Dones a l’ombra en el Qatar del Mundial

«El meu pare es va tornar bastant estricte perquè estava influït pels homes amb qui es barrejava allà a Qatar», recorda Imran per a aquest diari. «Sempre controlava com em vestia: tot havia de ser llarg, molt ample, i em deia com havia de portar el mocador al cap», explica. El seu pare, a l’arribar a Qatar, estava emparat pel sistema de tutela masculina que li donava completa autoritat per controlar la vida de la Yousra. Ella mateixa, al tornar al Regne Unit, ho va explicar en la novel·la autobiogràfica ‘Hijab and red lipstick’ (hijab i pintallavis vermell).

Igual que la resta de dones residents a Qatar, estrangeres i qatarianes, la Yousra necessitava el permís del seu tutor masculí, en aquest cas el seu pare, per a absolutament tot. Sense ell no podia casar-se, ni estudiar,ni viatjar a l’estranger, ni accedir a molts llocs governamentals ni rebre certes formes d’atenció de salut reproductiva. Fins al gener del 2020 tampoc podia conduir. Si hagués tingut fills, la Yousra no hauria sigut la seva tutora. Ho hauria sigut el seu marit i, en cas que morís i no hi hagués cap altre home de la família disponible per ser-ho, l’estat tindria la potestat sobre ells. Els tutors són elsr pares, germans, oncles o marits un cop elles es casen.

Sistema de tutela masculina

«La tutela masculina reforça el poder i el control que els homes tenen sobre la vida i les decisions de les dones i pot fomentar o alimentar la violència, ja que els deixa poques opcions viables per escapar de l’abús de les seves famílies i marits», afirma Rothna Begum en l’informe ‘Tot el que he de fer està lligat a un home. Les dones i les normes de tutela masculina a Qatar’, de Human Rights Watch (HRW). El sistema de tutela masculina no es tracta d’un conjunt de regles clares i articulades. HRW ho defineix com «un laberint de lleis, polítiques i pràctiques que requereixen que les dones obtinguin el permís d’un tutor masculí per a certes activitats» si no totes.

Per això la vida de la Yousra va canviar per complet a l’aterrar a Qatar. «Cada aspecte de la meva vida, cada una de les meves decisions com a dona, necessitava el permís escrit del meu guardià home», explica des de la campanya anglesa. No hi havia manera d’escapar-se del sistema. Les seves amigues qatarianes i àrabs patien la mateixa vigilància. «Els seus pares i germans s’aprofitaven d’aquest sistema de tutela per abusar de les dones de la seva família, per restringir els seus moviments, per controlar tots els aspectes de la seva vida, com es vesteixen, amb qui parlen», apunta.

Les dones a Qatar estan abandonades a la seva sort. L’estricte control del seu Govern no permet que la societat s’organitzi de cap manera. «Si ets dona i, per exemple, ets feminista o parles obertament sobre política a Qatar i t’oposes al sistema, seràs arrestada, desapareguda per la força i empresonada», apunta l’escriptora. A més, l’absència d’una llei sobre violència domèstica les deixa completament desemparades. Aquelles que s’atreveixen a fugir de l’abús poden ser retornades a famílies abusives, detingudes o enviades a hospitals psiquiàtrics. 

Reformes al país veí

Quan l’Aràbia Saudita va reformar el seu sistema de tutela masculina, algunes dones a Qatar van intentar protestar i exigir que les seves autoritats fessin el mateix. Però, en només 24 hores, tots els comptes anònims a les xarxes socials que es van organitzar per demanar-ho van ser tancats. Oenagés internacionals com HRW reclamen a la comunitat internacional que posi el focus en Qatar i que ampliï les veus d’aquelles poques que han pogut fugir i viure per explicar-ho. 

#Qatar’s constitution says women are equal before the law, yet its male guardianship rules treat women as legal minors. Lack of transparency means women don’t often know what the rules are. See new @hrw report https://t.co/Ux7hi5PKnQ #WomensRightsQatar Thread 👇 pic.twitter.com/0CCg0XN4Sn

— Rothna Begum (@Rothna_Begum) 29 de marzo de 2021

Sorprenentment, Qatar es troba al lloc 42 del rànquing mundial de desigualtat de gènere realitzat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament. Això es deu, en part, als alts nivells educatius de les dones al país i a la seva presència en ministeris i delegacions diplomàtiques. «Però a Qatar hi ha una falta de comprensió del veritable empoderament femení i l’agència femenina; si la dona no pot prendre una decisió de vida de manera independent, no és un veritable empoderament femení i mostra que elles no tenen drets», assenyala Imnar.

«Hipocresia»

Notícies relacionades

Qatar 2022 | Futbol, mentides i salut global

Tres hores que van canviar el Barça

Durant les pròximes setmanes, milers de dones aterraran a Qatar. El país els obrirà les portes perquè naveguin amb certa facilitat mentre les locals continuaran subjectes a pràctiques discriminatòries. Les qatarianes en l’exili i les organitzacions humanitàries volen que la Copa del Món sigui un punt d’inflexió per als drets de les dones, però les autoritats no s’hi han pronunciat. Només han tret pit al presumir de la presència d’àrbitres femenines –estrangeres– que oficiaran partits en un gran torneig masculí per primera vegada.  

Yousra no dubta a titllar-lo d’«hipocresia». «De sobte, cada cosa que prohibeixen, cada motiu pel qual arresten persones, es faran excepcions per als fanàtics i estrangers, però no per a la gent local», critica. «Però, quan s’acabi el Mundial, creguin-me, tot tornarà a ser com abans», conclou. Poc queda d’aquella Yousra adolescent a qui les lleis qatarianes van intentar aniquilar. Ara, des d’un lloc més segur, és una altra de tantes dones que han sobreviscut al país i que lluiten per canviar-lo.