Comença el Dakar: entre el risc, l’aventura i la competició

Porcar va ser dels que va conèixer Thierry Sabine, el creador del ral·li i el que es va matar el 1986 quan seguia la prova en helicòpter. «Thierry era un líder innat i el que et donava seguretat per als riscos que assumíem. Ell va donar valor a l’aventura, en una època en què pràcticament no hi havia tecnologia ni als cotxes ni a les motos», recorda Porcar. Ell va debutar el 1982. Ho va fer amb una Ossa i l’any següent va repetir amb una BMW abans de passar-se a les quatre rodes i mirar de disfrutar, si era possible, al volant d’un cotxe. Va córrer fins al 1992 i després va repetir el 1997. «El 1988, enmig d’una tempesta, vaig guanyar una etapa, però com que només vam arribar dos cotxes a meta, al final es va anul·lar. Vaig aconseguir acabar el Dakar diverses vegades entre els 10 primers».

Encara, als 69 anys, el continuen anomenant l’’Africà’. I per això, resulta imprescindible preguntar-li quines diferències hi ha entre l'antic Dakar i l’actual. «El Dakar, com qualsevol altra competició, ha evolucionat. Fa uns dies, al sud del Marroc, em vaig trobar amb Jordi Arcarons (un altre mite de la carrera)i vam recordar que el 1987 van morir set pilots. I una carrera no val una vida. La tecnologia redueix aquests riscos. S’ha anat perdent el factor aventura, que ha deixat pas a la seguretat. Abans es tractava de sobreviure i ara és una competició esportiva amb obstacles pel desert».

14 etapes

El Dakar saudita s’estrena aquest dissabte per portar la competició fins a les 14 etapes, dues més de les habituals. Més duresa encara per convertir el repte en un impossible. O no. «És igual que siguin 12 o 14 etapes. L’únic dubte que tinc aquest any és que han posat unes cronometrades molt curtes al final i potser queda sentenciat a la primera part», explica Porcar.

El 15 de gener s’apagaran els motors dels cotxes, les motos, els camions, els quads, els prototips lleugers i els buguis i ja caldrà començar a estudiar el Dakar 2023. «Un ral·li com el Dakar es prepara –explica Porcar– com a mínim un any abans. No pots anar de debutant. És com si anessis al Tour de França sense haver anat en bici. Necessites evolucionar el cotxe o la moto i disposar d’un bon equip».

No hi ha grans novetats quant als favorits amb el pilot qatarià, Nasser al-Attiyah, un clàssic, a la caça d’una cinquena victòria. És el defensor d’un títol a què també aspira el francès Stéphane Peterhansel, que lluitarà per un 15è triomf en el ral·li, el novè en cotxes. «Peterhansel va començar quan jo ho deixava. Tot el que ha fet a la vida com a esportista ha sigut per guanyar», recorda Porcar.

«Sembla que tingui 20 anys».

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Per descomptat caldrà inscriure el nom de Carlos Sainz en la nòmina de principals favorits en els cotxes. El madrileny, ja amb 60 anys i al seu torn pare del pilot de Ferrari d’idèntic nom, lluitarà per pujar a dalt de tot del podi per quarta vegada. «És sorprenent com assumeix el Dakar. Sembla que tingui 20 anys. Carlos continua corrent per guanyar. Pilots com ell són els que fan gran aquesta competició», destaca Porcar.

Joan Barreda, en motos, tornarà a lluitar contra un destí que fins ara li ha impedit triomfar com ho han fet Nani Roma i Marc Coma. «Barreda –diu Porcar– acudeix amb una estructura personal i en les primeres etapes es veurà com respon. Fa anys es deia que per guanyar el Dakar de vegades cal córrer lent. El Joan és un pilot molt agressiu i això l’ha perjudicat moltes vegades». Encara queden 8.549 quilòmetres, en una carrera que enllaçarà el mar Roig amb el golf Pèrsic. «El retorn a l’Àfrica encara està molt i molt lluny, difícilment abans de 10 o 15 anys per les guerres i la inestabilitat política», lamenta un Porcar a qui un dia van anomenar ‘l’Africà’.