El clàssic dels aliats: el Madrid i el Barça, rivals al camp i germans en la vida

Lluny queden els temps en què José Mourinho i Pep Guardiola apujaven la tensió dels clàssics fins a nivells que superaven el qualificatiu de tòxic. Lluny queda també la lluita entre uns i altres en el mercat de fitxatges, amb la contractació de Luis Figo per part del Reial Madrid com a zenit. Ni tan sols es recorda l’última baralla aferrissada entre el Madrid i el Barça per contractar un futbolista d’un tercer equip.

La rivalitat futbolística es manté i així seguirà fins al final dels temps, ja que forma part de l’essència dels dos clubs, però l’enfrontament que durant dècades va estar present en tots els estaments del futbol se circumscriu avui, gairebé de manera exclusiva, al terreny de joc. Al Camp Nou i al Santiago Bernabéu, on aquest dijous (21.00 hores) el Reial Madrid i el Barcelona disputaran l’anada de les semifinals de la Copa del Rei, en el primer dels tres clàssics d’aquest mes.

En l’apartat estrictament esportiu, tots dos es juguen molt, tant en l’àmbit competitiu com en l’emocional. El Barça arriba al Bernabéu tremolant, després de ser eliminat pel Manchester United de l’Europa League i sumar una inesperada derrota contra l’Almeria. I sense Lewandowski, Pedri i Dembélé. Al Madrid, la vida li somriu a Europa, amb una colossal victòria a Anfield fa una setmana, però la Lliga fa temps que se li està escapant i la Copa queda com a via més directa per ser campió aquesta temporada.

Una aliança sòlida

No hi haurà cap amistat sobre el terreny de joc, però sí a la llotja del Bernabéu, on Florentino Pérez i Joan Laporta xerraran sobre l’aliança que han enfortit els últims temps, ja sòlida quan Josep Maria Bartomeu ocupava la presidència blaugrana. El president madridista, potser l’executiu més clarivident que ha conegut el futbol aquest segle, fa temps que es va convèncer que els dos clubs han d’anar de bracet quan porten corbata. I n’ha convençut els seus últims homòlegs blaugrana.

Tots dos comparteixen front comú en LaLiga, una institució en què Javier Tebas ha aconseguit alinear en una mateixa direcció tots els clubs de Primera i Segona tret del Madrid, el Barça i, en alguns temes, l’Athletic. Sempre voten en la mateixa direcció i de vegades fins i tot el Barça ha delegat el seu vot en el representant blanc en els conclaves de la patronal, en lloc d’assistir en primera persona.

Hi ha alguna cosa de tripes en aquesta postura, d’un enfrontament personal entre Florentino i Tebas, però sobretot hi ha negoci. Els intents (encertats o desencertats) de Tebas d’enfortir el conjunt del campionat han anat de vegades en detriment dels interessos dels dos grans. El president de LaLiga va intentar sumar Laporta a la seva causa, seduint-lo amb les bonances de la seva aliança amb CVC per treure el Barça de la seva descomunal crisi econòmica. Però el president blaugrana, gaire influït per Florentino, no va cedir.

De fet, Laporta va trobar fórmules alternatives, les anomenades ‘palanques’, en què el president del Madrid va jugar un paper que en molts despatxos del futbol entenen crucial. «Sixth Street no hauria acudit al seu rescat sense la mediació i l’aval de Florentino», coincideixen dos executius de clubs de Primera sobre l’empresa que va comprar el 25% dels drets de TV del Barça durant 25 anys... i a la qual el Madrid havia venut mesos abans el 30% dels ingressos d’explotació del nou Bernabéu durant 20 anys.

RFEF, Lliga F, Eurolliga...

En contraposició a Tebas, els dos clubs també han unit forces amb el president de la RFEF, Luis Rubiales, en diferents conflictes els últims anys. També han anat plegats en la gestió i naixement de la Lliga F de futbol femení, una organització que entenen (no sense arguments) molt pròxima a LaLiga de Tebas. Fins i tot en l’Eurolliga de bàsquet són socis els dos clubs, tot i que aquesta aliança ve de molt llarg.

L’aliança, és ben sabut, s’estén fora de les fronteres espanyoles. El dia de la seva dimissió com a president del Barça, l’octubre del 2020, Bartomeu va anunciar que una de les seves últimes decisions havia sigut comprometre per escrit la presència del club en una futura «Superlliga europea». Una decisió que Laporta no només no va esmenar, sinó que s’hi va submergir de ple, fins i tot quan el projecte va quedar reduït als dos grans del futbol espanyol i la Juventus.

I així, és clar, s’explica el silenci del Reial Madrid al voltant del cas Negreira. «S’han de respectar els temps de la justícia i ara hem d’esperar que s’acabin les investigacions de la fiscalia que determinin el que ha passat», ha sigut l’únic pronunciament blanc, per boca del seu director de Relacions Institucionals, Emilio Butragueño.

Mentre tots els agents del futbol (els àrbitres ho faran aquest dijous de manera col·legiada) es posen les mans al cap pels pagaments durant gairebé dues dècades del Barça a José María Enríquez Negreira, exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres, el Madrid es posa de perfil i fins i tot es nega a recolzar comunicats conjunts amb els altres clubs de LaLiga.

Notícies relacionades

Gavi, un any després

El Barça acaba trasbalsat

¿Per què? Perquè a ningú (i menys a Florentino Pérez) li interessa tenir un aliat dèbil i el cas Negreira contribueix, sense cap dubte i s’acabi com s’acabi, al descrèdit i desprestigi del club blaugrana. Tot i que soni paradoxal, el Madrid i el Barça es necessiten forts l’un a l’altre. Perquè, en la majoria dels casos, els seus interessos convergeixen.

I així arriba, aquesta vegada en la Copa del Rei, un nou clàssic. Una marca (el clàssic), per cert, que els dos clubs estan intentant registrar com a pròpia davant els intents de LaLiga d’explotar-la comercialment. Perquè guanyar l’etern rival està molt bé, però tenir-lo d’aliat quan la pilota no està en joc és encara millor. Imprescindible, fins i tot. Amics per sempre.