El FC Barcelona retira els taxis per al futbol base i els pares es queixen. «A veure com ho fem ara»

Quan van conèixer la intenció del club, la reacció més comuna va ser d’indignació. Van bracejar, van esbufegar... Les famílies es van instar a començar aquesta setmana a trucar a les oficines de la Masia per fer sentir el seu enuig i expressar el perjudici logístic que els suposa l’última política d’estalvi de l’entitat barcelonista. A l’hora de la veritat, poques s’han atrevit de moment a manifestar-hi el seu rebuig. Algunes de les que sí que ho han fet creuen que hi pot haver temor de represàlies. «Si està ben dit, s’ha de poder dir que no s’hi està d’acord i que suposa un contratemps per a les famílies, ¿oi?», diu a EL PERIÓDICO la mare d’un dels nens afectats.

En realitat, les famílies es van assabentar del canvi la setmana passada per boca de l’entrenador de cadascun dels equips. Afecta, sobretot, les categories d’aleví, infantil i cadet. Un taxi recollia de manera individualitzada el jugador a la porta de casa, o al sortir de l’escola, i el portava a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí. I després el tornava a casa. Una gran tranquil·litat per als pares i una gran comoditat per als menors. 

 «És que estàs acostumat a una cosa i ara t’ho canvien. De fet, és una de les raons per les quals som al Barça. Ja veurem com ho fem a partir d’ara», diu un altre pare. Són tres entrenaments a la setmana, tres dies per reorganitzar-se.

«El Barça és el Barça»

«Lamentem les dificultats que puguin anar sortint derivades d’aquest canvi i us demanem la màxima col·laboració per poder adaptar-vos a aquest nou funcionament», diu la carta de l’entitat, que ha establert cinc rutes per als autocars amb tres o quatre parades cadascuna. Les sortides estan fixades a Girona, Lleida, Tarragona, Manresa i Vic. 

Dels consultats per aquest diari, ningú es planteja canviar de club. S’haurà d’esperar un temps per veure si hi ha un degoteig de baixes. «El Barça és el Barça» I per les criatures fem el que sigui. És la seva il·lusió. Se n’aprofiten», diu el pare d’un aleví que viu a la província de Lleida. 

«Ja li hem dit al nen que potser s’ha de perdre algun entrenament, perquè a la tarda treballem tant el meu marit com jo i el punt de recollida més pròxim és a 15 minuts amb cotxe», assenyala la mare d’un infantil que resideix al Maresme.

El factor emocional

Notícies relacionades

Espanya remunta contra Bèlgica amb dos gols en l’afegit

L’Espanyol afronta un partit amb valor doble a Vitòria

Els trajectes podien ser d’una hora fins al Maresme. D’una hora i mitja fins a Lleida. Ara, amb l’autocar, serà més temps. Els horaris de pas encara no estan establerts. Estan a l’expectativa d’això. «A veure a quina hora ens el tornen». En aquests trajectes, amb taxistes a qui agafaven confiança, els nois es podien desfogar. Xavi Hernández solia utilitzar el servei per anar i tornar des de Terrassa. «Significa, des d’una perspectiva emocional, una gran pèrdua. Aquests taxistes estaven formats per tractar amb els nois, sobre com afrontar les seves queixes o les seves frustracions. De vegades fins i tot els ajudaven a fer deures», explica un bon coneixedor de les entranyes de la Masia.

Des del club s’ha precisat que està disposat a assistir les famílies que no es puguin permetre els desplaçaments i que compta amb un sistema de beques per als més desfavorits. El que no ha revelat és l’import que s’estalvia amb la mesura. Segons algunes fonts consultades, el club mobilitzava més d’una trentena de taxis cada dia de la setmana. I cada esport en gestiona la seva flota. «Segurament és una despesa que podrien estalviar amb altres coses», es resigna un pare.