Plans de viabilitat i un altre estiu mogut

El cost de la pandèmia ha sigut alt, molt alt, per a la indústria del futbol. Els clubs de Primera i Segona Divisió dels cinc grans mercats (Anglaterra, Espanya, Alemanya, Itàlia i França) han perdut més de 10.200 milions d’euros entre els anys 2019-2020 i 2021-2022. Això sí, els equips de LaLiga només representen una desena part d’aquest forat. Pot agradar més o menys, però és la dada més reveladora per defensar el control econòmic i com va actuar de dic per evitar un problema més important. És evident que aquesta contenció dels números vermells s’ha cobrat el peatge de renunciar a talent esportiu, bé perquè es va haver de vendre per quadrar comptes o perquè no es va fitxar per no disparar la despesa. La recompensa, però, s’hauria de veure a mitjà i llarg termini.

Haver optat per la llibertat de despesa de la Premier League, Serie A i Ligue 1 té el seu peatge en el terreny institucional: els accionistes dels clubs haurien d’haver renunciat a tenir el control per donar entrada a inversors que netegessin les pèrdues amb nous diners; això és un repte per a clubs socials com el FC Barcelona, però també per a d’altres amb un accionariat social i molt atomitzat, com el Reial Betis, el Sevilla FC i el Llevant UD, que busca un salvavides aquestes setmanes. Però també hi ha un peatge en l’àmbit l’estratègic: optar per la injecció de capital per sostenir artificialment una plantilla no resolia el canvi de model de negoci accelerat per la pandèmia, i que ja no contempla com a sostenible definir la massa salarial de cada temporada en funció de les plusvàlues per traspassos que es poguessin aconseguir.

La prioritat

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Aquesta transició no és ràpida ni fàcil, però necessària. Veurem pel camí quants equips passen la nota de tall de la UEFA a partir de l’any vinent, quan la massa salarial no podrà superar el 70% de tota la facturació. I mentrestant, ja podem anticipar que aquest estiu tornarà a ser el de l’última hora amb les inscripcions i el «deixeu sortir abans d’entrar». Així doncs, armeu-vos de paciència, perquè tot i que afecti el que més interessa l’aficionat, la viabilitat econòmica continua sent la prioritat.

Ja vam avisar que el fet que LaLiga aprovés el pla de viabilitat del Barça era un pas important, però no determinant. La importància és que aquest s’executi, perquè això implica que els diners estan entrant realment en els comptes del club i no hi ha risc d’impagament o col·lapse. Mireu-ho d’una altra manera: si hi ha clubs que encara no estan podent inscriure és perquè l’alternativa dolenta per fer-ho és endeutar-se, cedir el control o vendre actius no esportius.