APUNT
Quan juga la ment
D’aquesta jornada intersetmanal en la qual ni el Reial Madrid ni el Barça es van fer mal, torna a quedar la imatge del Vinicius trasbalsat que estem veient durant tot el campionat, especialment a casa. I, francament, crida l’atenció que un futbolista capaç de millorar tants aspectes en el seu joc, com ara la punteria; de superar les pitjors crítiques, acudits i mems el seu primer any; de convertir-se en indiscutible i determinant en aquest Reial Madrid; d’aconseguir, cada any, pujar esglaons de dos en dos, i de ser tan a prop dels millors del món, no aconsegueixi controlar les seves emocions, la seva ira i la seva boca en cada partit que juga en la Lliga. Sí, en la Lliga, perquè en la Champions aquesta ira no apareix i el seu rendiment és encara més elevat.
L’any passat va fer 17 gols en 35 partits de lliga. Va donar 10 assistències. Aquest any acumula 10 gols en 29 jornades i 8 assistències. És el jugador del Reial Madrid que més grogues ha vist, 9. I a Girona va haver de ser expulsat.
Però el clima que es ve creant des de fa mesos en xarxes socials i mitjans pròxims al club blanc, en què es fomenta una imatge de Vinicius com a víctima i màrtir del sistema, i es remarca el nombre d’entrades que rep, sí, però obviant el recital de gestos del brasiler en cada partit menyspreant rivals, provocant el públic i desafiant els àrbitres, no fa més que perjudicar un futbolista que, sense tot això, seria molt més del que ja és. Així no l’ajuden.
Por malaltissa
En la Champions, la temporada passada, va fer 4 gols en 13 partits. Aquesta n’acumula 6 en 10. Els seus números han millorat a Europa, ¿no és significatiu?
L’actitud de Vinicius no és res que no tingui solució. Amb treball psicològic, és clar. Més complicat i trist sembla el cas d’Ansu Fati, incapaç de semblar-se mínimament al futbolista que va irrompre en la Lliga de la pandèmia, enquistat en una por malaltissa que el condemna a sortir del Barça.
Fa poc vaig veure en ‘El día menos pensado’ com Enric Mas era incapaç de baixar els ports del Tour per una espècie de fòbia. Un mes després, en la Vuelta, ni rastre de la por, baixava a sac. Un bon especialista i les ganes de superar-ho van ser el secret. Tot està en la ment.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Aldarull Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista
- Negociacions El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet