El Barça recupera els davanters i goleja el cuer

Va marcar Ansu, va marcar Lewandowski i va marcar Ferran. Van marcar els que havien de marcar, tot i que tots tres anaven escassos d’alegries, en unes ratxes gairebé impròpies de davanters amb gol, com havien acreditat en el passat. Ferran era el més tensionat, perquè la maledicció el perseguia des de l’octubre. Des d’aleshores tampoc marcava en la Lliga Ansu, que va fer un golet al gener en la Copa. El Barça de l’1-0 es va rescabalar golejant el desnonat Elx, de qui el separava un abisme de 55 punts de diferència (68 a 13).

Pichichi this way 👈 pic.twitter.com/YKNVGBUjC7

— FC Barcelona (@FCBarcelona) 1 de abril de 2023

L’inconvenient de jugar sense cinc titulars no va impedir que el Barça fes un altre pas cap al títol, molt més aparent i bonic, obligat també per fer-lo contra un rival ja condemnat. L’Elx era el més golejat de la Lliga i els tres davanters barcelonistes poc inspirats van satisfer la seva set.

Eric, el nou migcampista

Però, alhora, Xavi va recuperar Eric, que no és un davanter però també necessita carinyo. El va recuperar convertint-lo en migcampista, convençut de la seva viabilitat després d’assajar-ho a la proveta de Sant Joan Despí. Testat l’experiment de donar la batuta al central de Martorell i buscar-li una altra col·locació, el tècnic va adquirir un altre útil recurs perduda la batalla d’Eric per exercir la seva funció de central (només 3 titularitats en els 21 partits des de la tornada del Mundial). Christensen i Marcos li han fet la vida impossible; absent el danès per lesió, el primer relleu era el madrileny.

Una lupa més grossa penjava sobre Ansu Fati després de la irrupció del seu pare en una cadena de ràdio demanant més minuts per al nen. L’atenció generada va amplificar la seva tasca. Si no havia sigut titular habitual era per una raó, i es va veure a la gespa del Martínez Valero. Es va reivindicar amb el gol, la vara de mesurar dels davanters, en una actuació creixent a mesura que avançava el partit, mentre anava adquirint ritme. No el va acabar. El va substituir Aleix Garrido, un altre jove del planter de socors.  

Aleix Garrido makes his Barça debut! 👏👏👏#ElcheBarça pic.twitter.com/QXfUfbIH1z

— FC Barcelona (@FCBarcelona) 1 de abril de 2023

Araujo fa passades

L’Elx va cometre molts errors defensius quan es va destapar en la segona meitat. Va saber contenir els blaugranes en la fase inicial amb marcatges ajustats i tolerant que Araujo fes la primera passada. Amb el cap aixecat es va atrevir a fer passades perpendiculars que van aportar molta verticalitat, fonamental contra un Elx que va amuntegar tots els jugadors pel mig.

🅰️raujo the Provider pic.twitter.com/2HAoq6siaJ

— FC Barcelona (@FCBarcelona) 1 de abril de 2023

El Barça va mantenir la tendència d’estirar el lateral esquerre fins a la funció d’extrem malgrat ajuntar els tres puntes. Ansu va estar centrat, al camp de mines, on més difícil és brillar per la falta d’espai i temps per jugar. Va cridar l’atenció Araujo davant la poca inventiva dels altres. Eric no es va atrevir a tant, preocupat per no perpetrar pèrdues que tallessin de soca-rel una futura continuïtat com alternativa a Busquets, De Jong i Sergi Roberto, antecessors al cercle central.

Els blaugranes desconeixien què podien esperar d’un Elx que estrenava el quart entrenador. Van trobar un equip convencional, més motivat per agradar al tècnic i per lluir-se contra el Barça, alliberat de la pressió per aconseguir la salvació, ja inassequible.

Dues carreres molt diferents

Notícies relacionades

La contracrònica de l’Elx-Barça: Ansu Fati s’allibera, Gavi posa l’ànima i Lewandowski, els gols

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

Sobri i justet de forces, així com de talent, l’objectiu del Barça havia de consistir a encertar una vegada i no fallar-ne cap a cada porteria. Si l’1-0 ha condemnat tants equips de Primera, com no n’hi havia d’haver prou per acabar amb el cuer. El gol va relaxar els blaugranes, que van permetre que el rival continués amb vida en el partit. Qualsevol desatenció podia costar cara i una carrera de Carmona molt mal defensada, va ser un avís claríssim.

Carmona es va trencar en aquest esprint que el dirigia a la glòria, amb una carrera rabiosa. Quatre minuts després feia la mateixa carrera Ansu amb més serenitat, menys enèrgica, i la va acabar amb un xut fàcil i sense oposició, desencadenant els somriures de tots els culers. Començant pel seu pare Bori.