Florentino, el xeic del Reial Madrid que explota el racisme fins i tot amb Vinícius

Es torna a parlar –bé, en realitat mai s’ha deixat de comentar– de l’enorme poder, en el sentit més ampli de la paraula, especialment en l’aspecte econòmic i esportiu, que ostentaFlorentino Pérez, màxim executiu de l’empresa ACS i president del Reial Madrid, tot i que molts el consideren amo des de fa molts anys, que vindria a ser un xeic blanc.

Jo he de reconèixer que aquest poder o ostentació d’autoritat que emana de Florentino Pérez vaig començar a intuir-la fa dècades, quan José Ramón de la Morena em va convidar una nit a un sopar en un reservat de la marisqueria Rías de Galícia, al carrer Lleida, a Barcelona, davant l’antic pavelló d’Esports, com a pas previ a una llarga entrevista, a Ràdio Barcelona, amb el president del club blanc.

Vaig arribar-hi puntual, com sempre i, quan feia deu minuts que era al restaurant, va arribar Florentino Pérez acompanyat del seu xòfer i un guardaespatlles que no tenia pas l’aspecte d’Arnold Schwarzenegger, però que va entrar al reservat cinc passos per darrere de l’autoritat, amb l’americana oberta de bat a bat, amb l’única –i suposo que sana– intenció de mostrar la pistola que portava al cinyell.

Jo, que mai havia vist una ostentació de poder i intimidació com aquella en les meves múltiples visites a restaurants de Mallorca, ni tan sols quan els comensals eren els Reis d’Espanya, els March, diversos rics hotelers o Mario Conde, vaig arribar a la conclusió que, en efecte, estava, com va afirmar un dia Emilio Butragueño, davant un «ésser superior». El sopar i l’entrevista em van reforçar aquesta versió.

Cabdill o messies

Amb el pas dels anys, en efecte, tothom considera que Florentino és una de les deu persones més poderoses d’Espanya, no només per ser líder d’ACS, sinó com a «xeic» del Reial Madrid. Florentino és el cabdill per a molts, el messies per a d’altres i l’amo del Reial Madrid per a tothom. I ell vol demostrar-ho en cada una de les seves actuacions, guardant generalment silenci i actuant sempre amb eficàcia, contundència i sovint molta supèrbia, parlant només quan guanya o inicia, com ha passat aquestsltims dies, una campanya que no vol fer desaparèixer el racisme del futbol espanyol, de cap manera, aquesta no és la seva intenció ni objectiu, sinó canviar l’organització arbitral i, sobretot, buscar el benefici esportiu del seu club.

Florentino té una idea messiànica d’ell mateix. Des de fa un munt d’anys es considera el salvador del Reial Madrid i la seva missió ha sigut sempre evangelitzar el món amb el discurs madridista. No hi ha res que li dolgui més que un desafecte cap a la seva persona. Va guanyar les eleccions a la presidència del Reial Madrid el 2004 amb el 95% dels vots i va estar a punt de posar-se a plorar perquè no entenia per què el 5% no l’havia votat.

Encara ressonen les seves paraules quan, el novembre del 2015, en un temps de certa dificultat, en una multitudinària conferència de premsa per desmentir «amb rotunditat» una portada del diari ‘Marca’ que no li havia agradat, algú li va preguntar si estava preocupat. «Jo soc president d’una companyia amb 1.500 empreses, 210.000 treballadors i 30.000 milions d’euros en contractes en curs», va dir com a resposta. «Com pot comprendre, no hi estic gens preocupat, no».

Florentino és un Ibex-35, enginyer de camins, canals i ports, té origen polític i coneix les entranyes dels partits, empreses, judicatures i altres, i com aconseguir les coses. Pren centenars de decisions sense parpellejar. Governa, segons reconeixen tots, a base d’enquestes, fa centenars de consultes, admet molt poques respostes i no li agrada ser qüestionat en privat i molt menys en públic. Sempre ha treballat en clau de poder i pot ser que el futbol li sembli un joc de nens.

La llotja del Bernabéu

Com molt bé ha explicat mil vegades Alfredo Relaño, un dels periodistes que millor coneix el xeic blanc, «a la llotja del Santiago Bernabéu se celebra, cada setmana, la boda de la filla d’Aznar». La llotja del Bernabéu, àmplia, luxosa (ara, al nou estadi, encara més), és el ‘lobby’ més gran que hi ha a Espanya, el lloc on s’inicien i es tanquen els més sucosos contractes i negocis d’aquest país.

«La gent està molt confosa al creure que Florentino Pérez persegueix o vol ser amic, còmplice, del Govern de torn, del president o dels ministres», explica un antic funcionari socialista de l’època de José Luis Rodríguez Zapatero. «És totalment al revés, és el poder polític, fins i tot l’empresarial, qui el busca per tenir-lo content. ¿Per què? Doncs molt senzill: Florentino posseeix un dels ‘lobbies’ mediàtics més forts i influents d’Espanya, començant per Antonio García Ferreras, Federico Jiménez Losantos, Eduardo Inda i Pedro J. Ramírez. Tots ells junts et poden enfonsar».

N’hi ha molts que pensen que al president del Reial Madrid li va com l’anell al dit la frase de François Marie Arouet, més conegut com Voltaire, quan va dir que «qui creu que els diners ho fan tot, acaba fent-ho tot per diners». I hi ha també massa gestos que sentencien Florentino a l’hora de no dissimular el poder que ostenta, com va passar dimecres en la celebració de la conquesta de la Copa d’Europa de bàsquet, quan va clavar un clatellot a José Luis Martínez Almeida, alcalde de Madrid, i Podem va replicar l’endemà amb una lona immensa en un edifici de Madrid en la qual es podia llegir: «Madrid mereix respecte, no clatellots. Vota Roberto Sotomayor perquè no mani Florentino».

Aquestes coses mai han inquietat Florentino Pérez, que, insisteixo, utilitzant el poder que té en determinats mitjans de Madrid, ha fet creure al món que Vinícius Júnior, un extraordinari futbolista i un lamentable provocador, és la víctima suprema del racisme(un dels «portaveus» del ‘florentinisme’, Eduardo Inda, ha arribat a dir que Vini és «la nova Rosa Parks»). Asseient-lo a la seva dreta a la llotja del Bernabéu –on ¡mai! s’ha assegut cap estrella blanca– ha aconseguit que la TV de LaLiga, la de Javier Tebas– que té prohibit mostrar les llotges durant les retransmissions– ensenyés una vegada i una altra aquesta bucòlica imatge.

Els que coneixen bé les intencions de Florentino asseguren que el seu objectiu en aquesta nova campanya mai ha sigut acabar amb el racisme. És a dir, que aquesta nova croada no té només com a conquesta final acabar amb el racisme al futbol, que mai ha provocat inquietud al president blanc. Hi ha múltiples raons molt evidents que deixen al descobert que les intencions del xeic blanc són, com es va atrevir a suggerir, provocar un rotund canvi «en l’estructura arbitral».

El cap de Clos Gómez

El que vol, desitja, persegueix, ansia i no deixarà d’insistir fins aconseguir-ho (com tantes altres coses) és que Luis Rubiales, president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, li entregui amb safata el cap de Carlos Clos Gómez, màxim responsable del VAR. Florentino no s’acontentarà amb un peó, un alfil o una torre, com Ignacio Iglesias Villanueva, primera víctima del cas Vinícius; vol la reina, per això la seva campanya comptarà amb més capítols que assenyalaran el gremi arbitral.

¿Per què no és creïble Florentino Pérez quan intenta convertir-se en el primer lluitador contra el racisme al futbol? Senzillament perquè ni ell ni el Reial Madrid ni, per descomptat, espadatxins com José Ángel Sánchez, la seva mà dreta als despatxos, o Carlo Ancelotti, el seu líder al vestidor blanc, s’ha queixat mai, en aquests dos últims anys, dels atacs racistes que suposadament patia Vinícius Júnior als camps d’Espanya. Ells l’únic que van denunciar, a tot estirar, va ser que Vini rebia moltes puntades de peu, que els defenses rivals no eren sancionats amb targetes i/o expulsió i que el futbol que representava el seu prodigiós extrem havia de ser protegit. Però, mai, mai van parlar de racisme.

És més, hi ha una altra prova més evident encara que l’espasa que enarbora ara Florentino contra el racisme és pur teatre, oportunisme: mai, mai el Reial Madrid s’ha personat i/o avalat, ni verbal ni per escrit, en cap de les nou demandes davant la Fiscalia que LaLiga ha presentat, en els últims dos anys, per insults racistes contra Vini. Florentino i el Reial Madrid feia dos anys que miraven cap a un altre costat quan LaLiga defensava el seu futbolista. D’allà, potser, l’enginyós text difós dijous per ‘El Mundo Today’, quan va titular una de les seves notícies: «Molt conscienciat amb el racisme, Florentino Pérez truca a Vinícius per donar-li el condol per la mort de Tina Turner».

És ara quan molts consideren que Florentino ha decidit llançar l’atac definitiu al gremi arbitral i a LaLiga, quan molts sospiten que el mandatari blanc busca alguna cosa més que canviar l’ordre establert. Per exemple, tapar el fracàs a la Lliga contra el Barça o la seva espectacular i molt trista eliminació a les semifinals de la Champions contra el City. I, sens dubte, intentar demostrar que aquesta Lliga no mereix un Reial Madrid de luxe i que la seva nova joia, el majestuós i modern Santiago Bernabéu, no ha sigut reconstruït per jugar simplement contra el Getafe o l’Espanyol. I, això sí, de retruc insinuar que no hi ha més remei que crear la Superlliga i fugir del campionat espanyol.

Davant les càmeres

Expliquen que quan Florentino va rebre, davant les càmeres de Real Madrid TV, maltractadora d’àrbitres, Vinícius Júnior per assegurar-li que el recolzaria en tot i potser fins i tot informar-lo que en el partit contra el Rayo li rendiria homenatge, també li va dir que deixés de comportar-se al terreny de joc amb la petulància i altivesa que ha mostrat fins ara.

És més, expliquen que Florentino Pérez va mostrar enuig en el seu entorn privat perquè, mentre ell tornava de Kaunas amb l’equip de bàsquet, nou campió d’Europa, Vinícius Júnior i/o el seu ‘community manager’ no paraven de tuitejar contra el València, el futbol espanyol, Espanya, la Federació, LaLiga… sense la seva autorització, sense el seu coneixement. I és que si alguna cosa té Florentino Pérez és que res ni ningú es mou, al Reial Madrid, sense que ell ho sàpiga, ho permeti, ho orquesti.

Ara, després d’haver igualat les Copes d’Europa guanyades pel mític i icònic Santiago Bernabéu (cada un en té sis, tot i que el «fundador» té un total de 33 títols per 29 de Flo), Pérez intenta completar la seva obra no només amb el millor estadi del món, sinó amb el fitxatge de Kylian Mbappé, que, pel que sembla, sí que pot estar aquest estiu a centenars de milions de la Casa Blanca.

Una vegada completada la seva creació, és evident que Florentino Pérez no voldrà que ningú la destrueixi els anys vinents, per això va canviar els estatuts del club, «perquè el que no pot passar, els anys vinents, és que vingui algú qualsevol amb una mica de retòrica i es quedi amb el Reial Madrid. Això no és un club de petanca». Així que qui vulgui ser candidat haurà de ser soci blanc des de fa 20 anys com a mínim i avalar amb el seu patrimoni personal abans de sortir president (no després, com passava al Barça) el 15% del pressupost blanc, és a dir, més o menys uns 125 milions d’euros.

El Mundial de 2030

Està més que demostrat que Florentino Pérez no dona puntada sense fil. Tot és fruit d’una estratègia molt meditada, tot i que aquesta vegada hi ha qui creu que s’ha passat de frenada fins al punt de posar en perill la candidatura d’Espanya al Mundial del 2030. És evident que està fent que augmenti l’antimadridisme a tot Espanya o almenys als camps d’Espanya. Sense anar més lluny, aquest dissabte, al Sánchez Pizjuán, es va programar una mocadorada sota el lema ‘Stop Mafia: contra l’amo de la Lliga’. Per les xarxes també ha corregut un nou logotip de la Lliga de Futbol Professional (LFP), les sigles de la qual eren Lliga Florentino Pérez (LFP).

LFP(Liga Florentino Pérez) #FlorentinoLeague pic.twitter.com/U9S14Yu8a1

— Radio Barça (@RadioFCB) 26 de mayo de 2023

L’exigència de millors arbitratges i un VAR més just no té res a veure amb la lluita contra el racisme al futbol espanyol. «El que passa aquí és que els problemes de l’Atlètic són problemes de l’Atlètic, els problemes del Barça són problemes del Barça, els problemes del València són problemes del València», diu un expresident d’un dels 10 clubs més importants d’Espanya, «però els problemes del Reial Madrid són problemes de tot Espanya, de la Federació, de LaLiga i fins i tot del Govern. I això no hi ha ningú que ho exploti i treballi com Florentino Pérez».

Florentino no només aconsegueix, atesa la seva enorme influència als mitjans (cada mitjà té un redactor que té el número de mòbil del president del Reial Madrid, tot i que Flo mai es queixa als directors dels mitjans, sinó que truca directament als amos), que els altaveus mediàtics difonguin les seves reivindicacions, sinó que, com es va demostrar amb els àudios en els quals criticava tothom, inclosos molts dels seus col·laboradors més estrets, té una capacitat enorme de silenciar tot allò dolent que l’afecta a ell o al Reial Madrid.

«Jo no podré oblidar mai, mai», explica un exfuncionari blaugrana amb més de 30 anys d’experiència i vivències acompanyant el Barça, «el que vaig presenciar després de la final que vam perdre a Mestalla, el 2011, contra el Reial Madrid amb aquell gol de CR7 a última hora. Després del partit, davant la porta del vestidor del Reial Madrid, Sandro [Rosell] i Florentino Pérez van mantenir una cordial i amistosa conversa. De sobte, Florentino es va adonar que una càmera d’una televisió de Madrid, d’àmbit estatal, estava gravant la xerrada. Es va dirigir al president i li va dir ‘perdona, Sandro, perdona un moment’. Se’n va anar cap a la càmera i li va dir: ‘¿què fas? ¡ja pots esborrar ara mateix tot el que has gravat! ¿què t’has cregut?’ I el càmera, submís, no espantat, sinó submís, li va dir: ‘sí, sí, president, el que vostè digui’. D’això se’n diu poder o por a Déu, no ho sé».

Els intermediaris

A Florentino mai li han agradat els intermediaris, i no parlo només dels agents dels futbolistes, sinó de les persones de segon ordre com, per exemple, els entrenadors. El xeic blanc sempre ha tingut la temptació, fan broma els del seu entorn, de posar-se el xandall i entrenar l’elenc d’estrelles que té a la seva plantilla. «Quan el meu pare em portava al Bernabéu quan era petit», ha explicat mil vegades, «ningú parlava de l’entrenador,. Tothom parlava de Di Stéfano, Puskas o Gento». Per cert, cap d’ells es va asseure ¡mai! a la dreta de Bernabéu a la primera fila de la llotja.

Notícies relacionades

El relleu de Lewandowski

Tomé tensa la selecció

Expliquen que Florentino Pérez li ha girat completament la truita del Reial Madrid i l’ha convertit, sens dubte, en l’únic club no Estat que es pot enfrontar als més poderosos del món. És per això que els madridistes el consideren l’amo, el xeic blanc, Déu a la terra. És més, expliquen que ja hi ha més ‘florentinistes’ que madridistes. I és que a la missió d’evangelitzar el món perquè tothom sigui del Reial Madrid encara molts recorden, per exemple, el veterà i prestigiós periodista esportiu José Joaquín Brotons, la frase que li va dir un dia el president blanc: «Tu encara no ho saps, però també ets del Reial Madrid».

Aquest és Florentino Pérez, el mateix president que, durant anys, va estar impartint xerrades en diverses presons de la Comunitat Autònoma de Madrid. En una d’elkes, quan va acabar la compareixença, va preguntar als presos si veien els partits del Reial Madrid, i li van respondre que no perquè aquí, a la presó, no hi ha Canal+, perquè és un canal de pagament. Al tornar al club, Florentino va ordenar que es fes «tot el possible i més» i que es parlés «amb qui fos necessari» perquè s’instal·lés, a compte del Reial Madrid, el Canal+ a totes les presons madrilenyes.