El gendre de Luis Enrique humilia l’exmadridista Navas

No seré jo qui afegeixi aigua al vi, però tothom sap de què va aquest 7-0. Els primers que ho saben són el seleccionador i els seus futbolistes. El valor d’aquest 7-0 li atorga, especialment, el ridícul que l’Argentina i Alemanya han fet davant l’Aràbia Saudita i el Japó. Si els ‘albicelestes’ i els altius alemanys haguessin guanyat els seus compromisos, aquest 7-0 no hauria passat de ser un gran debut, el millor debut de tots els temps, una supèrbia golejada, una de les més grans d’un Mundial (sens dubte, la més àmplia d’Espanya) i poc més.

El poder blaugrana

Quan els nens sortien del col·le, Espanya ja guanyava 2-0. I el món sencer s’havia adonat que, en efecte, Costa Rica no passava de ser un convidat de pedra. Com de pedra era el que havia sigut el seu immens porter, gairebé únic, Keylor Navas, un autèntic tigre, una pantera voladora quan militava al Reial Madrid i va conquerir tres Champions, i ahir, davant l’exèrcit blaugrana (Alba, Balde, Pedri, Busquets, Gavi... i el gendre de Luis Enrique, Ferran Torres, que ja és pitxitxi) va ser un ninot sense reflexos, sense potència, sense resposta, sense prestigi.

L’Espanya que va de bracet del millor Barça, el club que més jugadors aporta a la selecció, començant pel seu superb mig del camp, va aconseguir, en el primer temps, el rècord de passades de la història d’un Mundial (538, tot i que al final van ser la barbaritat de 1.045, amb un 94% d’eficàcia), superant, ja ho veuen, aquell inservible rècord del Barça de Quique Setién (1.005 passades contra el Granada), tot i que la marca de Luis Enrique va servir per a una golejada d’autèntic escàndol, que, a les vuit del vespre, ja havia convertit ‘la Roja’ en la segona selecció favorita de les apostes (abans del partit, figurava en setena posició) darrere del Brasil.

I no només això, sinó que va espantar tot un imperi, l’alemany, un imperi industrial, polític, esportiu i, sobretot, futbolístic, ja que des del xuleta Manuel Neuer fins al bocamoll Thomas Müller comencen a estar espantadets, amb por que Espanya els faci tornar cap a casa aquest diumenge, set dies després d’haver començat la Copa del Món, amb una victòria o un empat. Per això ahir a la nit el popular i divertit ‘Bild’ ja llançava un repte al seu equip i, molt especialment, al seu míster, Hansi Flick, amb el titular «¡Ajuda’ns, Hansi! ¿com pararàs aquests espanyols?»

Els alemanys que s’havien atrevit a començar el seu partit davant el Japó tapant-se la boca en la fotografia de l’equip, com dient a la FIFA «no lluirem el braçal irisat, però ja sabeu què pensem d’aquest Mundial vostre». Fa temps que va deixar de ser realitat aquesta frase tan graciosa que va idear Gary Lineker que «el futbol és un esport que van inventar els anglesos, juguen 11 contra 11 i sempre guanya Alemanya». Doncs aquest cop no. O, de moment, està sent un drama per a aquests senyors tan poderosos i, repeteixo, tan altius.

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

No hem vist el Brasil, ni l’Uruguai ni Portugal, però no hi ha dubte que, després dels 12 primers partits d’aquesta encara descafeïnada Copa del Món (les grades de l’estadi on va jugar ahir Espanya feien peneta), el millor futbol, amb moltíssima diferència, l’ha jugat Espanya. Sí, cert, davant una selecció massa menor per creure-s’ho; sí, cert, davant un equip massa passat d’anys, vell; sí, cert, davant jugadors que, a tot estirar, guanyen el mateix que els espanyols en primes; però, repeteixo, com ho demostren les vergonyoses derrotes de l’Argentina i Alemanya, calia derrotar Costa Rica i Espanya va lluir les seves millors gales.

No hi ha dubte que s’han acabat els caramelets. Espanya ja no tornarà a tenir, en la resta de Mundial, un rival tan fluixet com Costa Rica i, tot i que el Rei d’Espanya va animar els jugadors, entre rialles i càntics («seguiu, seguiu, seguiu cantant», el monarca els va dir a l’entrar al vestidor de l’estadi Al-Thumama) a continuar jugant així «perquè ha sigut tot un espectacle», l’Alemanya que els espera diumenge es juga la vida. Però l’exèrcit de L.E. sap on és i el valor d’aquest 7-0. «L’elogi debilita, però aquest equip no es relaxarà», paraula del gran capità, el que decideix fins i tot el color dels pantalons que porten.