Espanya perd la final de l’Eurobasket femení després de desinflar-se en l’últim quart

Així de cruel és el bàsquet. De res serveixen tres quarts impecables de defensa superba, mans àgils i encert col·lectiu en els moments clau. Totes les virtuts de l’Espanya de Miguel Méndez se’n van anar per l’aigüera en un quart final en què dos tòtems, Emma Meesseman i Kyara Linskens, van frustrar la il·lusió de les espanyoles per tornar a coronar-se campiones de l’Eurobasket (58-64).

Espanya ha demostrat en aquest torneig que l’ensopegada de l’edició anterior, la del 2021, va ser només això, un error puntual. I això és una excel·lent notícia. La pena és que no en va tenir prou per derrotar Bèlgica i convertir-se així en pentacampiona d’Europa. Ho van impedir 9 punts de Linskens i 8 de Meesseman en el quart final. Cap altra jugadora belga va anotar en aquest parcial fins als últims quatre segons, però la selecció de Rachid Meziane no ho va necessitar per coronar-se a Ljubljana (Eslovènia) com a campiona de l’Eurobasket per primera vegada en la història.

Nothing but respect. 🇧🇪🤝🇪🇸#EuroBasketWomen x #DareToDream pic.twitter.com/nydKA77jjk

— #EuroBasketWomen 2023 (@EuroBasketWomen) 25 de junio de 2023

Una fita històrica va marcar l’arrencada del partit, amb quatre punts que van convertir a Alba Torrens en la màxima anotadora històrica d’Espanya de l’Eurobasket. La identitat de la successió reforça l’avançament, ja que fins ara qui liderava aquest rànquing era Amaya Valdemoro, paraules majors.

Avantatge en el primer quart

Això va passar en un context d’excel·lent treball defensiu de les jugadores de Miguel Méndez, provocant que Bèlgica només encistellés 6 punts en els set primers minuts, tots sortits de les mans de Meesseman. Res, no obstant, que espantés una de les seves defensores, una Raquel Carrera que va firmar 6 dels 17 punts amb què Espanya va armar el seu avantatge al final del primer quart (17-13).

Queralt Casas, flotada gairebé sempre per les belgues, a estones sense dissimular, va complementar en atac el treball interior de la pivot del València i també el de Paula Ginzo, mentre Vanloo mirava de liderar una Bèlgica amb sabó a les mans. Les de Rachid Meziane van acumular 13 pèrdues al descans (32-25), incapaces amb aquesta xifra a la motxilla d’honrar durant la primera part la seva condició de màximes anotadores del campionat.

Bèlgica va reaccionar després que una nova cistella de Carrera fixés un desavantatge màxim de 9 punts. Vanloo li va prendre la temperatura al partit, Meesseman va emergir i Bèlgica va encadenar un parcial de 3-9. Méndez va respondre des de la banqueta donant minuts a Leo Rodríguez, una especialista que en el seu primer atac va respondre amb un triple que va frenar la inèrcia belga.

La poc habitual línia exterior formada per la canària, Ouviña i Silvia Domínguez va funcionar en aquests minuts, però 5 punts consecutius d’Allemand va convertir un avantatge màxim d’Espanya en un de perillós per encarar el quart final (48-43).

Mals llançaments

Els nervis d’Espanya es van incrementar al començament dels últims 10 minuts, en què les jugadores de la selecció van encadenar diversos llançaments exteriors deficients. Només Paula Ginzo aconseguia eixugar la rebel·lió belga, liderada per Linskens i una Meesseman que, a falta de 4 minuts i 10 segons, va aconseguir posar Bèlgica al capdavant del marcador per primera vegada en tot el partit (54-55).

A Méndez li va costar recuperar el trio exterior titular, pensant a aprofitar el desgast de les belgues, amb quatre jugadores que van disputar més de 33 minuts, una cosa que a Espanya només va fer Carrera. No obstant, el problema el tenia la selecció per dins, minimitzada en el rebot i incapaç de frenar Meesseman i Linskens.

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

Res li va funcionar a Espanya per revertir la tendència i tornar a enganxar-se al partit. No els entrava res a les jugadores de Méndez, ni per dins ni per fora, i a més era incapaç d’agafar els rebots, pels quals fins aleshores havia competit amb decisió, malgrat la seva inferioritat física.

Al final va ser plata (i la classificació per al preolímpic, ja assegurada abans de la final) i segurament tota l’afició espanyola l’hauria firmat. Avui té gust de poc, però a partir de demà es ponderarà que Espanya continua estant en l’elit del bàsquet. La dècada prodigiosa va quedar interrompuda i la bona notícia, malgrat el resultat, és que s’ha reactivat.