Les tres espines mundialistes de Luis Enrique

Luis Enrique Martínez viurà a Qatar el seu primer Mundial com a entrenador, després dels tres que va viure com a jugador, el 1994, el 1998 i el 2002. Cap dels tres va acabar amb bon sabor de boca per a l’asturià.

Primer com a jugador del Reial Madrid (el 1994) i després com a futbolista del Barça (1998 i 2002), el recorregut mundialista de Luis Enrique va xocar dues vegades amb arbitratges molt polèmics i en una altra ocasió, amb una decepció majúscula, patida per Espanya el 1998.

L’actual seleccionador va debutar en un Mundial com a part de la selecció que Javier Clemente va formar per jugar el torneig de 1994: era un bloc basat en el grup del Barça, però amb jugadors de pes d’altres equips, cas de Fernando Hierro, Abelardo, Julen Guerrero o el mateix Luis Enrique. 

Fins al partit dels quarts de final, el Mundial va ser molt positiu per a la selecció, malgrat arrencar amb dos empats, precisament els dos que Luis Enrique va jugar complets. En la victòria contra Bolívia, l’asturià no va tenir minuts.

Va tornar a jugar el partit complet a vuitens, contra Suïssa: Espanya va guanyar 3-0 i Luis Enrique va firmar el segon gol. 

El cop de colze de Tassotti

Poc imaginava llavors l’asturià que set dies després seria el protagonista d’una de les imatges del Mundial. Tassotti li va trencar el nas d’un cop de colze que va fer mal a tots els aficionats espanyols.

Sagnant i plorant, Luis Enrique se’n va anar cap a l’àrbitre, l’hongarès Sándor Puhl, que es va fer el suec. Va ser la portada del dia a tots els diaris, i passat el temps va quedar com la imatge de la frustració d’Espanya en un Mundial en el qual podia haver arribat molt lluny.

Quatre anys després, encara amb Clemente al capdavant de la selecció, Luis Enrique va arribar al seu segon Mundial. Ja era jugador del Barça, després d’aterrar al Camp Nou el 1996. 

Però a França’98, el paper d’Espanya va ser totalment decebedor: derrota contra Nigèria, empat sense gols contra el Paraguai i una golejada ja inútil contra Bulgària en l’última jornada de la fase de grups.

L’actual seleccionador va jugar els dos primers partits complets. En el tercer, va ser substituït per Julen Guerrero en el minut 65. La selecció no va passar de fase de grups.

Una altra discutidíssima decisió arbitral posaria l’epíleg a la carrera mundialista de Luis Enrique.

Va ocórrer el 2002, en el Mundial de Corea i el Japó. Luis Enrique ja no era titular en una selecció que dirigia des de la banqueta José Antonio Camacho. 

Espanya va guanyar amb solvència els seus tres partits de la primera fase contra Eslovènia (3-1), el Paraguai (3-1) i Sud-àfrica (3-2). Luis Enrique va ser titular en els dos primers.

Luis Enrique a la Copa del Món

EUA 1994:

Espanya – Corea del Sud: 90 minuts

Espanya – Alemanya: 90 minuts

Espanya – Bolívia: 0 minuts

Espanya – Suïssa: 90 minuts – 1 gol

Espanya – Itàlia: 90 minuts

FRANÇA 1998

Espanya – Nigèria: 90 minuts

Espanya – Paraguai: 90 minuts

Espanya – Bulgària: 69 minuts – 1 gol

COREA I JAPÓ 2002

Espanya – Eslovènia: 74 minuts

Espanya – Paraguai: 45 minuts

Espanya – Sud-àfrica: 8 minuts

Espanya – Irlanda: 120 minuts

Notícies relacionades

La companyia catalana Parlem va presentar al Barça un projecte gairebé idèntic al del moldau Birladeanu una setmana abans de registrar-se New Era a Espanya

Lamine Yamal, el «superheroi» d’Espanya, s’emancipa

Espanya – Corea del Sud: 40 minuts

TOTAL: 12 partits, 2 gols, 3 assistències, 896 minuts