▾ .com .cat
Esports
Martina Terré, la nova guardiana de la selecció de waterpolo

Martina Terré, la nova guardiana de la selecció de waterpolo

  •  La portera de 20 anys va ser decisiva amb tres parades en la tanda de penals per conquistar el títol de la Lliga Mundial després d’una apassionant final contra Hongria

  •  «No em paro gaire a pensar en l’aconseguit, soc més del dia a dia. Però és increïble: fa sis anys demanava fotos a la Maica i a la Laura», valora la jugadora del CN Sant Andreu

Martina Terré, la nova guardiana de la selecció de waterpolo

RFEN

3
Es llegeix en minuts
Luis Mendiola
Luis Mendiola

Periodista

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Amb només 20 anys, Martina Terré (Barcelona, 2002) ja s’ha guanyat un lloc en la brillant història de la selecció espanyola de waterpolo. La seva actuació a la porteria va ser decisiva perquè Espanya aixequés aquest cap de setmana el títol de la Lliga Mundial i això li va suposar a més l’elecció com a millor portera del torneig.

L’equilibri va marcar la final contraHongria (empat a 11 al final del temps reglamentari) i el partit es va haver de decidir en la tanda de penals que es va allargar fins al 8-7. Terré va aturar tres llançaments i va segellar el primer triomf espanyol en aquesta competició, tot i que la incertesa es va prolongar uns segons, ja que els àrbitres van consultar el VAR abans de decretar que l’últim llançament hongarès, desviat per la portera espanyola, no va acabar de depassar la línia de gol.

Espanya, campiona de la Superfinal de la Lliga Mundial de waterpolo en una èpica final
waterpolo

Espanya, campiona de la Superfinal de la Lliga Mundial de waterpolo en una èpica final

«Va ser una final increïble, de moltíssima exigència física i un enorme desgast, un partit molt dur per moments», admet Terré, en una conversa amb El Periódico. «Ho vam celebrar, però tampoc vam tenir gaire marge, perquè tornàvem ràpid i totes hem de tornar a la dinàmica dels clubs perquè estem al mig de la Lliga», explica la barcelonina, integrant de la generació que va guanyar el Mundial júnior fa un any a Israel i que ha accelerat la renovació de l’absoluta. En aquest grup s’inclouen Elena Ruiz, Nona Pérez, Cristina Nogué, Paula Camus i María Palacio, que ha sigut l’última a incorporar-s’hi.

La portera del CN Sant Andreu reconeix que és «un honor» en l’àmbit personal el títol de millor portera, com ja ho va ser de l’Europeu, però la seva actuació personal no la va deixar satisfeta del tot. «Vaig començar malament, és veritat que al final els penals em van sortir bé, però durant el partit no em reconeixia», admet en to crític i revela que no sol posar-se nerviosa, però que va acabar molt tensa en la mort sobtada en els penals. «En aquells moments, veus que tota la responsabilitat recau en tu. Per sort, vaig parar aquest últim penal», admet i explica que gran part del mèrit recau en Laura Ester, la portera del CN Sabadell, amb qui comparteix la porteria de la selecció. «És el meu màxim suport en cada partit. En sap moltíssim, coneix totes les rivals, m’ajuda a portar la pressió, em dona consells durant el partit...», descobreix.

«Un any rodó»

El triomf a la Lliga Mundial arrodoneix un any memorable per a Terré i també per a l’equip de Miki Oca, campió d’Europa aquest estiu passat a Split, i prolonga el moment dolç de la selecció que ja es va penjar la plata olímpica en els Jocs de Tòquio el 2021. «Ha sigut un any únic, però també molt dur, de molt treball i concentracions», explica. La Martina es va estrenar a la selecció en el Mundial d’Hongria i ja s’ha convertit en una de fixa en la llista d’Oca. «No m’he parat a pensar gaire en els èxits que he aconseguit, soc més del dia a dia i entres en la dinàmica d’un equip que arriba als tornejos amb la mentalitat de guanyar. Però és increïble: fa sis anys, jo les anava a veure jugar, i demanava fotos a la Maica (García) i a la Laura (Ester) i ara estic amb elles», explica.

El fet sorprenent és que va arribar al waterpolo gairebé per casualitat. Va començar a la gimnàstica, es va passar a la natació i després al waterpolo i al veure el nivell físic i de contacte, va acabar per trobar el gust a posar-se a la porteria.

Va ser el seu pare, bomber de professió, estudiant d’INEF i propietari d’un gimnàs, que la va empènyer a ella i a les seves germanes a practicar l’esport. La més gran (21 anys) juga a bàsquet al Vedruna Gracia i la petita (18) juga a waterpolo de portera al CN Catalunya i també apunta alt.

Notícies relacionades

«Les dues ens ajudem molt», explica la portera internacional, que compagina la seva vida en el waterpolo amb un grau d’Estudis Globals d’anglès a la Pompeu Fabra. «Sé que això no és futbol. És un esport minoritari, tot i que també guanyi títols mundials i Champions i hi haurà un moment en què el waterpolo s’acabarà», diu la Martina, amb una carrera brillant que tot just acava de prendre el vol.

 

Temes:

Waterpolo

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Cada cop més menors incompleixen el règim de visita després d’un divorci
  2. Vivas reclama al PP que negociï amb l’Executiu
  3. Col·lisió entre Broncano i Motos per Jorge Martín
  4. Urbanisme La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos
  5. NENS TUTELATS El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020