Així treballa Jorge Mendes, l’incansable superagent que ha posat els dos peus al Barça

«És impossible seguir una conversa amb ell durant més de dos minuts. Estàs sopant i al cap de poca estona està al telèfon negociant amb un club, i a l’instant amb un altre. És un home hiperactiu, una barbaritat», exemplifica un director tècnic que ha fet tractes en diverses ocasions amb Mendes. 

«És algú que entra bé. És molt divertit, té habilitat per explicar anècdotes i molta experiència. Posseeix una enorme xarxa de contactes, però sobretot és molt insistent», aclareix un expresident d’un club de Primera. «Està disponible 20 hores al dia. És la clau del seu èxit. No para», va valorar una vegada Txiki Begiristain, secretari tècnic del Manchester City.

Totes aquestes virtuts l’han situat en l’elit dels representants de futbolistes i li han permès ara posar les seves dues botes al ranxo blaugrana. També ha ajudat, sense cap mena de dubte, la complicitat adquirida amb Joan Laporta, AlejandroEchevarría (encara sense càrrec oficial malgrat la seva rellevància interna) i Deco, de qui va ser agent en la seva etapa de jugador. Tant s’ha integrat el superagent portuguès al Barça que la seva mà dreta, el brasiler Sergio Alves, ha passat a ser ara la mà dreta de Deco, el substitut de Mateu Alemany. Igualment, sense càrrec oficial.

El seu objectiu nuclear és moure el màxim possible els seus jugadors per cobrar el màxim de comissions, i aquest estiu ha posat a l’aparador blaugrana el lateral Cancelo, una necessitat peremptòria de l’equip, i el mitjapunta João Félix, ficat amb calçador. Com que són cessions, per obtenir rendes haurà d’esperar a l’acabar el curs. El Barça obté a canvi l’usdefruit per una temporada de dos futbolistes de gamma alta a bon preu. Intercanvi de favors.

«És com un jugador d’escacs. Pensa sempre quatre o cinc jugades més enllà», remarca l’exdirigent consultat. A Ansu Fati li ha buscat en el Brighton l’aparador de la Premier. Fa anys va mirar de seduir el FC Barcelona amb una oferta de 150 milions del Manchester United pel davanter. Llavors era considerat una espècie d’elegit, el nou ‘10’, i no estava en venda. Es va perdre Mendes una suculenta mossegada, la mare de totes les comissions.

Avió privat

Mendes, de 57 anys, viu a Porto i viatja sempre en vol privat (i viatja molt), va amb una orellera incrustada permanentment a l’orella i tres mòbils. Acudeix a les reunions amb una furgoneta negra de vidres fumats llogada en destí. Sempre l’embolica un núvol del seu propi perfum i quatre o cinc assistents de Gestifute, la seva empresa de representació de futbolistes. La va fundar a finals dels anys 90 amb un primer client: Nuno Espírito Santo, aleshores porter discret i avui tècnic a l’Aràbia Saudita.

L’empresa va créixer sobretot a partir de Cristiano Ronaldo. «Mendes va fer Cristiano i Cristiano va fer Mendes», se sol dir. Avui Gestifute representa més de 100 jugadors (entre ells a Balde i Lamine Yamal) i diversos entrenadors, com Jose Mourinho. El valor de la seva cartera, segons Transfermakt, ascendeix als 1.300 milions. No obstant, Cristiano ja no figura entre els seus clients després d’un sonat divorci a finals de l’any passat. Va passar abans que CR7 fitxés per l’Aràbia Saudita. Allà també va perdre un bon profit. 

Guerres entre agents

Sobre el seu caràcter insistent dona compte un exdirectiu del Barça. «Ens perseguia molt amb Trincao. Agradava a alguns tècnics, però també generava reticències. Doncs bé, cada diumenge ens enviava vídeos de les seves millors jugades. Al president, als tècnics, directius...». I es va sortir amb la seva.

Explica la llegenda que al colombià Radomir Falcao li va regalar un Porsche perquè se n’anés amb ell. Si li interessa un jugador, forma part del seu manual pagar uns bons diners a la família, i així arrabassar-li al seu agent del moment. Explica una altra llegenda que va pagar dos milions a la família de Lamine Yamal perquè deixés Iván de la Peña, que l’havia cuidat amb carinyo durant el seu creixement. No cal dir que espera recuperar la inversió d’alguna manera. 

Forta ascendència

L’exdirectiu blaugrana ressalta una virtut de Mendes: «Té una cosa bona: t’intenta col·locar jugadors, però si no funcionen, te’ls treu i intenta ressituar-los en un altre equip. ‘Tranquil, si no va bé, m’aviseu’, deia». Això va fer amb Semedo, André Gomes i Trincao. I el club va recuperar les inversions. 

Això és possible perquè Mendes sol tenir ascendència en mitja dotzena de clubs pels quals pot moure els seus clients. Al seu dia, va construir una potent aliança amb Florentino Pérez al Madrid: va col·locar Mourinho i Queiroz a la banqueta. A Di María, James, Pepe, Coentrao i el mateix Cristiano, a la plantilla...

«És una especialista en operacions encadenades. Cal anar alerta, perquè et pot embolicar», diu el secretari tècnic consultat. S’ha vist aquest estiu en el Barça: perquè entressin els dos portuguesos, calia moure Ansu i Abde.

«És un tauró»

Més enllà dels seus documentats problemes amb Hisenda per les estructures fiscals dels seus clients (no només a Espanya, també ha sigut investigat a Portugal, Irlanda i Turquia), Mendes ha tingut conflictes amb bastants jugadors que s’han sentit menystinguts i que han acabat per deixar-lo. «És un tauró, li interessen abans que res els peixos grans», explica el secretari tècnic. Més gran el peix, més gran la comissió. Obvi.

De fet, ell s’encarrega fonamentalment del top 10 o top 15 de la seva agència. La resta els deixa per a la seva cohort d’assistents. Amb Sergio Alves orientat en els assumptes del Barça, ha adquirit força al seu costat Hugo Valdir, un exfutbolista portuguès que sempre viatja amb ell.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Però amb els jugadors que es bolca, s’hi bolca de veritat. Fa anys, a principis dels 2000, solia trucar els caps de setmana a les redaccions dels diaris esportius per preguntar com estaven jugant els seus futbolistes del Barça. Deia que no podia veure el partit en qüestió. I trucava al descans i després del xiulet final. Podia despenjar el telèfon qualsevol redactor. Buscava una opinió.

Avui dia lamenta les persecucions periodístiques que diu patir a Barcelona, i se n’ha queixat a Laporta, tot i que ell juga com ningú a les filtracions interessades. Recordin: abans que res és un enorme venedor.