La crònica de l’Escòcia-Espanya: Inquietant pas enrere d’Espanya a Glasgow

Arrossegada per un rival frenètic, la selecció espanyola va oferir símptomes preocupants a Hampden Park. No va trobar cap argument per competir davant un equip no gaire brillant, però entregat a un futbol intens, físic i vertical. Escòcia va liquidar Espanya a Glasgow amb tot mereixement i lidera el grup A de classificació per a l’Eurocopa.

A la selecció li va faltar joc i caràcter. No va tenir idees per trencar l’entramat defensiu d’Escòcia, ni ‘punch’ per posar en un compromís el porter escocès. Al cos a cos, Escòcia va ser millor; o almenys, més decidida.

El futbol escocès, que celebra aquests dies els seus 150 anys, no enganya: és verticalitat, intensitat i físic, a més dels 50.000 seguidors que encoratgen des de les grades sense parar. Massa per a Espanya, que va fer un preocupant pas enrere després d’haver guanyat Noruega en la primera jornada.

No hi va haver jugadors del Barça en l’onze inicial de la selecció: notícia estranya en un equip que en els últims anys sempre s’ha deixat amarar de l’estil blaugrana. L’Espanya de De la Fuente és multicolor (deu equips representats en l’alineació) i presumeix de tenir un catàleg molt variat, en oposició a l’estil irrenunciable de l’etapa de Luis Enrique.

Però la selecció no va tenir pla A ni pla B. Indecisa, incapaç de reconèixer-se a si mateixa, Espanya va quedar a mercè d’Escòcia des del xiulet inicial. Amb un pla bàsic però molt interioritzat (tres centrals, cinc defenses en el replegament), Escòcia va arrabassar la pilota a Espanya i va mirar a la porteria de Kepa amb decisió.

McTominay, un martell

No va estranyar que arribés aviat el gol de la selecció britànica. El va marcar McTominay, excel·lent arribador, després d’una inoportuna relliscada de Pedro Porro, que va relliscar quan tenia guanyada la posició davant Robertson. El del Liverpool va aprofitar l’error per veure l’arribada de segona línia del seu company, que va rematar a gol. Tan sols s’havien jugat sis minuts.

A Espanya li va costar molt ficar-se de veritat en el partit. El joc entre línies de Ceballos, que buscava socis desesperadament, era insuficient davant el futbol robust i directe dels escocesos. Christie va estar a punt de firmar el segon després de recórrer gairebé 30 metres en solitari, sense oposició, però el seu xut va sortir desviat per poc.

Quan la selecció es va assentar, el partit va començar a complir el guió previst. Va millorar el panorama. Espanya va recuperar la pilota i va començar a posar en un compromís el porter escocès. Al principi, amb centres a l’àrea, buscant Joselu, que va rematar al travesser en el minut 23.

Pilotes a l’àrea amb Joselu com a referència

Pilotes a l’àrea amb Joselu com a referènciaA falta de joc combinatiu, Espanya va preferir penjar pilotes a l’àrea, amb Joselu com a referència. En el seu primer partit com a titular en la selecció, acabats de complir els 33 anys, el davanter de l’Espanyol hi va posar el coll amb tots els rivals. No va refusar cap çbatalla, però no va tenir sort en la rematada.

A mesura que Espanya millorava, Ceballos semblava perdre pes en el joc de l’equip. El seu talent és indiscutible (aquesta selecció no té cap altre jugador com ell, talentós sobretot a l’última passada), però a Glasgow li va faltar continuïtat. Espanya també va trobar a faltar la millor versió d’Oyarzabal, que encara no és el que era abans de la seva lesió.

Escòcia va saber convertir el partit en una batalla. No és un equip subtil ni delicat; ni falta que li fa. Els seus partits són sanguinis, de cama forta i fang, i Espanya sol jugar amb sabatilles de ballet. Hi ha partits que exigeixen moure’s a les trinxeres, i el de Hampden va ser un d’ells, però Espanya no va saber llegir-ho.

Error de Carvajal i sentència d’Escòcia

A la segona part –que va començar amb el quart àrbitre substituint el principal, lesionat–, De la Fuente va apostar per Carvajal i Nico Williams, però les coses van empitjorar per a la selecció. El lateral del Reial Madrid va perdre una pilota incomprensible davant Tierney, que el va superar en la carrera sense miraments. Va centrar l’escocès, i després d’un rebuig, McTominay va tornar a embocar gol. Gran arribador, el jugador del United va firmar un doblet gairebé sense proposar-s’ho. Espanya se li començava a posar molt mala cara a Glasgow.

De la Fuente va cridar a la desesperada Iago Aspas, que va entrar per Mikel Merino. També va donar entrada a Borja Iglesias, en lloc d’un esgotat Joselu. Espanya ho va intentar amb la velocitat de Nico per banda i el joc interior d’Aspas, però no va tenir idees. Va oferir una versió desmillorada del que havia ofert dies abans a Màlaga. Ni tan sols l’entrada de Gavi, un jugador de caràcter, va ajudar la selecció a acostar-se si més no a l’empat.

Molt per millorar

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

Incomprensiblement, a Espanya li va agafar desprevinguda la intensitat i la gosadia dels escocesos. Davant un rival així, la selecció no va tenir la capacitat de trenar joc i guanyar des de la possessió, ni tampoc la flexibilitat suficient per guanyar al cos a cos. Va acabar bolcada la selecció a la porteria rival, però la defensa escocesa va repel·lir sense gaires complicacions tots els intents d’Espanya.

El segon partit de De la Fuente va deixar un mal sabor de boca: Espanya és un equip en construcció de molt per millorar. El grup de classificació, de tan sols cinc equips, li concedeix cert marge, però el futbol no perdona badades ni equips timorats.