Una altra polèmica del PSG
Enfrontament entre el PSG i l’Ajuntament de París pel Parc dels Prínceps
L’alcaldessa Anne Hidalgo s’oposa a vendre l’estadi al conjunt propietat de Qatar i el club amenaça amb deixar el seu històric camp
foto-interior
Pols cada vegada més tens entre el president del PSG, Nasser al-Khelaïfi, i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo. El conjunt propietat de Qatar i l’Ajuntament de la capital francesa estan enfrontats pel futur del Parc dels Prínceps. Construït el 1972, aquest recinte acull des de mitjans dels 70 els partits del PSG, però sempre ha pertangut a la municipalitat parisenca. Ara Al-Khelaïfi vol adquirir-lo i convertir-lo en el principal actiu econòmic del conjunt parisenc, que va registrar la temporada passada unes pèrdues de 370 milions d’euros, dissimulades pel suport financer dels petrodòlars.
Hidalgo, però, s’oposa a la venda del Parc dels Prínceps i ha deixat l’assumpte aparentment tancat. «Ho dic molt clarament. El Parc dels Prínceps no està en venda i no el vendrem. És una posició ferma i definitiva», va assegurar l’alcaldessa socialista en una entrevista per al diari Le Parisien, publicada diumenge passat. «Es tracta d’un patrimoni excepcional dels parisencs», va afegir.
La majoria dels grans estadis de futbol francesos —des del Parc dels Prínceps fins a l’Estadi de França a Saint-Denis, passant pel Velòdrom a Marsella— són de propietat pública, amb l’única excepció del camp de l’Olympique de Lió. Malgrat la seva cartera, Al-Khelaïfi no ho tindrà gens fàcil per canviar aquesta política. A més, l’oferta feta per la direcció del PSG per adquirir l’estadi va ser considerada una ofensa per l’Ajuntament. «El PSG ens va fer una proposta de 40 milions. ¿Penseu realment que el Parc val menys que Leandro Paredes? No és seriós», va criticar Emmanuel Grégoire, número dos d’Hidalgo.
El PSG amenaça d’anar-se’n del Parc dels Prínceps
El PSG amenaça d’anar-se’n del Parc dels PríncepsAl-Khelaïfi va iniciar fa uns mesos una ofensiva mediàtica per tòrcer el braç de la municipalitat parisenca. «París mereix estadi un millor. […] La nostra primera opció és quedar-nos al Parc dels Prínceps, però l’Ajuntament ens obliga a anar-nos-en», va dir des de Qatar durant la celebració del Mundial. Aquestes declaracions es van produir enmig de les discrepàncies, que van començar fa anys, per l’ampliació de l’estadi. Amb una capacitat de 48.000 espectadors, el camp se li ha quedat petit, al PSG de Messi, Mbappé i Neymar.
Tant el club com l’Ajuntament coincideixen en la necessitat d’una ampliació, però discrepen en l’ambició de la reforma. Mentre que la municipalitat parisenca aposta per la incorporació d’una nova grada que augmenti l’aforament fins a uns 60.000, als qatarians els agradaria demolir el camp i construir-ne un de nou. Per això volen convertir-se en els propietaris del Parc.
Davant la negativa del govern municipal de vendre —¿es tracta d’una posició definitiva o una estratègia de negociació?—, la directiva del PSG ha amenaçat d’anar-se’n del Parc dels Prínceps. No obstant, la possibilitat de traslladar-se a l’Estadi de França sembla poc probable, sobretot a causa dels nombrosos partits de rugbi i de la selecció francesa de futbol que s’hi disputen, així com les competicions d’atletisme i concerts que se celebren. El fet de construir un nou estadi en una localitat a la perifèria de la capital tampoc resultaria gens fàcil, tenint en compte la falta de terrenys disponibles amb una bona connexió amb transport públic. «En el millor dels casos necessitarien 15 anys», va advertir Grégoire.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia