Negreira va treure en efectiu gairebé el 30% dels diners que li va pagar el Barça

L’exdirigent arbitral José María Enríquez Negreira va procedir a treure en efectiu gairebé el 30%, en concret el 28,12%, dels diners que li va pagar el FC Barcelona del 2016 al 2019, segons l’informe de l’Agència Tributària a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. Serien uns 557.871 milions d’euros, quantitat que, segons les investigacions d’Hisenda, podrien haver destinat «directament» a desemborsaments a terceres persones, que no especifica, tot i que també detalla possibles «retorns» dels fons cap al club blaugrana o el seu entorn.

En aquest sentit, l’Agència Tributària recomana analitzar si l’exdirectiu del club ja mort, Josep Contreras, o una altra persona que formés part de la directiva de l’entitat «de manera constant» pogués haver facilitat els contractes sota sospita i «haver-se’n beneficiat via retorn en efectiu». Els fons es retiraven dels comptes de les societats d’Enríquez Negreira en xecs al portador cobrats per una secretària o una altra persona de la seva confiança. Els diners, després, els donaven en efectiu a l’exdirigent arbitral. En la seva declaració, Negreira va dir a l’Agència Tributària que com a vicepresident del CTA «no cobrava res. Mai he volgut cobrar perquè jo ja tenia la meva empresa i cobrava del FC Barcelona».

L’informe destaca que hi ha constants pagaments en Visa per part d’Enríquez Negreira «en quantitats rellevants» que estarien cobrint «la major part de les despeses personals», de la qual cosa s’«infereix» que l’exdirigent arbitral «no necessitava retirar fons en efectiu, per un import tan elevat», per atendre les seves necessitats quotidianes. Una dada més: no s’ha constatat un increment del seu patrimoni que «sigui conforme» amb els ingressos percebuts del Barça, la qual cosa «no permet concloure» que el denunciat «va ser l’únic i últim destinatari de la totalitat dels fons».

L’Agència Tributària va trobar a la caixa forta del domicili de Contreras, durant un registre, un full amb les propietats de l’exdirectiu i en què apareixien una vintena, sobretot pisos, entre Barcelona (on més), Comarruga, Torredembarra i Sant Hilari Sacalm.

Sense proves de suborns

A les diligències de la fiscalia, que va obrir fa un anys les indagacions, i que són al Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona no hi ha proves, per ara, que apuntin a suborn a cap àrbitre. La denúncia de l’acusació pública afirma, en canvi, que, a través de Rosell i de Bartomeu, el Barça va assolir i va mantenir un acord verbal «estrictament confidencial» amb Enríquez Negreira, a fi que, en la seva qualitat de vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres i «a canvi de diners», realitzés actuacions tendents a afavorir el club en la presa de decisions dels àrbitres en els partits que disputés l’equip, i «així en el resultat de les competicions». Això sí, l’exdirigent arbitral arriba a dir a Hisenda que el que el FC Barcelona volia era «que no es prenguessin decisions en contra» del club i que «tot fos neutral».

La fiscalia va requerir fins i tot a la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) informació sobre com es designen els col·legiats que han de xiular cada un dels partits. L’entitat federativa va respondre que entre els anys 2013 i 2018 el nomenament de l’equip arbitral es realitzava entre els 10 i els 12 dies previs a la celebració de la jornada i que no hi havia una comunicació directa als clubs de primera i segona, sinó que era a través de La Liga i l’RFEF. Enríquez Negreira va dir en la seva declaració a Hisenda que ell no designava els àrbitres, sinó que ho feia el president.

Serveis «il·lícits»

Notícies relacionades

Nutrisport celebra els 40 anys d’història amb una nova imatge

Flick repensa l’atac sense Lamine Yamal

L’informe de l’Agència Tributària detalla que Enríquez Negreira cobrava del Barça a través de dues societats i que «l’acumulat» entre els anys 2001 i el 2018 és superior als 7,5 milions d’euros (iva inclòs) i que «no correspon a una activitat econòmica que hagi quedat acreditada». Tampoc s’ha aclarit el motiu de les factures, ni el «concepte real» d’aquestes «més enllà de les respostes vagues». Segons Hisenda, aquesta falta d’«acreditació i explicació» podria ser «un indici» que les factures girades al club «poguessin estar encobrint serveis lícits». La jutge Silvia López Mejía ha encarregat a la Guàrdia Civil que indagui sobre el motiu real d’aquests pagaments.

La investigació se centra en els mandats de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, tot i que l’informe de l’Agència Tributària assenyala que aquests desemborsaments es van realitzar també durant l’etapa en què Carlos Tusquets va estar al capdavant de la gestora del club blaugrana. La fiscalia únicament ha denunciat els dos primers (més els exexecutius Òscar Grau i Albert Soler) i no Tusquets, que està proposat com a testimoni, igual com els expresidents Joan Gaspart i l’actual Joan Laporta, que haurà d’aclarir la seva gestió durant la primera etapa al Barça.