L’exdirectiu del Barça que va afavorir Negreira va ser imputat per la desviació de 22 milions de la RFEF

L’exdirectiu del Futbol Barcelona Josep Contreras Arjona, ja mort, vinculat al cas Negreira com a presumpte comissionista, també va ser implicat en un presumpte forat de 22,2 milions que es va generar en el si de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), segons consta en el sumari del cas Soule, al qual ha tingut accés El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica.

«S’investiguen, entre d’altres, fets presumptament delictius comesos en el si de la RFEF, de la Mutualitat de Previsió Social de Futbolistes Espanyols (Mupresfe) i de la Federació Catalana de Futbol (FCF)», indica una resolució del 2 de febrer del 2022 de l’Audiència Nacional que especifica que l’entitat presidida fins al desembre del 2017 per Ángel María Villar havia transferit als altres dos òrgans des del 2011 un total de 22.257.944 euros.

En aquesta causa s’analitzava la utilització d’una part d’aquests fons en el pagament de reformes realitzades, entre el 2011 i el 2017, en diferents seus de la Federació Catalana de Futbol i de la Delegació catalana de Mupresfe. Aquestes obres es van adjudicar a empreses vinculades a Josep Contreras, entre les quals destaquen Tastavins SL, Radamanto SL i Trejan 2015 SL.

«Preu de contractació»

En concret, s’investigava «el preu de la contractació» d’aquestes societats per determinar «si podria ser molt superior al mercat, incrementant presumptament el benefici del senyor Contreras en detriment del patrimoni federatiu», prossegueix l’esmentada interlocutòria de 2 de febrer, que apunta després a l’existència d’indicis d’un suposat acord entre Josep Contreras Arjona i Andreu Subies i Forcada per a l’entrega d’«una contraprestació a aquest últim» per les obres rebudes de la Federació i de la Mútua.

Contra la normativa

L’Audiència Nacional  va detectar que la RFEF havia finançat de manera exagerada la Federació Catalana de Futbol. I aquest organisme va transferir després part d’aquests diners a la delegació catalana de la mútua de futbolistes, «contravenint la normativa aplicable». Els fons es van assignar a «les nombroses obres adjudicades tant per Federació Catalana de Futbol com per la Delegació Catalana de la Mupresfe a empreses vinculades a Josep Contreras Arjona», reitera la resolució.

Josep Contreras Arjona, que va ser directiu del Barça amb els expresidents José Luis Núñez, Joan Gaspart i Josep Maria Bartomeu, també va ser entre el 2011 i el 2014 membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, sent-ne Andreu Subies i Forcada president. El 2018 va ser nomenat vicepresident econòmic de la Reial Federació Espanyola de Futbol, ja amb l’actual president, Luis Rubiales. Contreras i Subies van ser arrestats l’octubre del 2018 en el marc del cas Soule per la suposada desviació dels fons federatius. Al morir el primer al desembre, les seves responsabilitats penals van ser arxivades.

Set milions

Notícies relacionades

Grups de socis del Barça exigeixen denunciar tots els implicats del cas Negreira

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

Tal com va avançar ‘El Confidencial’, la Fiscalia considera acreditat que els pagaments que va fer el Futbol Club Barcelona al fill de José María Enríquez Negreira no van ser directes, sinó que es van vehicular a través de Tresep 2014, una empresa instrumental propietat de l’exdirectiu culer Contreras Arjona.

El FC Barcelona va pagar al voltant de 7 milions d’euros al llavors vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, des de l’any 2001, que va ser inicialment contractat per Joan Gaspart. Així consta en la investigació de la Fiscalia de Barcelona, a instàncies de l’Agència Tributària, pels pagaments a l’empresa Dasnil SL de la qual Enríquez Negreira era soci junt amb el seu fill, segons va avançar el diari ‘El País’. No obstant, en el repartiment també hauria participat Contreras Arjona, ja mort.