Digues que sí, Rubiales, pels teus collons

Escriuré només dos detalls abans de posar-me a dir barbaritats sobre l’altiu, empoderat i soberbi Luis Rubiales i així m’afegeixo a les centenars, milers i milions de veus, de textos, de crits que en demanen la dimissió que, curiosament, hauria d’haver presentat el mateix diumenge dels fets, tot i que, llavors (fins i tot ara), ni tan sols sap què li va passar.
Bé, això sí que ho sap: es creu amb poder i autoritat per fer el que li doni la gana. En el fons, com molt bé va demostrar, també a la llotja de l’estadi de Sydney, Rubiales ho fa tot, tot, fins i tot totes les coses que es coneixen d’ell i que haurien hagut de propiciar, fa ja molts mesos, la seva dimissió i/o destitució, perquè li surt dels collons.
Hi insisteixo, per a mi (sento no coincidir amb milions de crítics) va ser més greu, impropi, impresentable i inadequat tocar-se els ous per expressar i dir que aquestes noies són campiones del món pels seus o pels meus collons, que la morrejada.
Doncs això. Amb perdó, segueixo. Hi ha dos detalls que no em van agradar, ho repeteixo. Un, hi va haver molts/es, bé, bastants, periodistes i articulistes que van escriure i van publicar abans (ja ho saben, en temps de xarxes, publicar és un instant i escriure, també, també) el seu comentari i crítica contra el gest (el de dur-se les mans al paquet es va descobrir més tard) l’article contra Rubiales que l’article elogiant l’enorme, tremenda i, potser, irrepetible gesta del futbol (i de l’esport) femení espanyol. Això, la veritat, no em va agradar. Primer, el primer.
I, dos, potser com a conseqüència d’això, es va acabar produint un efecte dòmino en el qual la morrejada d’un ésser que estava fora de si, és a dir, absent, ple de prepotència i masclisme, es va convertir en la notícia més valorada per sobre de l’èxit de les noies.
El mal que se’ls ha fet a les campiones a escala mediàtica no sé si els compensarà com a dones, ja que fins i tot Jeni Hermoso li va restar transcendència al petó. Però va arribar tard, els tous dels dits ja volaven sobre les tecles.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Sergio Peris-Mencheta, actor i director: "Des de la malaltia, la meva imaginació s’ha alliberat"
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Atac a Berlín Ferit greu un turista espanyol apunyalat prop del monument de l’Holocaust
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Càrrecs públics ¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?
- MONEDES DIGITALS El robatori de criptomonedes més gran de la història: uns ‘hackers’ s’emporten 1.500 milions de dòlars del gegant Bybit
- Criança El pediatre Carlos González aclareix la importància d’entendre i gestionar els desitjos infantils: «Cedir no és perdre autoritat…»
- Després les polèmiques declaracions de la 'consellera' Parlon Estigmatizar és pensar que trastorn mental és sinònim de violència
- Consells pràctics El truc casolà perquè la goma de la rentadora quedi com nova