Suar per aprimar-se: ¿mite o veritat?

Per entendre fins a quin punt és així, primer s’ha de separar el concepte de sudoració del motiu que la produeix. La sudoració per si mateixa no és més que un procés fisiològic mitjançant el qual el cos regula la temperatura quan el cervell detecta que és massa alta, per evitar que aquest tingui complicacions.

És en aquest punt quan el cervell envia un senyal a les glàndules sudorípares de la pell perquè alliberin aigua juntament amb sals minerals i alguns altres components. D’aquesta manera, quan l’aigua surt del cos i s’evapora a l’entrar en contacte amb l’exterior, la temperatura corporal baixa. El fet de suar no implica necessàriament una despesa calòrica, sinó simplement una pèrdua d’aigua.

Per aquesta raó que després de suar, ja sigui fent exercici o pel simple fet de tenir calor, apareix la set. El cos ha de reposar aquest líquid que ha perdut suant, format en més del 90% per aigua i la resta a base de sals minerals presents naturalment en el cos. Per això si un es pesa abans i després d’entrenar, és possible que vegi a la bàscula una baixada pronunciada, però, en contra del que pot pensar-se, aquesta xifra no correspon al greix, sinó al líquid. Per això, s’acostuma a recuperar tot el pes perdut després d’un entrenament amb el simple fet de beure aigua.

Suar sí que pot significar aprimar-se

Tot i així, l’afirmació no és del tot incorrecta. Suar sí que pot significar una pèrdua de greix, i és simplement a causa que quan aquesta sudoració és la conseqüència d’un esforç físic, sí que es cremen calories. Això sí, a causa de l’exercici i no del fet de suar. Per això, hem de diferenciar l’origen de la suor.

Quan es realitza exercici intens, en la majoria d’ocasions se sua perquè s’eleva la temperatura corporal amb les pulsacions i el moviment. I tot i que cada cas és diferent i hi influeixen factors com el pes, el sexe i la condició física, una persona adulta pot arribar a perdre de mitjana al voltant d’1,5 litres d’aigua durant una sessió d’una hora d’exercici.

Aquesta baixada de pes que es produeix al suar es deu majoritàriament a la pèrdua de líquids, però com que ha passat durant la realització de l’exercici, en gran manera el cos haurà utilitzat les reserves energètiques de què disposi, i una potden ser els greixos. Allà sí que s’estaria aconseguint utilitzar el greix com a font energètica i es descompondria, i es procediria al que popularment coneixem com cremar greixos. Però en canvi, si aquesta sudoració és el resultat d’haver-se embolicat en impermeables o portar més roba de la necessària o entrenar a alta temperatura, no necessàriament s’estaran cremant les mateixes calories i després de beure aigua es recuperarà gairebé tot el pes perdut.

Risc de deshidratació

Notícies relacionades

L’estrès, principal obstacle per a la pèrdua de pes

Alimentació flexitariana: els beneficis de mesclar proteïnes vegetals i animals en la dieta

Aquesta tècnica, utilitzada sobretot en els esports de contacte per aconseguir arribar a determinat pes de cara a les competicions, és perillosa i pot arribar a ser contraproduent a nivell de rendiment esportiu. El cos necessita mantenir determinats nivells d’hidratació per funcionar correctament i en cas de no reposar aquests líquids després de l’esforç es corre el perill de patir una deshidratació.

Arribats a aquest punt, si el que es pretén és cremar greix queda clar que el que cal fer és exercici, independentment de la sudoració que comporti. Només així es contribuirà a augmentar el dèficit calòric, que és en el fons l’únic motiu pel qual es crema greix i per tant es perd pes. De la mateixa manera, és necessari beure aigua i mantenir-se hidratat per poder portar a terme esforços de la manera més segura possible sense comprometre la salut.