Aitana Bonmatí: «Toca somiar en gran»

Quan Aitana Bonmatí (Sant Pere de Ribes, 1998) té un partit important i se’n va més d’una nit fora s’emporta el seu coixí de casa. La va acompanyar a Eindhoven, on es va proclamar campiona d’Europa amb el FC Barcelona per segona vegada, i també a Nova Zelanda. 

No és un amulet sinó una manera de viure. Cuida tots els detalls de la seva vida per ser millor futbolista. «Tinc dolors de cervicals, soc molt del meu coixí», explica a Prensa Ibérica a Auckland, seu de la semifinal del Mundial entre Espanya i Suècia. «No puc estar adaptant-me cada vegada que vaig a un hotel. I, aquí, hem canviat més d’hotels que de calces, gairebé. I el coixí m’està ajudant molt». 

Pregunta: ¿Ets tan exigent amb tu mateixa en la vida com en el futbol?

Resposta: Jo crec que sí. Però vaja, el futbol és gairebé tota la meva vida, així que soc així sempre. 

¿Ho eres ja a l’escola?

Uf, sí, sí. I de comparar-me i veure qui tenia millor nota i aquestes coses [riu]. Quan ja vaig ser més gran no, eh. Però sí que sempre volia el nou i el deu.

¿Com treballes, més enllà dels entrenaments, per ser la millor?

Ser futbolista professional no és només entrenar-te i ja està, i te n’oblides. És estar pendent del que fas 24 hores al dia i així ho faig jo. Ja des de fa uns anys tinc un equip darrere meu que m’ajuda a ser millor, més enllà del que tinc al club i a la selecció, que, òbviament, em quedo una mica de tots.

¿I com és aquest equip?

Un psicòleg, un fisio, un preparador físic, un nutricionista... Òbviament, els meus representants m’ajuden molt. No sé si m’he deixat alguna peça important més, diria que no. Són persones que m’han ajudat molt a desenvolupar-me i ser qui soc en el dia d’avui, a créixer com ho he fet. Estic molt satisfeta i contenta de tenir-los al voltant i de confiar-hi.

Quan va arrencar el Mundial et vas llançar un equip a l’esquena que ha passat per molt aquest any. ¿Com es lidera en aquest context?

Soc una jugadora amb ambició, tinc el meu caràcter i la meva personalitat i això ho demostro al camp. Crec que tenim jugadores extraordinàries i cadascuna aporta el que és millor per a l’equip. Així com la meva exigència és màxima amb tot, jo sempre intento donar el millor de mi per ajudar l’equip.

Veus tot el que ha passat i tot i així esteu en semifinals del Mundial, una cosa que mai abans havia aconseguit la selecció.

No m’agradaria centrar-me en el que ha passat aquest any sinó en el present. Estem fent un gran torneig, malgrat la derrota davant el Japó, que crec que ens va ajudar per aprendre dels errors i va arribar en bon moment, millor més aviat que tard. M’agradaria centrar-me en l’equip que som ara, hem arribat a semifinals i res, diu molt de nosaltres. Ara només toca somiar en gran. 

¿Com d’important ha sigut anar partit a partit i no parlar ja de la final com han fet altres països? 

És que, per mi, que tu siguis ambiciosa i comencis el Mundial sabent que pots tenir opcions d’arribar lluny no significa que has de creure’t que seràs campiona, per mi això és un error. L’equip es va construint a poc a poc, va fent camí, va agafant confiança segons les sensacions i els resultats. Així és com ho hem fet. No som un equip crescut, totes sabem el potencial que tenim, però mai expressem que creiem que guanyarem alguna cosa perquè és molt difícil.

Aquest Mundial n’és un exemple.

Exacte, ja s’ha vist com grans seleccions han caigut en fase de grups o en vuitens. Cal anar amb compte amb el que es diu. Però una cosa no treu l’altra, l’ambició i les ganes d’arribar lluny hi eren, òbviament. 

A Suècia repeteixen que l’experiència que tenen en grans tornejos és un punt a favor per a elles, en canvi, algunes de vosaltres heu jugat tres i quatre finals de la Champions.

Sí, moltes de nosaltres hem sigut en cites molt importants amb els nostres clubs i crec que no ha de ser una excusa que no hàgim estat abans en unes semifinals d’un Mundial. Hem suportat altres moments de gran pressió i de cara o creu, per tant estic tranquil·la en aquest sentit, que moltes de nosaltres hem viscut experiències similars i les hem superat amb escreix. Hi ha gent del nostre equip que no, però estan fent un gran Mundial igualment i això ho diu tot.

¿Què té Espanya per guanyar Suècia?

Tenim una gran gestió dels moments del partit, del joc, de com fer mal, com atacar espais. Som un equip més complet, com s’està veient en aquest Mundial. Tenim més arribada, més gol. L’altre dia malgrat quedar 2-1 vam tenir ocasions molt clares en el primer temps, una cosa que abans crec que no passava. Tenim molts recursos, elles també. No m’agradaria comparar, són diferents. Però confio en el que tenim per passar a la final. 

T’enfrontes a Fridolina Rolfö, companya i, sobretot, amiga. 

Hem anat parlant durant tot el Mundial. Ens hem donat ànims, sort, felicitats quan hem guanyat. Ara és curiós enfrontar-me a ella, mai ho hem fet a nivell de seleccions. Serà molt especial, assegura, no només per la gran futbolista que és sinó per la gran persona que és. 

Notícies relacionades

Vilda davant el conflicte de ‘les 15’: «Sense el suport de Rubiales, segurament no estaríem aquí»

Tots els focus per als Chiefs

Està sent un any increïble per a tu. ¿Què significaria arribar a la final del Mundial?

Hem fet una temporada espectacular en el Barça. Arribar a la final amb la selecció... Ja guanyar-la seria l’hòstia, però només arribar a la final seria un any perfecte.