INVESTIGACIÓ

L’acusació de la justícia dels EUA: «Suborns a canvi de vots a favor de Qatar-2022»

La investigació de la Fiscalia de Nova York assenyala de forma contundent les presumptes comissions dels promotors del Mundial que ara mateix se celebra al país asiàtic

L’acusació de la justícia dels EUA: «Suborns a canvi de vots a favor de Qatar-2022»
4
Es llegeix en minuts
Tono Calleja Flórez
Fermín de la Calle

«Diversos membres del comitè executiu [de la FIFA] van rebre suborns en relació amb els seus vots. Per exemple, als acusats Ricardo Teixeira, Nicolás Leoz i a un altre investigat van rebre suborns a canvi del seu vot a favor que Qatar fos la seu de la Copa del Món del 2022». Així de contundent és l’acusació dels funcionaris de la Fiscalia del Districte de Brooklyn (Nova York) encarregats de la investigació del cas FIFA-Gate, a la qual ha tingut accés El Periódico de España. Aquesta documentació mostra les ombres de l’elecció que es va celebrar el 2010 de la candidatura mundialista qatariana, que està immersa en un esdeveniment esportiu marcat per la polèmica per la situació que viuen les dones i la comunitat LGBTI d’aquest país asiàtic.

En la causa oberta als Estats Units, que està pendent de judici, hi ha 17 imputats, entre ells el català Gerard Romy, com l’antic amo de l’empresa Imagina Media Audiovisual, amb seu a Barcelona. No obstant, aquest soci de Jaume Roures, amo de Mediapro, està processat per la seva presumpta participació en una conspiració que no està relacionada amb el Mundial.

Se l’acusa de participar en el pagament de comissions a dirigents d’alt rang de la Unió Caribenya de Futbol (CFU) i de federacions de la Unió Centreamericana de Futbol (Uncaf), que operen sota el paraigua de la Confederació d’Amèrica del Nord, Amèrica Central i el Carib de Fútbol (Concacaf), per guanyar els drets de publicitat i màrqueting dels partits de classificació per als Mundials.

Romy protagonitza presumptament la segona onada de suborns que es van produir a la FIFA, la que va destapar el Departament de Justícia nord-americà, que va obrir una investigació sobre la corrupció en la institució futbolística mundial després de perdre la votació per ser la seu del Mundial el 2022. Els americans eren favorits i la seva candidatura era la més ben valorada per la FIFA, però un ball de vots a l’últim moment va fer que Qatar aconseguís la celebració de la Copa del Món.

Les indagacions de l’FBI, impulsades per Barack Obama i l’ambaixador de la candidatura, Bill Clinton, van generar un informe de 70 pàgines en el qual es va confirmar la participació de més d’una dotzena de dirigents sud-americans en la compra i venda de vots. Una investigació en la qual va jugar un rol decisiu Chuck Blazer, secretari general de la Concacaf, que va admetre que havia rebut suborns de Qatar i va delatar la FIFA. Es van fer diverses reunions i Blazer hi va participar amb un micròfons ocult per gravar-les. Això va permetre al Departament de Justícia nord-americà confirmar totes les sospites i obrir un procés judicial contra 16 persones i una societat, Full Play Group, que segueix el seu curs. Una investigació que se suma a l’‘Informe García’, de 359 pàgines, en el qual apareixen els següents noms destacats:

Nicolás Leoz, Ricardo Teixeira i Julio Grondona

Les presumptes irregularitats assenyalen Ricardo Teixeira, expresident de la Federació Brasilera de Futbol, i l’expresident de la Federació Sud-Americana Nicolás Leoz Almirón, paraguaià nacionalitzat a Colòmbia, que va morir el 2019, però també altres exdirectius del futbol internacional.

En concret, el denominat ‘Informe García’, que porta el cognom del seu promotor, el fiscal dels Estats Units Michael García, que va ser encarregat per la FIFA, aporta els noms d’altres d’implicats en la conspiració que va facilitar l’elecció de Qatar com a seu del Mundial-2022, entre els quals Julio Grondona, que va ser president de l’Associació de Futbol Argentí (AFA) i va morir el 2014.

Correus electrònics mostren la sospita que l’Amiri Diwan, l’oficina administrativa del llavors emir de Qatar, Hamad bin Khalifa al-Thani, pare de l’actual xeic del país del golf pèrsic, Tamim bin Hamad, planifiqués i abonés un desplaçament al país asiàtic dels exdirectius Grondona i Teixeira.

Sandro Rosell

L’‘Informe García’, encarregat per la FIFA, dedica un apartat especial a la intervenció de l’expresident del Futbol Club Barcelona Sandro Rosell, que per una altra causa va estar dos anys en presó preventiva fins que va ser absolt en un judici celebrat a l’Audiència Nacional. També, recentment, un tribunal a Catalunya va concloure que l’exdirectiu del club català no havia comès els delictes contra la Hisenda Pública pels quals havia sigut processat. Gravacions i anotacions del comissari José Manuel Villarejo apunten que aquest polèmic agent podia haver participat en la gènesi de les indagacions contra Rosell a Espanya.

L’Associació de Futbol de Qatar (QFA) va contractar Rosell com a consultor a finals del 2008. El director executiu de la candidatura, Hassan al-Thawadi, li va encarregar un «estudi» de si una possible candidatura d’aquest país «tindria l’oportunitat de guanyar o no», segons especifica el dossier promogut per la FIFA, que destaca que la federació qatariana es va comprometre a abonar 2.000 euros per cada dia que treballés per a la candidatura de Doha.

Hassan al-Thawadi

Notícies relacionades

El responsable de la candidatura qatariana sabia que Sandro Rosell tenia una molt bona relació amb el brasiler Teixeira. L’equip de candidatura de Qatar «va construir una bona relació», segons va declarar el director executiu de la candidatura Hassan al-Thawadi, «probablement per la relació... amb Sandro Rosell».

El document destaca que el juny del 2011 Rosell va transferir 2 milions d’euros a un compte a nom de la filla Teixeira, que llavors tenia 10 anys. Fonts de la candidatura qatariana van assegurar que aquesta transferència no tenia res a veure amb el Mundial, sinó que era el repartiment dels beneficis de la venda d’una vivenda al Brasil. En el mateix sentit, l’Audiència Nacional va descartar en un judici qualsevol irregularitat en aquest enviament de diners.