El cas de la capital catalana
Les dones salven les inscripcions en les carreres populars de Barcelona
El 32% dels dorsals en l’última Cursa de la Mercè van ser per a corredores, una xifra que va augmentar al 36% en la Cursa de Bombers, celebrada a l’octubre.
«No hi ha prou corredors per a tantes proves populars, de manera que s’han de racionalitzar», adverteix David Escudé, regidor d’Esports de l’ajuntament de la capital catalana.
Només la participació femenina augmenta en totes les carreres populars que s’han organitzat a Barcelona després de superar-se les restriccions per culpa de la pandèmia. Amb dades ofertes a aquest diari per l’ajuntament de la capital catalana es verifica aquest creixement amb un important percentatge de dones en totes les proves obertes als dos sexes. Així, a la Cursa de la Mercè, celebrada al setembre, el 32% de la inscripció va ser femenina. L’augment va arribar fins al 36% en la Cursa de Bombers, el 23 d’octubre.
L’ajuntament considera que actualment hi ha un excedent de carreres populars a Barcelona, motiu pel qual competició que desaparegui no es recuperarà. «No hi ha prou corredors per a tantes proves populars, de manera que s’han de racionalitzar», admet David Escudé, regidor d’Esports. Principalment, a Barcelona se celebren dos tipus de carreres, les que organitza directament l’ajuntament, tot i que una empresa en porti l’explotació, com és el cas de les maratons, i les que impulsen els districtes o barris de la ciutat, que gairebé sempre coincideixen amb la festa major del lloc.
«Al final, els veïns es queixen»
Escudé considera que abans, quan només hi havia bàsicament cinc carreres a Barcelona (marató, mitja marató, Bombers, Mercè i la dels Nassos), aquestes proves populars donaven beneficis. Ara ja no és així. Ara cal repartir el pastís «al marge de l’auge que estan vivint les carreres de muntanya». Aquest cap de setmana, sense anar més lluny, s’han organitzat cinc proves populars a la capital catalana.
A més, s’ha d’intentar que no siguin sempre els mateixos districtes els que concentrin més quantitat de competicions, perquè «al final els veïns es queixen pel soroll i les molèsties, malgrat l’esforç de la Guàrdia Urbana de buscar alternatives de mobilitat», afirma Escudé.
La històrica Mitja de Granollers
«Abans, els aficionats al ‘running’ corríem les carreres de la nostra ciutat i la gran referència catalana, que era la Mitja de Granollers. Ara molts pensen que si no van la Behobia-Sant Sebastià (que es disputa aquest diumenge) ja no són ningú. Però el programa de carreres és infinit a Barcelona, a Catalunya, a Espanya, a Europa i a la resta del món», afegeix Escudé, que a part de regidor és un assidu practicant d’aquest esport.
Notícies relacionadesEls estudis municipals indiquen que, al marge del creixement de la participació femenina, Barcelona és una de les ciutats europees on més gent corre assíduament pels carrers, un factor indicatiu que no decau la passió pel ‘running’. La voluntat, per tant, és racionalitzar les carreres populars, entre altres coses perquè resulta poc atractiu per als participants córrer lluny de les zones més conegudes d’una ciutat. «El ‘running’ fomenta el turisme esportiu. La gent que ens visita per córrer la marató ve amb la família i passa uns dies a la ciutat».
«Si no regulem les carreres populars, ens carregarem la gallina dels ous d’or. Els organitzadors, a més, no hi guanyen tants diners perquè cal pagar les tanques, els avituallaments i la pròpia seguretat de la prova i, desgraciadament, molt poques disposen de bons patrocinadors», recalca Escudé.
