Quan Rubiales va prendre el pèl al Lleida per evitar jugar a Segona B

Luis Rubiales va ser futbolista abans que president de la RFEF i un dels equips en què va jugar va ser la Unió Esportiva Lleida, del qual va marxar amb una martingala que aquests dies es recorda a la capital del Segrià.

A l’estiu del 2000, Rubiales, lateral esquerrà i llavors amb cabells, va firmar per dues temporades procedent del Mallorca B. «Vinc al Lleida perquè és un dels equips més seriosos de la Segona divisió i, per tant, és un pas endavant molt important per a la meva carrera», va dir llavors, segons recorda el diari Segre arran d’un fil a les xarxes socials del periodista lleidatà Jordi Guardiola.

No va ser una bona temporada per a l’equip blau. Més aviat dolenta, conclosa amb un descens a Segona B set anys després d’haver competit a Primera i d’haver guanyat el Barça i el Madrid.

La carta de llibertat

Aquest descens va entristir la ciutat i el club, que es va proposar recuperar la categoria l’any següent. Comptava amb Rubiales, que llavors tenia 24 anys. Però Rubiales no comptava seguir al Lleida a Segona B.

A part d’un masclista fastigós, Luis Rubiales també és un estafador. A la UE Lleida ho van experimentar en primera persona. Us ho explico en quatre piulades: pic.twitter.com/WWxcGnhquU

— Jordi Guardiola (@JordiGuardiolaF) 25 de agosto de 2023

Avançat el mes d’agost, amb el campionat a la cantonada, el jove defensa va comunicar al club que no podia complir el seu contracte, que havia d’anar-se’n, que sisplau li donessin la carta de llibertat.

Amenaces telefòniques

Notícies relacionades

Chimezie Metu s’operarà d’una greu lesió la setmana que ve als EUA

Jorge Martín: "Aquest no és el meu Mundial, serà l’any que ve"

El jugador va assegurar que la seva dona estava rebent amenaces telefòniques i que ja ho havia denunciat a la policia. «No puc estar deu minuts més a Lleida», va dir als dirigents del club, presidit per Antoni Gausí. Va insistir sense oferir gaires detalls, fins que l’entitat lleidatana va accedir a deixar-lo marxar. «Agraeixo al club la comprensió que ha tingut amb el meu problema i que m’hagi donat la carta de llibertat», va dir.

Per a perplexitat dels dirigents lleidatans, dos dies després va ser presentat com a nou jugador del Xerez que dirigia Bernd Schuster. Segons el Segre, ja feia una setmana que negociava amb el club andalús que militava a Segona A. Un fitxatge que li va sortir gratis al club andalús i pel qual el Lleida no va veure, per tant, ni una pesseta. De la denúncia a la policia mai més se’n va saber res.