Futbolistes mares: no hi ha dos casos iguals

La capitana del Llevant, María de Alharilla, ha sigut una de les pioneres en el futbol espanyol. Alharilla ha sigut la primera jugadora professional que ha decidit fer el pas de ser mare mentre està en actiu. La de Jaén va donar a llum el 26 de juliol al seu segon fill, el Víctor. El primer, l’Hugo, de 3,5 anys, el va gestar la seva parella. Quan va prendre la decisió de ser mare, no tenia referents, ningú havia fet aquest camí a Espanya. Hi havia moltes incògnites, i una d’aquestes era com el seu club, al qual pertany des del 2012, afrontaria la situació. Sense uns protocols establerts, les decisions en aquestes situacions les pren cada entitat esportiva.

«Al llarg de la meva carrera he viscut moments molt feliços, però sens dubte aquest és màgic, compartir la il·lusió de ser mare amb la meva passió pel futbol. Soc molt feliç, ser mare i futbolista és factible», deia la capitana de l’equip valencià. Alharilla va tenir molta sort. El Llevant es va bolcar amb ella, donant-li recursos durant l’embaràs i en la recuperació postpart. És més, l’entitat i la futbolista van arribar a un acord per renovar el seu contracte per dues temporades més durant els mesos de gestació.

La capitana va penjar les botes momentàniament el 31 d’octubre del 2021 i poc més d’un any després es va tornar a vestir de curt i a cordar-se les botes per tornar a disputar un partit de la màxima categoria del futbol espanyol. «Estic molt contenta i feliç d’aportar coses a l’equip. És un procés, vaig agafant minuts. No estic al 100% i és part del procés», deia minuts després de reaparèixer. Alharilla és un exemple d’èxit i un referent que ha sembrat les bases perquè moltes futbolistes facin el mateix.

El moment més feliç de la vida de Marta Corredera s’ha vist entelat per decisions doloroses i injustes. La futbolista del Reial Madrid anunciava el gener del 2022 que seria mare. Des que va fer pública la notícia, que l’entitat blanca va decidir no explicar seguint la seva política d’hermetisme comunicatiu, va veure com el seu club no la va recolzar. Es va veure sobrepassada per la situació i, malgrat disfrutar de l’embaràs, el postpart va ser dolorosíssim.

L’Ona, la seva filla, de poc menys d’un any, va néixer per cesària. Si el seu cos ja havia tingut canvis amb l’embaràs, la cesària li va deixar encara més seqüeles. «No estic bé físicament», va confessar Corredera en una entrevista amb DAZN pel Dia de la Mare. La futbolista, dolguda per com se l’havia tractat, va explicar que s’havien explicat moltes mentides sobre ella i el seu embaràs. «No m’estic entrenant, no perquè no vulgui, sinó perquè no puc. Hi ha gent que m’ha titllat d’egoista i d’altres autèntiques barbaritats sense saber la realitat de la nostra vida», afegia la futbolista. Corredera encara continua immersa en el procés de recuperació mentre està de baixa i compta els dies per poder reincorporar-se i vestir-se de curt.

Si pensem en maternitat i futbol professional, hi ha un nom per excel·lència: Alex Morgan. La nord-americana s’ha convertit en la imatge de la conciliació a escala mundial. «No estava segura de tot el que està relacionat amb el fet de ser mare, però l’embaràs sempre em va semblar tan bonic», relatava Morgan a les xarxes socials. «Va ser un somni meu, sentir que el cos canvia per un petit ésser humà que depèn de mi de per vida al 100%. Alguns d’aquests somnis probablement van sorgir de la por de no poder tenir un embaràs saludable, o de mai tenir ‘el meu cos’ de tornada. Crec que aquestes pors dins meu van encendre encara més la meva passió per l’embaràs», se sincerava la campiona del món.

Morgan va tenir la seva filla Charlie el 2020, mesos abans de disputar els Jocs Olímpics de Tòquio, que van acabar sent ajornats per la pandèmia. Amb aquell temps extra, la futbolista nord-americana hi va poder arribar en perfectes condicions després d’iniciar la seva segona aventura en el futbol europeu de la mà del Tottenham Hotspur, als sis mesos de donar a llum. Ara es prepara per disputar el que serà el seu quatre Mundial.

Hi ha ocasions en què, per defensar els drets propis, cal arribar fins als jutjats. Ho va haver de fer la islandesa Sara Björk, doble campiona de la Champions amb l’Olympique de Lió i, actualment, a la Juventus. La centrecampista ha sigut la primera futbolista a guanyar un recurs contra un club de futbol per impagaments durant el seu embaràs. L’entitat francesa va ser condemnada a pagar 82.094,82 euros a Björk.

La islandesa es va quedar embarassada la primavera del 2021 i ho va anunciar públicament el 21 d’abril del mateix any. El 8 de juny, la Unió Nacional de Futbolistes Professionals (UNFP) de França va remetre un escrit a l’Olympique de Lió mitjançant el qual sol·licitava la raó per la qual el salari corresponent als mesos d’abril i maig no havia sigut abonat en la seva totalitat, com tampoc ho va ser el de juny. Al reglament sobre l’estatut i transferència de jugadors de la FIFA una jugadora té dret a percebre el salari íntegre durant l’embaràs i fins a l’inici de la baixa per maternitat.

«Vull assegurar-me que ningú hagi de tornar a passar pel que jo vaig passar. I vull que el Lió sàpiga que això no està bé. Això no és ‘només negoci’. Es tracta dels meus drets com a treballadora, com a dona i com a ésser humà. Tinc moltes esperances posades en el futbol femení», deia la futbolista quan va decidir fer pública la seva història. «Queda molta feina per fer. Ens mereixem alguna cosa millor».