La crònica del Barça-Girona: Gazzaniga frustra i ofega un gris Barça (0-0)

Va dibuixar Xavi un Barça estrany. Poc usual perquè va apostar per una formació en la qual només va introduir dos canvis respecte a l’alineació que va perdre de manera vergonyant a la Copa. Li va donar el tècnic la titularitat a Ansu Fati, amb el que això implicava. Tornada al Barça dels extrems. I després va col·locar Xavi Eric Garcia a l’eix com a soci d’Araujo, confinat, de nou, Koundé a l’ingrat rol de lateral dret. Un lloc que no li agrada. I una posició on se’l veu més vulnerable que mai. Però l’estrany era el que va plasmar a la pissarra. Un Barça més pròxim al 4-2-3-1 que al tradicional 4-3-3.

Un Girona atrevit i divertit

A més, el poc habitual és veure Sergi Roberto jugant en paral·lel amb Busquets en un equip que va trigar més de mitja hora a enfocar la porteria de l’agosarat Girona. Atrevit i divertit. Amb personalitat. I ambició, capaç de sortir a l’àrea de Ter Stegen amb certa assiduïtat. Però sense cap verí. Atrevit perquè vol la pilota, tot i que això li suposi prendre riscos innecessaris. I les dues primeres ocasions de perill del Barça van néixer de fallades del Girona. El primer, una mala passada de Borja García va deixar gairebé sol Lewandowski a l’àrea de Gazzaniga. Però va disparar malament. La segona fallada va ser encara més ostensible i perillosa perquè Santi Bueno, sense encomanar-se a ningú, va cedir la pilota cap enrere sense pensar que el seu porter era al carril contrari de l’autopista. Va tenir sort el central del Girona. Sort que el porter va ser rapidíssim girant cap enrere i amb la creativitat necessària per evitar el gol amb un desallotjament amb els peus sobre la mateixa línia.

Ni això va despertar el Barça. El Girona no patia gaire. Michel creia estar tranquil, mentre el Camp Nou desplegava el seu manual d’instruccions. En el minut 10, i com a novetat ja instaurada des del clàssic coper, càntics en favor de Messi. Corejat el nom del 10, tot i que es va sentir, tot s’ha de dir, algun xiulet. En el minut 30, tocava corejar el nom de Gavi. I per acabar la primera meitat era el moment de demanar-li a Javier Tebas que marxi ja de la presidència de LaLiga. Acabat aquest manual, en un sol minut van arribar les dues grans ocasions blaugrana, que portaven el segell de la idea i creació pròpia. No d’errors del Girona. Una supèrbia diagonal d’Ansu a Raphinha –els extrems es van connectar– va permetre al brasiler disparar amb intenció, però va topar amb el cos de Gazzaniga. Un porter àgil, ple de reflexos, com va passar en el córner posterior quan Araujo va estar atent al primer pal amb una rematada que era gol. Gol sí o sí. Però l’arquer argentí va treure la pilota que anava melindrosament a la xarxa fins al punt que es va transformar en un gol fantasma. Revisat pel VAR, i després de segons d’incertesa, es va decidir que la parada valia.

L’ocasió de Taty Castellanos

A Xavi no li va agradar gens la fórmula tàctica de la primera meitat i la va desfer en el descans. Va treure Sergi Roberto, va posar Kessié i va retornar els dos interiors com a escortes de Busquets. Però la millor ocasió va acabar als peus de Taty Castellanos. Si algú somia un moment així en un estadi com el Camp Nou era aquest. Sol, absolutament sol davant Ter Stegen. Amb temps i espai per pensar. Potser, vist el seu horrible xut posterior, amb massa temps. Va fallar el que no pot fallar un nou que juga a Primera Divisió. Quatre minuts més tard, Michel el va treure del camp. Va passar a prop el davanter del tècnic. ¿Van parlar? No. En realitat, ni es van mirar. Millor no dir-se el que pensaven.

Anava canviant peces, mentrestant, Xavi per agitar un Barça inert. Va treure del camp els dos extrems (primer Ansu; després, Raphinha), col·locant Jordi Alba com a extrem esquerre per davant de Balde, mentre Lewandowski, que no és el Lewandowski del primer tram del curs, continuava extraviat. I el Girona oferint una lliçó defensiva, sostingut sobre les seves centrals (Bueno i David López), amb Michel retocant sobre la marxa la seva idea inicial al posar Yan Couto com a parella d’Arnau, lateral destre + central. Al Barça li van entrar les presses. Però ja era tard. Molt tard perquè no tenia precisió a la passada ni tampoc contundència en atac. Un punt més lluny el Barça del Madrid (+13) i un punt més a prop queda el Girona (+8 sobre la frontera del soterrani que t’envia a Segona).

Fitxa tècnica

Barcelona: Ter Stegen (6), Koundé (4), Araujo (6), Eric Garcia (5), Balde (5), Gavi (6), Busquets (5), Sergi Roberto (4), Raphinha (4), Lewandowski (4) i Ansu Fati (5).

Entrenador: Xavi (4). Canvis: Kessié (5) per Sergi Roberto (m. 46); Ferran Torres (4) per Raphinha (m. 67); Alba (6) per Raphinha (m. 75);

Girona: Gazzaniga (9), Arnau (6), Bueno (6), David López (7), Javi Hernández (6), Iván Martín (5), Oriol Romeu (6), Borja García (5), Tsygankov (4), Taty Castellanos (4) i Toni Villa (5).

Entrenador: Michel (6). Canvis: Aleix García (6) per Borja García (m. 46); Stuani (5) per Taty Castellanos (m. 59); Yan Couto (6) per Toni Villa (m. 59); Riquelme (5) per Tsygankov (m. 71); Valeri (s. q.) per Iván Martín (m. 84)

Àrbitre: Mateu Lahoz (6), valencià. Targetes grogues: Taty Castellanos (m. 31); Stuani (m. 76);

Estadi: Camp Nou. Espectadors: 78.425

Notícies relacionades

Kika enlluerna en un Barça màgic

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid