La societat és la que està malalta, no l’Espanyol

Hauríem de mirar-nos el melic i pensar que bona part de les coses que passen en la vida i als estadis de futbol són culpa de la falta d’educació, de la pèrdua de valors, de la nostra societat. Tornem als temps en què les famílies, avis i nens tenien por d’anar als camps de futbol. I, quan tu tens por et pot passar qualsevol cosa i, sobretot, ja tens la raó per no participar en una cosa tan lúdica com un partit de futbol.

Celebració exemplar

Diguem-ho d’una vegada, abans d’entrar en matèria: el Barça es va comportar de meravella, amb una distinció exemplar, el seu entrenador, el seu equip tècnic i tota la seva plantilla. Van ser exemplars en tots els sentits en què es pot ser exemplar. Començant per la manera i l’estil utilitzat, amb brillantor i pulcritud, per conquerir el títol de Lliga, i sí, sí, també per la manera de celebrar-lo. Qualsevol altre equip, dic, hauria convertit aquesta conquesta, a casa de l’etern rival i després d’una exhibició futbolística (si el Barça ahir hagués necessitat un 0-7 per ‘campionar’, ho hauria aconseguit), en una festa ofensiva, nociva, impresentable per a l’adversari de tota la vida i la seva afició. I no obstant, la sardana culer al mig del camp va ser pulcra, inofensiva i, repeteixo, senyorial.

El problema va ser que els que havien d’evitar el que va passar no ho van fer, i això que estaven avisats. Era massa fàcil sospitar, intuir, témer, si es vol, que el Barça celebraria el gran triomf de la temporada aquella nit i ningú, ningú, ni les forces de seguretat, ni la mateixa seguretat de l’Espanyol ni, per descomptat, el club blanc-i-blau, van fer el just i necessari per evitar que aquesta afició, que té noms, cognoms i fins i tot fotografies, poguessin protagonitzar la vergonya que van protagonitzar, vestits de blanc-i-blau.

Però, repeteixo, la culpa no és només de l’Espanyol, de LaLiga, de la federació, de les institucions, dels mitjans de comunicació que, com que no hi ha morts, encara qualifiquen accions com aquesta de «fets aïllats». La culpa és de la societat espanyola, de la falta d’educació i, per descomptat, de la permissivitat del futbol, que s’ha convertit, des de fa ja molt temps, en refugi de grups ultres, sovint protegits i utilitzats pels mateixos clubs. En aquest sentit, honor i glòria a Joan Laporta, que es va jugar la cara i el físic de tots els seus per erradicar els grups violents del Camp Nou i de l’entorn blaugrana.

¿I els Mossos?

Notícies relacionades

Les claus de la invasió d’ultres de l’Espanyol en el derbi: fets, reaccions i possibles sancions

Invasió d’ultres en el derbi: l’Espanyol demana «perdó al món del futbol»

La situació és tan esperpèntica, tan increïble, tan inversemblant, que els Mossos d’Esquadra es van atrevir a recomanar al Barça que no celebrés el títol al camp de l’Espanyol. ¿Perdó? ¿Qui són vostès per decidir què fa i què no fa un equip, una afició, un entrenador, un president? Vostès, senyors, en lloc de recomanar que no hi hagi festa, el que han de fer és el contrari, posar tots els mitjans perquè, precisament, el Barça, amb tot el dret del món (s’ha guanyat aquest dret al llarg de deu mesos i un gran futbol), pugui celebrar el títol com vulgui, és a dir, amb felicitat i discreció. Vostès, senyors Mossos no han de suggerir ni prohibir, han de posar els agents que calguin davant la grada ultra de l’Espanyol perquè el Barça celebri el seu títol sense problemes.

Malgrat tot, repeteixo, el malalt no és l’Espanyol, que, com molts clubs, s’ho haurien de fer mirar. Ja s’apanyaran. Pot ser que els tanquin el camp en un moment crucial per a la seva existència i permanència a Primera. Però, repeteixo, la malalta és la maleducada societat espanyola.