Ceferin, acusat de falsejar el seu currículum per optar a ser el president de la UEFA

El president de la UEFA, Aleksander Ceferin, hauria mentit en el seu currículum, segons el mitjà eslovè ‘Prava’. Aquest mitjà de comunicació afirma en una investigació publicada fa uns dies que el reelegit mandatari de la UEFA hauria inclòs a l’esmentat document que va ser directiu de l’Olimpia Ljubljana entre el 2006 i el 2011, cosa que, segons ‘Prava’, no és veritat. En cas de ser certa l’acusació, la seva candidatura com a president de la UEFA el 2016 ja s’hauria d’haver invalidat. Ceferin ja va rebre una acusació similar en el passat i va aconseguir acreditar que no hi havia irregularitats en el seu currículum.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

El mandatari eslovè acaba de ser ratificat per continuar ocupant el màxim càrrec del futbol europeu per un nou mandat de quatre anys. Advocat de professió, Ceferin va arribar a la UEFA a través de la Federació Eslovena de Futbol, que va presidir el 2021. Per ser elegit, es requeria una experiència de cinc anys com a directiu d’un club. I aquí és on ‘Prava’ hauria trobat suposades irregularitats. El 2010, Ceferin havia entrat en la junta de l’Olimpia, no abans. A més, havia sigut directiu d’un club de futbol sala i jugador amateur del Ljubljana Lawyers, però no directiu d’un club de futbol, com va demostrar la revista ‘Josimar’ el 2016. Dates i càrrecs que no apareixerien així especificats en el seu currículum.

Crític amb el Barça i la Superlliga

El dirigent eslovè, reelegit com a president de la UEFA fins al 2027, va carregar amb extrema duresa contra la Superlliga i va defensar la Premier League com un «model igualitari i solidari» en el seu discurs de reelecció. «S’ha convertit en un personatge de la Caputxeta Vermella: un llop disfressat d’àvia disposat a devorar» el futbol europeu, va dir el mandatari sobre la competició. Alhora, també va atacar el Reial Madrid, el FC Barcelona i la Juventus –clubs precursors del projecte–, que va qualificar de «càrtels per sobre de la meritocràcia i la democràcia».