Un Mundial construït sobre l’esquena de milers de treballadors migrants

A Qatar, el 88% de la població és expatriada. Només 313.000 persones dels 2,6 milions d’habitants de l’emirat són qatarianes. En la petita península viuen més de dos milions d’estrangers que, amb les seves mans, han construït el país i el mantenen amb vida. Tot i que Qatar no els ho torni. Ni que tampoc els garanteixi seguir vius. Des del 2010, almenys 6.750 treballadors migrants han mort només durant la construcció de la infraestructura relacionada amb unMundial a punt de posar-se en marxa. Malgrat les tímides reformes aplicades per les autoritats, els abusos a aquest massiu grup poblacional estan perillosament estesos.

La llista de violacions sembla no s’acaba mai. Retards i impagaments de salaris generalitzats, altes tarifes de contractació, morts inexplicables, robatori de passaports, jornades maratonianes sense aigua ni menjar, falta d’atenció mèdica, vivendes insalubres, llocs de treball sense assegurances, sous irrisoris i un aterridor etcètera. A les dones que treballen a la llar en un règim d’esclavitud se’ls suma el risc de ser víctimes de violència sexual. «Això no són només violacions dels seus drets laborals, sinó dels seus drets humans, així que ningú els protegeix», denuncia Khalid Ibrahim, el director i cofundador del Centre del Golf per als Drets Humans.

«Veiem que aquestes males condicions no comencen a Qatar, sinó que ja les trobem durant el procés de reclutament», explica Ibrahim a aquest diari. Per assegurar-se els seus llocs de treball, els migrants paguen entre 700 i 2.600 euros i arriben endeutats a l’emirat àrab, una condició que els fa més vulnerables a l’abús i al servatge per deutes. I és que l’esforç titànic per construir estadis i altres infraestructura per a la Copa del Món ha obligat el Govern de Qatar a contractar 30.000 treballadors estrangers, segons les seves pròpies dades. La majoria procedeixen de Bangladesh, l’Índia, el Nepal i les Filipines.

Viure i treballar a 50º

Durant l’última dècada, milers de migrants han hagut de treballar en condicions literalment inhumanes. Mentre el Golf s’escalfa al doble de velocitat que la resta del món, les temperatures a Qatar arriben a superar els 50 graus. Els qui sobreviuen a aquest infern ho fan amb malalties que alteren per sempre la seva vida. «No podem donar una xifra específica de totes les morts de treballadors sense explicació perquè les autoritats de Qatar es neguen a investigar i compartir dades exhaustives, però existeix la possibilitat que morís gent per treballar en condicions molt dures», explica Michael Page, subdirector de Human Rights Watch (HRW) a l’Orient Mitjà i al nord de l’Àfrica.

Shameful #Qatar is rejecting widespread call from fans, NGOs, & footballers for a migrant worker compensation fund. @FIFAcom should establish its own fund if it wants any positive legacy for this @FIFAWorldCup tarnished by abuses. A response 🧵 https://t.co/SXZofa0qZl pic.twitter.com/9I16dPqOdj

— Michael Page (@MichaelARPage) 2 de noviembre de 2022

4.000 treballadors més poden morir a causa de la falta de seguretat i altres causes per quan se celebri la competició. Tot i que la llei laboral de Qatar estableix que les famílies dels morts o incapacitats a causa del treball han de rebre una compensació per part dels seus ocupadors, els diners no estan arribant perquè les seves defuncions se certifiquen per «causes naturals». «No hi ha hagut justícia per als que han mort treballant a Qatar pel Mundial; les seves morts estan sent oblidades gràcies a la impunitat dels responsables, que no reben conseqüències per aquestes pèrdues», assenyala Ibrahim. «La pèrdua per a les famílies no és només emocional, sinó també econòmica, perquè mor el suport econòmic d’una llar i no reben res com a compensació», afegeix Page. 

Sota el ‘kafala’

«Ni aquests migrants ni ningú a Qatar, en general, gaudeix del poder d’associació i expressió per lluitar i exigir el que els pertany», diu Page a EL PERIÓDICO. En l’hipercontrolat estat peninsular estan prohibits els sindicats, les vagues i les manifestacions pacífiques per reclamar drets. Després d’una protesta a l’agost, almenys 60 treballadors migrants que exigien els seus salaris van ser deportats als seus països d’origen sense veure els seus diners. Alguns treballadors que s’han queixat de les violacions de les lleis laborals han sigut empresonats.

En un intent per sufocar les crítiques, les autoritats qatarianes van anunciar àmplies reformes laborals el 2019. «Però tenen un abast massa limitat i són insuficients per abordar aquests problemes integrals que inclouen 12 anys d’abusos», assenyala Page. Van establir un salari mínim i van intentar acabar amb el sistema de patrocini anomenat ‘kafala’, a càrrec de gestionar l’arribada i la presència d’aquests migrants al país. «És un sistema de govern laboral que atorga als ocupadors un poder real desproporcionat per controlar la vida dels treballadors i ha facilitat tot aquest seriós historial d’abusos dels seus drets», apunta el representant de HRW. 

El rostre del Mundial

Com el 95% de la força laboral de Qatar, els treballadors migrants seran el rostre d’aquest Mundial. Aficionats i periodistes es trobaran amb ells en hotels, restaurants, estadis i botigues. Els que els atenguin probablement seran víctimes d’abusos inassumibles per al públic. Però, ¿què passarà amb ells quan la construcció s’acabi? ¿O quan s’acabi el Mundial? «Aquest és el nostre pitjormalson; tots els ulls estan posats en Qatar en aquests moments, però no sabem el que passarà quan s’acabi la competició», lamenta Ibrahim. 

#GCHR mission to #Qatar finds grave violations against migrant workershttps://t.co/UHgJwUPAgz pic.twitter.com/MkBxF3xMGA

— GC4HR (@GulfCentre4HR) 5 de septiembre de 2022

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Tot i que el pobre historial d’abusos als drets humans de Qatar ja es coneixia abans que se li atorgués el Mundial, no ha sigut fins als últims mesos quan seleccions, fans i personalitats del món de l’esport s’hi han posicionat en contra. Els futbolistes de Noruega, Alemanya, Dinamarca i dels Països Baixos van protestar durant les rondes de classificació. Però ja sembla massa tard. 

«La gran decepció és que teníem molt temps; hi ha anys de documentació dels gravíssims abusos als quals s’han enfrontar els treballadors de la construcció», conclou Page, «però se n’adonen ara per la pressió dels seus fans i dels mitjans de comunicació, que no volen estar vinculats amb una instal·lació construïda sobre l’esquena dels treballadors migrants que van morir edificant-la i ni tan sols se’ls va pagar per això».