Natació artística: les Williams, acrobàcies a la piscina als 50

Les Williams són 12, i vuit d’elles han viatjat fins al Japó. Ronden els 50 i van començar la seva aventura fa uns sis anys. Al capdavant, hi ha Bet Fernández, la capitana, que va ser nedadora d’elit en sincronitzada. Continua vinculada al seu esport com a integrant de l’equip de l’exentrenadora espanyola Anna Tarrés, la de l’època daurada de la sincro a Espanya, que assessora seleccions de natació artística com Grècia, Israel i la Xina. De fet, va estar fa dues setmanes a Fukuoka amb l’equip hel·lè i ha tornat de nou al Japó.

Aquesta vegada ho fa amb antigues companyes i amb altres dones que s’han incorporat al projecte al Kallípolis, el club per excel·lència de la disciplina, on neden cada dissabte. Les expertes són Núria Ayala i Marta Amorós, olímpiques a Seül 88 i Barcelona 92. Van ser companyes seves a la selecció la mateixa Bet Fernández i Eli Salrach. Les quatre restants que són al Japó s’hi han enganxat des de fa uns sis anys. Són Emma Soler, Rita Ayala (germana de la Núria), Noe Soteras i Catalina Bou. A Barcelona s’han quedat, una altra ex de l’elit com Eva López, i les ‘amateurs’ Montse Aguilar, Rebeca Reverter i Sarai Roche.

Bet Fernández es va veure afectada pel conflicte que va provocar la tempestuosa sortida d’Anna Tarrés després dels Jocs de Londres 2012. «Em vaig apartar molt de la sincro», recordava ahir en conversa amb aquest diari des del Japó. «Vaig buscar altres estímuls. I els vaig trobar amb un parell d’amigues que estaven vivint una situació personal de dol i les vaig voler ajudar». La piscina i la sincro van ser el canal per fer-ho. Allà va irrompre el germen de les Williams. Al grup es van anar apuntant les exnedadores i altres dones fora de la disciplina, tot i que sí lligades amb l’entorn aquàtic, com és el cas de la traductora Emma Soler, practicant de submarinisme. «Des d’aleshores riem, ens cuidem i ens ajudem, ens empoderem amb reptes potents en un grup de gent molt diversa. Ens retroalimentem les unes a les altres».

Aquest grup va anar creixent a poc a poc, setmana a setmana, i l’any passat es van proclamar campiones de Catalunya de categoria màster. «¿Podríem fer alguna competició internacional?», es van preguntar. No van arribar a temps a l’Europeu de Roma. Doncs al Japó, van decidir les Williams.

La categoria màster viu al marge dels cursos de les diferents federacions i calia buscar recursos per ajudar a pagar el viatge i l’estada. «Ens hem atipat de vendre flors i de cosir bosses i vam aconseguir 3.500 euros d’una campanya de finançament col·lectiu», explica la Bet. «Aquí estem carregades d’il·lusió i amb ganes de passar-nos-ho bé».

D’Antònia Font a Abba

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

El dia 7 faran la rutina tècnica de la prova per equips. «Farem una coreografia a partir de la cançó ‘Wa yeah!’, d’Antònia Font. L'hem estat treballant des de principi de temporada». Tres dies després, la rutina lliure. «Volem fer un homenatge a Barcelona 92 amb música de Freddie Mercury i Los Manolos. Hi vam començar al juny i la tenim una mica més verda». Després arribarà la rutina combinada. «És de la temporada passada. La fem amb la cançó ‘Gimme! Gimme! Gimme!’, d’Abba».

Ho faran, més enllà del resultat, sota el concepte japonès del ‘maemuki’, l’actitud de mirar sempre cap endavant. Com va fer la mateixa Núria Ayala que es va passar dos mesos en una cadira de rodes després que l’atropellés una moto el novembre passat. O la mateixa Bet Fernández, operada del genoll fa uns mesos. Però allà són al Japó, en el seu entorn preferit, a la piscina, i com un saludable còctel que combina salut, benestar, esport, amistat, autoestima i determinació.