, capaç com ha sigut històricament de posar-li la por al cos al Barça. És igual quin Barça. Sigui el gran Barça de Guardiola. O el vertical Barça de Luis Enrique o el Barça de Xavi, que està en constant «procés de construcció». L’equip blaugrana va començar una mica tebi, superat per l’ambient i la intensitat exhibida pels jugadors de Gattusso.
Els equips són el mirall de l’ànima dels seus entrenadors. I aquest València només entén el futbol com una manera de córrer tot i que es va apagar massa aviat. Això va ser mèrit de l’ordre establert pel Barça, sustentat, ahir a la nit sí, en els interiors. Dominaven i governaven el partit Pedri, que va tornar a la seva situació d’interior dret, i Frenkie de Jong, situat com a volant esquerre. No era, curiosament, el Barça dels extrems, condicionat, a més, per les males eleccions de Dembélé, l’únic especialista pur. Un rebel que transforma el seu joc en un tractat d’incomprensió. Un exercici infinit d’impaciència i descontrol. Ancorat al costat de la calç, el francès rebia bé la pilota i la passava malament. Tan simple com torturador resultava per als seus propis companys, desesperats com estaven. I fins i tot Xavi, el seu més ferm defensor, va caure en l’angoixa quan veia, una vegada i una altra, que la «pulcritud», paraula clau del seu mètode de joc, era traïda amb traïdoria i nocturnitat. Fins a 12 pilotes va perdre Ousmane en els primers 45 minuts.
Un equip amb control, però sense perill
Presoner de les presses, el València va ser domesticat amb el control blaugrana, que va embolcallar la pilota per fer callar l’estrident i sorollós Mestalla. Malgrat que el Barça no aconseguia concretar aquest domini. Molt control, però poca rematada (set, una a porta i una altra al pal, el cop de cap de Lewandowski) perquè no es van sincronitzar bé les línies. A l’inici, Kluivert va exercir de ‘guardaespatlles’ de Busquets, afegit a la lesió de Cavani (va rebre un cop al turmell dret quan no s’havia arribat ni al minut 20), que va trencar l’atrevit pla dissenyat per Gattuso.
A través de la valentia de Balde, que no troba a faltar jugar de lateral dret sent un esquerrà tancat com és, va trobar la via per empènyer l’equip valencià a l’àrea de Mamardashvili, el gegant que té de porter. Es va posar nerviós el meta georgià per la pressió ordenada per Xavi i semblava portar esclops de fusta als peus. Acabat el primer acte, el Barça tenia motius per estar més que enfadat perquè va resultar estèril fer callar tot València. Molt control, molt govern, però poca eficàcia. Un problema perquè produir molt i no treure res és molt mal negoci.
Eric i Koundé, lesionats
Xavi se’n va adonar que el negoci podia empitjorar i va fer un triple canvi quan el rellotge estiuenc de Mestalla no havia arribat ni a l’hora de partit: Gavi per Busquets, Raphinha per Dembélé i Ferran Torres, xiulat i recriminat per qui va ser la seva gent, per Ansu Fati. Mesura d’urgència perquè el Barça va començar adormit la segona meitat i el València vivia massa tranquil. Però ni així li va agafar el fil del partit, mentre li anaven caient jugadors lesionats. Primer, Eric; després, Koundé. I Piqué, mentrestant, va necessitar diversos minuts per posar-se les botes en un gest que va desesperar la banqueta, incapaç de desfer-li el nus al calçat. No hi va haver cap mena de futbol enredada la nit entre discussions i polèmiques com el gol anul·lat, i amb raó, al València per la mà de Marcos André que va detectar el VAR.
Notícies relacionades
Va ser llavors quan Gattuso des de la banda es va fer l’amo del matx. Es va jugar al que ell va voler acabant Xavi amb una defensa de circumstàncies formada per Balde, Piqué, Marcos Alonso i Alba. En atac va ser un veritable desastre resumit en la doble ocasió a falta de cinc minuts. La centrada de Pedri deixava sol Ferran Torres. Però va rematar contra ell mateix. Bé, en realitat, ni va rematar. I després la pilota, capritxosa, queia davant dos davanters. Raphinha es va avançar a Lewandowski i va enviar la pilota al carrer de València. ¡Veure-ho per creure-ho! Dues ocasions a l’àrea petita d’un espantat Mamardashvili. Era gol o gol. Dos gols en una mateixa jugada. Dos errors que van fer que Xavi es posés les mans al cap perquè no podia entendre tant desencert.
Agonitzava el partit, amb un frustrant i desesperançador 0-0 fins que va arribar la jugada ‘made in Madrid’. Un gol en l’últim sospir. Un gol d’or en el temps afegit perquè Raphinha es va inventar una màgica centrada rematada de forma espectacular per Lewandowski. El gol d’un 9 amb unes cames que es van estirar com si fos un robot fins a canviar la direcció de la pilota per donar-li al Barça una victòria que és tot un tresor. Tot i que el tresor és tenir Lewandowski, un caçagols que camufla totes les disfuncions d’un equip convalescent.
València 0 - Barça 1
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
Fa 753 dies
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia