El Partizan envia a l’infern el Reial Madrid en un partit que acaba abans de temps per una enorme baralla

Si en el primer assalt dels quarts de l’Eurolliga el Partizan va clavar un cop psicològic al Reial Madrid, en el segon el va tirar a la lona, cosit a trets amb els múltiples que va proposar Obradovic. Tret d’intents individuals protagonitzats per Rudy Fernández o el ‘Chacho’ Fernández, els de Chus Mateo mai van aconseguir estar en un partit que va descarrilar en els instants finals amb una batalla campal que va tallar el partit a dos minuts per al final. El colofó per a una nit nefasta que escalfa encara més l’infern a què s’haurà de sotmetre a Belgrad. A l’Eurolliga, cap equip ha sigut capaç de remuntar un 0-2 en contra en territori aliè. No sembla que l’irregular conjunt blanc n’hagi de ser capaç.

Contra les cordes, el Reial Madrid va sortir amb Randolph de ‘fals 5’ i amb la ressaca del duel amb el qual van perdre en l’últim instant. Obradovic, en la seva línia, girant la pissarra com un tauler demoníac que treu el rival de les seves caselles i que va permetre al conjunt serbi arrencar amb un 0-7 que va obligar Chus Mateo a demanar el primer temps mort. Ho va fer sota l’atenta mirada de Florentino Pérez i amb un cartell enfocat per la realització que demanava la tornada de Pablo Laso.

El Partizan, amb el vent a favor

Davant la baixa de Tavares, a Poirier no li va quedar més remei que recuperar-se acceleradament per lluitar a la pintura. Va acabar la primera part amb tres faltes personals. Els blancs tremolaven davant un rival que va aplicar una recepta d’ingredients tradicionals, amb Llull i Rudy intentant despertar el caràcter combatiu del Reial Madrid. Però el Partizan estava amb la dopamina en màxims. Va acabar el primer quart amb un 21-31 que posava en evidència l’exuberància ofensiva dels visitants, amb Exum al capdavant.

No va ser millor el segon quart, malgrat l’intercanvi de cops que va fer veure al Palau dels Esports una pròxima igualtat al marcador que es va quedar en un 28-31 gràcies a un triple d’Hezonja. Va ser un miratge, perquè llavors va entrar en marxa la maquinària de Smailagic, un dels destacats del primer assalt, totalment desconcertant amb el seu desdoblament des de la zona fins al tir exterior.

El ‘Chacho’ i Rudy desperten el Reial Madrid

El serbi va obligar a lluir lluny del cèrcol davant una defensa desequilibrada que obligava Mateo a demanar auxili amb un altre temps mort. Cada vegada que el Partizan obria el camp, trobava un tirador alliberat, una fuga que el Reial Madrid era incapaç d’aturar. Qualsevol canvi de partit passava per reduir aquesta feblesa defensiva que va portar l’equip blanc a encaixar 51 punts abans del descans davant els 37 propis en l’avantatge més gran fins aquell moment. Hezonja lluia com l’únic amb una mica de claredat, amb 12 punts, contra una exhibició coral del Partizan.

Per al tercer quart, Chus Mateo demanava «paciència» en les entrevistes furtives que es fan al descans. No obstant, al camp va posar agitació amb el ‘Cacho’ Rodríguez, al qual ja no se li demana una temporada revolucionària, però sí la metxa d’una reacció que va enfervorir l’afició madridista. Assistència rere assistència del tenerifenc, el Reial Madrid va anar rosegant el marcador al costat d’un Poirier renovat.

Batalla campal al camp

El Reial Madrid era molt més intens en defensa i va reduir les diferències fins al 48-56. Allà, Nunnally va treure un 3+1 que va portar la quarta falta per a Poirier després de la revisió arbitral. Hi havia un punt d’ansietat incontrolable al camp, on cal saber moure’s com Rudy Fernández, que a base de triples va aplicar la reanimació del Reial Madrid. Malgrat el titànic esforç, els de Chus Mateo només van retallar un punt respecte als 14 del descans per deixar el resultat en 62-75 abans de l’últim quart.

La repetición de lo que ha pasado en el Real Madrid - Partizan. ¡Tremendo lo que hemos vivido! #EuroligaDAZN 🏀 pic.twitter.com/HQK1MJcuzT

— DAZN España (@DAZN_ES) 27 de abril de 2023

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

El Partizan s’havia pres el xoc com una advertència i en els últims 10 minuts es va preocupar per sentenciar el resultat. Ho va fer gràcies a jugadors que orbiten en una altra realitat, com Punter, heroi del primer assalt, que va protagonitzar accions com un llançament amb Llull a sobre amb mig segon de rellotge. Exum va tornar a posar-se el ganivet entre les dents, i va pujar l’anotació sota l’alè d’un Obradovic incansable que va aconseguir la fugida abans de temps d’algun aficionat del Palau, on Vinicius i Valverde, acostumats a les remuntades, es van sentir, per primera vegada, part d’un equip perdedor a Europa.

Quan el partit semblava condemnat a l’extinció, una falta molt dura de Sergio Llull sobre Punter va portar el jugador del Partizan a aixecar la mà al local. El camp es va incendiar i es va convertir en un ring de gegants on Yabusele va tirar a terra Exum, visiblement atordit. Van haver d’emportar-se el francès del camp. Els àrbitres es van veure obligats a revisar el combat. La decisió va ser donar per conclòs el partit a falta de dos minuts. Un trist colofó en una nit trista per al madridisme.