El Mundial femení: desafiaments i incògnites

Serà difícil en el Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda superar un 2022 històric per al futbol femení, que va sobrepassar les seves pròpies expectatives al firmar números d’assistència sense precedents. Primer ho va fer el FC Barcelona, firmant un rècord de 91.648 aficionats al Camp Nou, i després va arribar l’Eurocopa, i Anglaterra va tornar a demostrar la seva ferma aposta. Els carrers es van inundar amb l’icònic ‘Football is coming home’ i els aficionats van omplir dos estadis mítics del futbol anglès, Old Trafford i Wembley. Al voltant de 365 milions d’espectadors van seguir la competició des de casa seva i més de mig milió van atapeir els estadis. «Per com es viu el futbol a Anglaterra vam poder veure un increment en les audiències bastant significatiu, però ja no descendiran», explica l’exseleccionadora sub-17, Toña Is, a EL PERIÓDICO.

Anglaterra tenia el Mundial de França com a exemple, un torneig que va marcar un abans i un després en la història dels mundials i del futbol femení. De la invisibilitat i de la gespa artificial del Canadà es va donar pas a la professionalitat el 2019. França va oferir els millors estadis i els mitjans de comunicació van respondre amb un seguiment informatiu desconegut fins aleshores i que va sumar 1.120 milions d’espectadors. «França va dotar de tota la logística necessària perquè les seleccions disputessin amb garanties un esdeveniment d’aquest tipus; serà difícil poder-lo superar en aquest sentit», afirma l’entrenadora.

El Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda té un repte difícil després del viscut a França, però aspira a ser el millor des del punt de vista esportiu. Compta amb cinc anys d’avantatge, cinc anys amb un creixement exponencial. El futbol d’avui és bastant diferent del que hi havia el 2019, les dones han passat de ser l’últim a la llista a ser una de les prioritats dels clubs. «Les jugadores són més professionals, amb millors condicions, amb més i més bona preparació. El nivell futbolístic serà altíssim», explica Vero Boquete, jugadora de la Fiorentina, a EL PERIÓDICO. 

L’objectiu de la FIFA és que cada vegada sigui més similar al dels seus homòlegs masculins. Per primera vegada, les seleccions tindran bases operatives, una segona casa durant el Mundial, i hi participaran 32 equips, el doble que en la seva primera edició. «Potser en el terreny mediàtic no serà tan brutal com el de França, perquè el canvi d’horari a Europa el pot condicionar una mica. «A Austràlia i Nova Zelanda serà diferent, perquè per a molts viatjar fins allà serà impossible», assegura la jugadora de la Fiorentina.  

Espanya, sense les seves ‘estrelles’

La selecció espanyola jugarà el seu tercer Mundial, per ara, sense 18 de les 23 internacionals que van acudir a l’Eurocopa. Les futbolistes es van plantar davant el cos tècnic, demanant més professionalitat i ambició. «No sé si totes seran al Mundial, ho dubto molt, però sí que crec que s’arribarà a un acord que acceptin totes dues parts. Després, seran decisions individuals les que determinin quantes i les que estaran en aquesta selecció», explica Vero Boquete. 

Per ara, no hi haurà les seves tres capitanes: Alexia Putellas, Irene Paredes i Jenni Hermoso. Ni tampoc les altres 15 internacionals que van enviar el correu electrònic a la federació: Aitana Bonmatí, Ainhoa Moraza, Amaiur Sarriegi, Andrea Pereira, Claudia Pina, Laia Aleixandri, Leila Ouahabi, Lola Gallardo, Lucía García, Mapi León, Mariona Caldentey, Nerea Eizaguirre, Ona Batlle, Patri Guijarro i Sandra Paños. «L’equip perd nivell, qualitat, competitivitat, lideratge, caràcter... però també respecte internacional. No seria just per a ningú no poder disfrutar d’algunes de les millors jugadores del món», afirma Vero Boquete. 

L’aposta de la federació està un pas enrere de seleccions com els Estats Units, Anglaterra o França. «Falta que els qui dirigeixen i gestionen el nostre esport tinguin la mateixa ambició, convicció, ganes i nivell que les futbolistes. Es necessita una estratègia de futbol femení, uns objectius a curt, mitjà i llarg termini, i d’allà, exigir resultats. Qui no estigui a l’altura, sigui en el càrrec que sigui, incloses les jugadores, s’ha de quedar fora», explica Vero Boquete. 

Notícies relacionades

El Barça es planta a quarts de final com a primer amb una altra golejada

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Les futbolistes de la selecció, per nivell esportiu, estan a l’altura de les últimes vencedores. Prova d’això és que entre aquestes 18 hi ha diverses campiones d’Europa, però els resultats no arriben. «Falta una aposta definitiva tant de cos tècnic com d’infraestructures. S’aposta però no de veritat, és com si estiguéssim a mitges», declara Toña Is. 

La realitat és que, en els set anys de Jorge Vilda, la selecció encara no ha guanyat una eliminatòria. «Hi ha qualitat de sobra per posar-nos entre les millors, crec que, si no, seria un altre fracàs, a més en aquest mundial la fase de grups i l’encreuament és relativament fàcil», explica l’exentrenadora de la sub-17. Quan falten set mesos, encara regna la incògnita en la selecció, però els resultats no poden esperar més. «Espanya (amb les 15 o sense les 15) té nivell per guanyar alguna eliminatòria contra les millors seleccions. I amb tot l’equip al complet té nivell per guanyar el Mundial», finalitza Vero Boquete.