Fer soroll

El Barça del canvi

El Barça del canvi

Jordi Cotrina

2
Es llegeix en minuts
Josep Pedrerol
Josep Pedrerol

Periodista

ver +

Amb l’adeu de Busquets, reconegut ahir pels culers com el que és, una llegenda del club i un dels millors centrecampistes de la història, es va certificar el punt final del millor Barça de la història. El del futbol de toc i vertiginós, el del sextet, un equip admirat arreu del món. Busquets, sempre discret però fonamental, era l’últim supervivent d’aquella plantilla inoblidable.

També es va acomiadar del Barça Jordi Alba, que va arribar una mica més tard, però que sempre serà recordat com un lateral esquerre extraordinari. Tots dos no van poder amagar l’emoció, sobretot Alba, a l’emprendre un nou camí. Normal, és complicat dir adeu a la que ha sigut casa teva durant tants anys, però Busquets i Jordi han sabut marxar a temps, per la porta gran, reconeguts per tots. I no ho han tingut fàcil.

A Alba el van voler vendre de mala manera, dient-li fins i tot el club al qual havia d’anar. S’hi va resistir i va continuar rendint a un gran nivell fins que la irrupció de Balde va acabar amb la seva condició d’indiscutible. La presència de Busquets s’ha anat dosificant i ha rebut crítiques (sobretot després de les nits tràgiques a Europa), però ningú ha sigut capaç de treure-li el lloc i ha acabat com va començar el 2008, sent titular. Ara, conscient que el temps passa i que és millor marxar abans que et facin fora, fa un pas al costat malgrat que Xavi volia que continués. L’honra.

Notícies relacionades

Tots dos van ser grans còmplices de Messi al vestidor i al camp i autèntics referents per als més joves. Amb ells s’acaba una etapa escenificada amb l’adeu al Camp Nou. Es desmunten els seients, s’arrenca la gespa... I s’emprèn el difícil canvi a Montjuïc. Arriben temps d’incertesa per al club, no serà fàcil enganxar els aficionats en una casa temporal i en una altra zona de la ciutat. Per acabar-ho d’adobar, serà molt difícil atraure els aficionats amb grans fitxatges. La crisi econòmica assola des de fa massa temps i impedeix modernitzar la plantilla amb incorporacions potents. És el que hi ha.

Toca, que no és poc, confiar en la Masia més que mai, l’autèntic baluard de la institució. Una fàbrica de talents que nodreix el primer equip amb una eficàcia extraordinària. Tant de bo els culers aconsegueixin il·lusionar-se de nou. La Lliga de Xavi, sens dubte, hi ajudarà.

Temes:

FC Barcelona