Laia Font, un salt al futur de la gimnàstica

«Va ser una experiència espectacular, que sens dubte tornaria a repetir», reconeix la mateixa Laia. «Era la seva estrena a la Primera Divisió i no sabíem com reaccionaria», explica Xavi Casimiro, el seu entrenador a l’Egiba, que també forma part del cos tècnic de la federació i de la selecció que dirigeix Lucía Guisado. «Però no es va espantar gens. Al quart lloc en salt hi va sumar el novè a terra, on va ser la primera reserva. Si hagués afinat una mica més, hi podria haver entrat. Tot i que és molt jove, crec que pot comptar per a l’equip espanyol», remarca el tècnic.

En una temporada plena de reptes importants, com l’Europeu a Turquia a l’abril i després el Mundial d’Anvers (29 d’octubre al 6 de novembre), on es posaran en joc nou places d’equip per als Jocs de París del 2024, la seva irrupció a Cottbus no deixa de ser il·lusionant i una altra mostra de la qualitat que ja va apuntar en categoria júnior (quarta en salt i sisena en paral·leles a l’Europeu).

«Amb ella no s’ha de tenir pressa, però ho té tot per arribar al dalt de tot», explica Casimiro, quan se li recorden altres noms importants en la gimnàstica artística com el de la balear Elena Gómez, campiona del món el 2002, o el de la madrilenya Patricia Moreno, que va ser bronze olímpic a Atenes-2004. «La gent creu que és molt talentosa i pencaire. Però a més és molt ambiciosa i molt bona competidora», remarca sobre la Laia, que considera una gimnasta completa, molt vàlida per al concurs complet i que es maneja bé tant en salts, com a terra, barra o asimètriques. «¿París pot ser una opció? No és el que li tocaria. Però si hi arriba, serà una cosa que li caurà del cel», assegura el tècnic, que creu que el pes de l’equip ara recau en Ana Pérez, Alba Petisco o Roxana Popa.

La gimnàstica té un component familiar per a Laia Font. Va ser la seva germana Carla, quatre anys més gran, la que la va introduir en l’esport després de provar-ne d’altres com la natació i el patinatge. «La meva germana el feia i jo també vaig voler provar-lo. Una de les coses que em va agradar és que és un esport molt competitiu», revelava en un documental que pot trobar-se a Youtube amb les dues germanes com a protagonistes, en el qual la Laia explica que va començar en la gimnàstica a Gironella i des dels cinc anys i s’entrena a Manresa, prop de sis hores diàries de dilluns a dissabte, amb diumenge com a únic dia festiu. «Hi dediquem moltes hores, però això no suposa cap sacrifici, perquè és una cosa que ens agrada. Quan era més petita, preferia anar a entrenar-me que anar-me’n al parc a jugar amb els amics», assegura.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

«Tinc ganes d’augmentar la dificultat per tenir exercicis encara més competitius», remarca la mateixa Laia a aquest diari, en una mostra d’ambició, convertida en una de les poques gimnastes que no s’ha traslladat a Madrid, on treballen la majoria de components de la selecció espanyola, tot i que Xavi Casimiro ho considera un plus beneficiós perquè els permet mantenir-se en un entorn familiar i no canviar els seus hàbits. «Gairebé totes les gimnastes són a la Blume», aclareix el tècnic de l’Egiba. «Però nosaltres com a club estem satisfets que les nostres gimnastes, tant la Laia com Lorena Medina, que ara és a la universitat, vulguin quedar-se a casa i no afegir més sacrificis a una vida que ja per si mateixa és molt exigent».