Tranquils, que això del Barça s’arregla de matinada

Ho vam comentar, ¿oi?, fa set dies, o són uns genis o estan posats al fangar. Com que ha passat una setmana i seguim posats en el fang, sembla que no són tan genis.

M’han explicat (i ho sé de bona tinta, és a dir, de dins) que el vicepresident econòmic, Eduard Romeu, sobre el qual algun dia escriurem de la seva sortida d’Audax i el paper que pretén tenir a la junta d’amics i familiars de Joan Laporta, ha hagut d’acudir al rescat d’aquesta última i vital palanca, ja que no hi ha manera que els alemanys deixin anar la pasta.

Pura improvisació

Dic que ha hagut d’acudir al rescat de Laporta perquè m’expliquen que Romeu no havia intervingut en aquesta gestió, al ser cosa del tresorer Ferran Olivé, l’home de confiança que va idear el president al fugir Ferran Reverter.

I, ara, Romeu ha d’arremangar-se i mirar de donar-li un cop de mà a Olivé perquè el nadó ve de natges.

De veritat, no és per continuar amb la meva pedrada, amb la meva idea, que és la idea d’un munt de bons culers, però tot això li passa a Laporta per triat malament la seva aposta en el retorn al tron barcelonista.

En lloc d’arreglar el club, va decidir viure en el caos amb amics i familiars, vivint sobre el filferro, doncs voldria recordar que aquesta gent ja va aconseguir els comandaments del Barça, és a dir, es van convertir en president i directius a altes hores de la matinada en l’últim respir, dia, dels avals.

I a sobre com que són tan divertits i/o semblen tan inconscients o trempats (no ho dic perquè van omplir l’avió de la gira d’USA d’amics i familiars ¡que es van pagar, tots, el seu viatge!), van i per celebrar-ho decideixen cantar a capejades l’himne del Barça, potser Jaume Roures inclòs, perquè tot el periodisme, que era al carrer, passés a considerar-los uns herois, quan el que acabaven de demostrar és que no tenien res preparat, ni pla, ni avals, ni estratègia. Res. Pura improvisació.

Compte amb Joao Felix

Notícies relacionades

El curiós «miracle» de l’Avellino: ascendeix cada vegada que mor un papa

Un gol de Puado i un altre miracle de Joan Garcia consoliden l’Espanyol

I ho sento, però aquesta setmana, la que comença LaLiga, estem abocats a un destí semblant. I sí, creguin-me, aconseguiran una altra gesta, ho celebraran com si haguessin tornat a trepitjar la Lluna i, segur, trobaran centenars de veus i escrivents que van elogiar la seva gestió quan, un altre cop, el que serà és una altra demostració que no tenen ni idea del que porten entre mans.

I només una dada més (del caos en el qual habita el Barça) i no és perquè vulgui parlar-los del meu llibre, com deia Francisco Umbral. Vaig escriure, vaig suggerir, a Xavi que no es fiés d’aquesta gent. Doncs bé, em temo que li volen fer el gol de Joao Felix, per acontentar-lo o tornar-li favors a Jorge Mendes. I potser fins i tot el gol de Neymar. Em temo que Xavi ja sap que no li portaran Bernardo Silva, que és l’únic que vol. De mal gust no en té, el míster.