A la contra

En aquests mesos, després de la decisió de la RFEF de liquidar el projecte iniciat el 2018 de la mà de Luis Enrique al no renovar-lo, el missatge més repetit ha sigut el de continuar amb l’«estil de joc» però acompanyat d’un «pla b». Així ho va dir el nou director de la selecció, Albert Luque, a l’‘As’ l’11 de gener. «De la Fuente no s’encasella en una sola manera de jugar. En certs moments jugarà com Luis Enrique, però té altres variants, un futbol més directe [...]. Opció B, opció C, que potser en altres moments ens han faltat. Amb De la Fuente, això ho tenim cobert».

Als antípodes

Aquesta era l’expectativa, i el missatge del nou seleccionador, en cada compareixença, ser als antípodes de «l’anterior». Aquí uns quants exemples: «Tinc el bon costum de llegir i escoltar-ho gairebé tot», va dir en la prèvia del partit a Glasgow. Sobre el gran absent a les llistes de Luis Enrique, «Iago és molt versàtil, és un davanter centre amb altres característiques que pot jugar més avançat baixant a rebre al darrere. N’estic encantant, sobretot per la seva actitud». 

També es va col·locar als antípodes de l’anterior en el tema Sergio Ramos. Sense donar cap explicació a ningú, ja que no era ell qui deixaria de convocar l’excapità, que feia un any i mig que estava fora, es va posar la traveta a si mateix en un tema que no va saber explicar.

Novatada negativa

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

Tot i així, l’alegria amb què la gran majoria de la premsa va rebre la seva primera llista va generar una gran il·lusió de cara al partit de Noruega. La selecció ja era de tothom, sense bastides, sense ‘streamers’ ni animalades. Fins i tot els empleats de la RFEF, es venia des d’alguns mitjans, estaven més contents. Això era el més important, per ells. Sense recordar que amb un «vell rondinaire» que va fer el que tocava i no el que aquests deien que s’havia de fer, vam comencar a guanyar. També es deia Luis.

La novatada d’anar a la contra no ha sortit gaire bé. A Glasgow no hi va haver pla a, ni b ni c. A veure si a la segona Espanya mira cap endavant amb idees pròpies i es deixa de criticar l’anterior. Pel bé de tothom.