Els àrbitres que han treballat en clubs de LaLiga: de Megía Dávila al Madrid a Mejuto González al Getafe

Els pagaments d’1,4 milions d’euros efectuats pel Barça a DASNIL 95 SL, empresa de José María Enríquez Negreira, vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres des de 1994 fins al 2018, han portat a l’actualitat la relació que existeix entre els col·legiats i els clubs de futbol. És habitual que els equips rebin informes arbitrals, però les fonts són professionals que no estan en actiu o sense càrrecs d’alt nivell, com succeïa amb Enríquez Negreira.

De fet, és normal des de fa anys que els àrbitres trobin una segona professió com a delegats d’equips després de retirar-se. És el que va passar amb Carlos Megía Dávila (Parla, 1966), que va ser contractat la temporada 2009/2010 pel Reial Madrid de Florentino Pérez. Tot i que quan es va fer oficial la seva incorporació encara figurava com a col·legiat de Primera (on va exercir 14 anys), ja era oficial que no havia superat les proves físiques per continuar dirigint. Tenia 43 anys, amb els que va començar com a delegat arbitral.

Megía Dávila, madridista

Les seves funcions van ser durant anys aclarir nocions o modificacions del reglament, així com de maneres d’actuar davant els col·legiats. La tasca d’assessorament es dirigia a totes les categories del Reial Madrid, però especialment al primer equip. L’octubre del 2017 va substituir l’històric Agustín Herrerín en les seves funcions de delegat de camp. «Des de petit m’agradava el futbol i em tirava més el Reial Madrid. No hi ha debat al respecte», assegurava Megía Dávila en una entrevista el 2009 amb el diari Marca. S’ha de recordar que estava adscrit al Col·legi Madrileny, per la qual cosa no podia dirigir els equips d’aquesta comunitat.

Per als àrbitres sempre ha sigut un tabú manifestar les seves preferències, fins i tot després de retirats, per les sospites que això pogués generar. En el cas d’Enríquez Negreira (Barcelona, 1945), va explicar en una conversa amb Radio Marca el 2018 que ell «recolzava tots els equips catalans».

@PeriodistasAnon se quejan y no saben de qué: Megía Dávila: "Soy del Real Madrid desde pequeño" pic.twitter.com/RxjwQfaBbz

— Peibol (@PeiBuL_) 24 de marzo de 2014

Les dades de targetes o els penals són els recursos que es poden utilitzar per descriure els colors d’un col·legiat. En el cas que incumbeix el Barça, durant les tres temporades investigades (les anteriors haurien prescrit) de pagaments a la companyia de l’excol·legiat, a l’equip blaugrana li van decretar 33 penals a favor i 3 en contra.

Mejuto i Santamaría

L’anormalitat d’aquest supòsit està en la societat pantalla i en el càrrec que exercia Enríquez Negreira al CTA. El pas del banderí al braçalet com a delegat de camp és un camí natural. El 2019 eren 11 els antics col·legiats (tres de Primera i vuit de Segona) que estaven vinculats als clubs del futbol professional.

Perquè tal com estableix el Codi Disciplinari de la RFEF, entre les funcions del delegat de camp està posar-se a disposició de l’àrbitre i complir les instruccions que li comuniqui abans i durant partit. Un altre cas és el de Mejuto González, que el Getafe va fitxar el 2019 com a delegat, sobretot perquè l’acompanyés en la seva aventura a l’Europa League. L’asturià era un perfil molt interessant per a l’equip madrileny, a causa de la seva carrera nacional i internacional.

Actualment, exerceix aquesta funció al Reial Valladolid Paco Santamaría, que va dirigir 52 partits a la màxima categoria del futbol espanyol en quatre temporades. Com a curiositat, aquesta temporada, Santamaría va veure una targeta groga a la jornada 20 al Reale Arena. El seu col·lega de professió González Fuertes el va sancionar per «retardar la posada en joc de la pilota al realitzar una substitució en el minut 84 de partit».

Abans que aquests equips, el Vila-real va contractar Juan Ansuategui Roca (Castelló, 1956), que després de 14 anys com a professional de l’arbitratge, 11 dels quals amb categoria internacional, es va incorporar al Vila-real la temporada 2002/2003. La seva funció va ser similar a la de Megía Dávila, encarregant-se d’estar al servei de qualsevol eventualitat relacionada amb l’exercici arbitral.

Zariquiegui, el precursor

«L’arbitratge és un món especial, en el qual la gent que hi hem format part tenim més facilitat per entendre’ns ràpidament», explicava el 2009, precisament quan el Reial Madrid va incorporar una figura similar. «Veig lògic aquest moviment i la controvèrsia es va produir més per anunciar-se abans que Megía deixés de ser àrbitre de manera definitiva», argumentava.

Notícies relacionades

Gavi, un any després

El Barça acaba trasbalsat

El camí per a tots ells el va obrir Daniel Zariquiegui, àrbitre internacional, directiu i delegat de l’Osasuna durant 23 anys. «Vaig disfrutar d’ell com a àrbitre. Després com a directiu i delegat de l’equip en la meva època d’entrenador. Sabia conviure amb els jugadors, els portava l’aire fenomenal, animava els viatges. Era el delegat perfecte», va dir d’ell Pedro Mari Zabalza, exjugador i extècnic de l’equip ‘rojillo’. L’àrbitre navarrès va debutar en la màxima categoria amb 25 anys i va ser el més jove en la seva època en fer Primera.

#RealMadrid prior a tribute to former referee Daniel Zariquiegui at the #Osasuna Stadium (1970).#RMCF pic.twitter.com/7r6JDtAgeY

— OldFootballPhotos (@OldFootball11) 10 de febrero de 2017

També va detenir durant anys el rècord de partits dirigits, fins que va ser superat per Mejuto González, un altre dels que van canviar impartir justícia en el camp a saber gestionar-la des de la banda. Si s’analitza equip per equip del futbol professional, la vinculació entre el col·lectiu arbitral i els clubs és comuna i natural, però des d’una perspectiva transparent, on els col·legiats, gràcies a la seva experiència, assessoren i són un valor afegit en l’acompliment de les entitats esportives.