El Madrid ensopega contra un gran Girona amb un penal dubtós en contra, un gol anul·lat i una expulsió

Un empat al Bernabéu sempre és motiu de celebració i més si fa setmanes que els resultats no acompanyen. L’assaborirà el Girona, que ha ofert la seva millor versió per sumar un punt d’or que fa sortir l’equip del descens (1-1). Després d’una excel·lent primera meitat, amb ocasions per avançar-se al marcador, va ser Vinícius l’encarregat de desequilibrar la balança amb una fogonada en el minut 69. Els de Míchel no van tirar la tovallola i van igualar des del punt de penal, després que el VAR veiés unes mans de Marco Asensio dins l’àrea. A Stuani no li ha tremolat el pols i ha enganyat Courtois per fer un 1-1 que, malgrat els intents dels jugadors d’Ancelotti, ja no s’ha mogut. 

Dues novetats, les d’Arnau i Valeri, i una alta dosi d’ambició. Així va saltar el Girona a la gespa del Bernabéu. Sense complexos, conscient de què fer en cada moment i decidit a patir. La proposta li ha sortit bé. Prou per mantenir a ratlla el Madrid, còmode amb la pilota als peus, dominador del territori, però incapaç de muntar un setge al rival.

Travesser de Yangel Herrera

És veritat que Modric, tot just començar, ha gaudit d’una bona oportunitat. Com també les han tingut Camavinga i Rodrygo, el primer amb un xut enverinat que no ha trobat porteria i el segon enviant l’esfèrica al pal. Escrit així, podria semblar una llista de mèrits prou vàlids com per marxar al descans amb avantatge, però el currículum dels gironins, en aquest primer període, ha sigut molt més exitós.

Quan ha tingut la pilota, l’ha mogut amb criteri. Sense por, ni precipitació. I sense tenir-la, s’ha defensat amb encert, sent un bloc ordenat, solidari, desactivant la suposada màgia de Vinícius o la inspiració de Fede Valverde. Castellanos ha tingut el 0-1 tot just començar, però s’ha quedat a un pam de celebrar-lo. Més clara ha sigut l’oportunitat de Valeri, amb un cop de cap que no ha trobat porteria per mil·límetres. Més encara ho ha sigut la de Yangel, en el 38. Valeri, a l’espai, li ha guanyat la partida a Carvajal i ha deixat la pilota enrere perquè l’engaltés el veneçolà, que s’ha trobat amb el travesser. 

Un pas endavant

Empès per la necessitat i l’obligació, el Madrid ha fet un pas endavant i ha guanyat metres. Ja l’incomodava el resultat, que es mantenia com en els primers compassos del primer acte. Fins que ha aparegut una fogonada de Vinícius, llavors intermitent i més decidit a protestar-ho tot. El brasiler s’ha colat entre el central i Arnau per rematar una assistència de Valverde. El gol ja l’ha vist des de la gespa Riquelme, que ha substituït un Couto, que en el 54 ha hagut d’anar-se’n lesionat per una dura entrada de Kroos.

L’1-0 ha fet mal. Si no ha arribat el segon és perquè Gazzaniga ha tret una gran mà per rebutjar el xut de Marco Asensio, el primer canvi d’Ancelotti. L’emoció no s’havia acabat. Ni de bon tros. Una pilota a l’àrea local ha acabat amb Asensio fent mans. En primera instància, l’acció ha continuat fins que Iglesias Villanueva ha avisat l’àrbitre. Melero López ha tornat a consultar la jugada i llavors no ha tingut cap dubte. Ha assenyalat penal. Sort que llavors Stuani ja era al camp. Tot un especialista. Ha enganyat Courtois fent realitat l’empat.

Vermella a Kroos

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Era el minut 81. Encara faltava molt, potser massa. Temps encara per veure un altre gol. El que ha marcat Rodrygo, tot i que fent falta a Gazzaniga, que tenia la pilota controlada quan l’atacant l’ha trepitjat per enviar-la al fons de la porteria. Una acció calcada a la de fa poques jornades al camp de l’Almeria i que hauria significat l’empat de Yangel Herrera, però que finalment no tindria validesa.

Aquest diumenge tampoc ha valgut i el Bernabéu ha esclatat. També Kroos, que ha sigut expulsat en els primers compassos d’un temps extra que s’ha fet etern. L’ha guanyat bé el Girona, que ha defensat el resultat a capa i espasa. Un empat valuós. Qui sap si el punt de partida d’una reacció que serveixi per començar a mirar cap amunt.