Entendre-hi més
El mausoleu de Pelé: una tomba daurada en honor del rei del futbol
S’ha inaugurat a Santos, la seva localitat, el museu-panteó on descansaran les restes de l’astre brasiler i s’honrarà la seva figura
Mor ‘O Rei’ Pelé, plora la pilota
Pelé, ‘O Rei’, àlbum de fotos
Una paraula es repeteix sistemàticament a Pelé, a autobografia, i és «somni». El jove Edson Arantes do Nascimento es deixava portar per frondoses imaginacions abans i després d’adormir-se. Alguns dels seus anhels es van complir amb escreix. D’altres ni tan sols van poblar els seus pensaments més agosarats quan començava a configurar-se el mite. Un cop aconseguits, era qüestió d’organitzar, amb el seu consens, una màquina encarregada de garantir la seva eternitat. «És un lloc que transmet pau espiritual i tranquil·litat, on no et sents deprimit, ni tan sols sembla un cementiri», va dir l’ancià exjugador al conèixer com seria el mausoleu que porta el seu nom.
Pelé va ser enterrat al cementiri el 3 de gener, cinc dies després de la seva mort, als 82 anys. El taüt és a la localitat litoral de Santos, a 55 quilòmetres de Sao Paulo, a disposició de qui està disposat a retre culte a la seva figura. Les portes es van obrir dilluns passat i des d’aleshores no deixa de rebre visites.
El mausoleu sembla complir les expectatives del difunt. El 23 d’abril de 1997 va dir a la televisió que Edson moriria algun dia, però això mai passaria amb l’home a qui van conèixer com aPelé. L’espai intenta posar en escena la seva pròpia certesa. Allà no només es crida al recolliment i l’evocació. Convida a «tornar a viure» les consagracions de l’ídol.
Millor camp que panteó
L’interior del mausoleu reprodueix part del que va ser el seu món. De fet, el terra és gespa artificial, com si es tractés d’un camp de futbol i no un panteó. Les parets es van entapissar amb imatges de seguidors en una mena de tribuna imaginària que anima de manera permanent a través dels altaveus. El sostre sobre el taüt del futbolista tres cops guanyador d’un Mundial s’ha pintat de blau, és l’entrada al cel. També hi ha les samarretes que va portar al llarg de la seva extraordinària carrera.
«S’ha fet tot amb molt d’amor per la gent que el coneixia, que l’ha vist. És l’essència del que va ser», va dir un dels fills de la gran estrella esportiva del Brasil, Edson Cholbi do Nascimento, més conegut com Edinho quan era porter.
El mausoleu va ser planificat per l’amo del cementiri privat, Pepe Alstut. Està envoltat d’una reserva forestal autòctona i preservada, i allotja estanys amb carpes i tortugues, un aviari i, a més, el Museu del Vehicle. Tot hi cap al voltant del Memorial Necrópole Ecumênica, perquè es tracta del cementiri més alt del món.
La idea original era situar el taüt al novè pis perquè «mirés» cap a l’estadi Vila Belmiro del club Santos, on O Rei va debutar sent un adolescent escanyolit i va jugar 18 anys, va guanyar 25 títols, 2 Copes Libertadores d’Amèrica i dues Copes Intercontinentals, abans de marxar als Estats Units. En canvi, la seva família va voler que fos allotjat al segon, més fàcil d’accedir.
Una estàtua d’or dona la benvinguda als visitants. L’han esculpit amb un somriure auri i triomfal que sembla que simbolitza el triomf del mite sobre qualsevol possibilitat d’oblit. L’escultura el mostra de braços plegats. Al seu costat, una bandera verda i groga. Tot i que el mausoleu simula tenir la forma d’un estadi, tot just 60 persones poden entrar-hi cada dia, en dos torns. Els que ja hi ha estat asseguren haver percebut una energia inusual. Ho van atribuir a l’esperit del guanyador de les copes del món de 1958, 1962 i 1970.
Pelé com adjectiu
La mort de Pelé va esgarrifar el país. Va esdevenir un afer d’Estat. Tot i que el seu pensament polític es decantava cap a la dreta, els brasilers sempre van considerar que estava més enllà de tota ideologia. De fet, el diccionari Michaelis de la llengua portuguesa acaba de convertir el sobrenom Pelé en adjectiu. Una manera de qualificar algú que és «excepcional, incomparable, únic» en «virtut de la seva qualitat, valor o superioritat, inigualable a res ni ningú». A tall d’exemple s’afegeix: «Ell és el pelé del bàsquet, ella és la pelé dels serials, ell és el pelé de la medicina».
Aquesta insòlita singularitat necessita també perpetuar-se com a negoci, i és per això que Edinho va aprofitar l’impacte de l’obertura del mausoleu per avisar que els set fills de Pelé busquen inversors per fer-se càrrec de la marca del rei del futbol, actualment gestionada per l’empresari nord-americà Joe Fraga. «És un desafiament perquè hi ha valors molt alts». L’exporter vol que la ciutat de Santos sigui objecte d’una peregrinació més que una passejada turístic. Anar al mausoleu ha de ser, segons el seu criteri, «una experiència» que posi l’accent en «el més destacat de la trajectòria» d’O Rei.
Amb aquest propòsit, els hereus de Pelé volen que el mausoleu sigui tot just el puntal d’un circuit de la devoció que s’estengui a altres punts històrics que van formar part de la biografia de l’extint astre a Santos, com ara Vila Belmiro i el Memorial das Conquistas, dos espais que pertanyen al club i el Museu Pelé.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
