Víctor Francos, president del CSD: «El masclisme i els comportaments rancis són resistents al canvi»

Com a president del Consell Superior d’Esports, Víctor Francos (Cerdanyola del Vallès, 1979) està afrontant una de les crisis més grans de la història de l’esport espanyol. El petó no consentit de Luis Rubiales, ja expresident de la Federació Espanyola de Futbol, i la futbolista Jenni Hermoso durant la celebració del Mundial ha provocat una reacció contundent i mai abans vista en aquest país d’unes futbolistes que s’han plantat i exigeixen la regeneració completa de l’ens federatiu.

¿Com entén la posició de les futbolistes respecte al petó no consentit de Luis Rubiales a Jenni Hermoso i a les conseqüències que ha tingut en la Federació?

Les futbolistes, en un primer moment, i com ens va passar a molts espanyols i espanyoles, estaven en un moment d’eufòria [després del petó de Luis Rubiales a Jenni Hermoso en la celebració del Mundial]. Quan van començar a analitzar el fet van dir amb claredat que ni el compartien ni el pensaven tolerar. Això ha tingut una evolució bastant lògica. Primer, demanant explicacions. Després, demanant conseqüències. I una cosa que no s’ha d’oblidar és que hi ha una denúncia per part de la suposada agredida davant l’Audiència Nacional. Amb la qual cosa, el comportament d’elles ha sigut bastant clar i ha tingut un camí bastant lògic. Però, ni durant el vol de tornada des d’Austràlia vaig tenir cap conversa respecte a això amb cap jugadora, ni posteriorment cap jugadora s’ha posat en contacte amb mi per traslladar-me preocupació, dolor o emprenyament. ¿Per què? Doncs és molt senzill. Perquè les seleccions nacionals depenen de les seves respectives federacions. I és amb elles amb les quals tracten. El meu telèfon està per a qui el vulgui. I és la meva obligació atendre-les si elles ho consideren.

¿No seria apropiat que les jugadores es reunissin amb el Govern per intentar desencallar el problema?

Jo m’hi puc reunir i intentar fer tot el que estigui a les meves mans per intentar que el problema se solucioni. Però el que no puc fer és intervenir sobre la convocatòria de la selecció, no puc cessar càrrecs de la Federació, no puc decidir sobre els entrenadors... No puc decidir, tot i que volgués. Elles han fet el correcte, que és adreçar-se a qui pot prendre les decisions que elles reclamen.

Si una futbolista no acudeix a una convocatòria de la selecció, ¿se li aplica la llei de l’esport?

Si un o una esportista no acudeix a la convocatòria de la seva corresponent selecció, pot incórrer en una falta greu. Sí.

I el Govern, atenent les circumstàncies, ¿què faria?

El Govern, atenent les circumstàncies, espera que no passi. No m’agrada posar-me en les posicions maximalistes. Prefereixo posar-me en posicions més moderades i que ens permetin corregir el tret. Encara tinc l’esperança que això no passi. Però evidentment sí que hi ha una realitat, una normativa que a més no s’aplica només a Espanya, sinó que és una normativa de rang internacional. Els jugadors i jugadores han d’acudir a les seves convocatòries.

Sempre que les futbolistes fan una reclamació se les qualifica de mocoses, de capritxoses. ¿Què pensa quan ho escolta? 

Que hi ha molt per recórrer i que hi ha masclisme. Aquesta és una de les demostracions que hi ha molt masclisme contra el qual lluitar.

¿Creu que el Govern està defensant les jugadores? 

Fins on han arribat totes les meves forces. No es pot imaginar la quantitat d’insults, pressions i mals comentaris que he rebut per les xarxes socials. Per culpa de fer el que he fet també he tingut problemes. Però el Govern ha utilitzat tots els instruments. Des del TAD, fins a qualsevol conversa que hàgim pogut tenir per demanar sisplau que la situació calia resoldre-la. Un diumenge dimitia Luis Rubiales. Al dimarts següent ja estava jo amb el nou president [Pedro Rocha] reclamant-li canvis profunds i estructurals. Més no he pogut fer. I el Govern més no ha pogut fer. ¿Què passa? Que nosaltres no podem cessar un seleccionador nacional. ¿Què passa? Quan jo li demano al TAD que em qualifiqui de molt greu l’actitud de Luis Rubiales, que és una actitud que fins i tot la Fiscalia ha dit: ‘Escolti, senyora Hermoso, ¿vol vostè denunciar perquè nosaltres hi veiem causa?’. Doncs el TAD ha decidit que no, que això és greu. Em sembla molt curiós que el TAD hagi sigut menys sever amb Luis Rubiales que el mateix Rubiales, que va dimitir.

¿És factible creure que la Federació espanyola es pugui regenerar?

No només és factible, sinó farem que es regeneri en tots els seus aspectes. No perquè tot el que passi en la Federació sigui dolent o tot el que s’hagi fet hagi sigut dolent, i no perquè tots els últims anys hagin sigut un fracàs. No m’agrada ser essencialista. ¿Tot ha anat malament? No, tot no ha anat malament. ¿Tot cal canviar-ho? No, tot no s’ho ha de canviar. Hi ha aquella expressió de: ‘Tot està per fer i tot és possible’. Però ni tot està per fer ni tot és possible. És veritat que hi ha alguns àmbits del futbol espanyol que hem de canviar. A més, crec que el mateix futbol espanyol ho ha vist.

Queda la sensació que, tal com és el funcionament de la Federació, imaginar que hi pugui haver canvis profunds sembla complicat.

Nosaltres ara tenim un instrument molt important. El menys rellevant és qui ho faci, sinó que es faci. I aquest instrument és l’ordre electoral que ha de regular totes les eleccions federatives d’any olímpic. Totes les federacions classificades tenen l’obligació de celebrar durant el segon semestre del 2024 les seves eleccions. Totes elles tenen dret a avançar-les demanant permís i autorització al CSD. I tot això va regulat amb una ordre ministerial que estem elaborant i on hi haurà canvis profunds respecte a l’actual sistema electoral. Canvis que no puc concretar ara perquè volem ser molt prudents. Volem que sigui una proposta consensuada amb la majoria dels actors i que respongui al que ens demana la gent, que és que les eleccions federatives, i concretament en el futbol, siguin més democràtiques, més transparents, més obertes.

¿I si l’actual estructura de la Federació de Pedro Rocha pretengués esgotar el mandat fins després dels Jocs?

El Govern hi està en contra. L’hi he transmès en públic i en privat a la Federació. Nosaltres el que volem és que hi hagi una nova assemblea, que no sigui l’assemblea dels aplaudidors. Que n’hi hagi una de nova i es reuneixi per elegir la nova direcció de la Federació, com a màxim en el primer trimestre del 2024. Això és el que vol el Govern. Però el Govern pot fer fins on pot. Crec que és molt rellevant que els ciutadans sàpiguen quina és la voluntat del Govern. Si la Federació decideix ajornar el procés, haurà de donar explicacions públicament d’aquest allargament dels terminis.

¿S’ha posat en contacte en les últimes dates amb Jenni Hermoso?

No. M’agrada explicar-ho amb claredat, perquè si no sembla que hagi sigut un abandó de funcions. Quan la FIFA li diu a la Federació que ningú d’ells parli amb Jenni Hermoso, entenc que és una decisió per protegir-la a ella. Per no rebre pressions. En cap moment vaig voler que ella sentís que el Govern tenia una posició sobre el que ella anava a fer. La seva decisió sobre el que ella havia sentit, el que anava a defensar, i el que anava a denunciar, era seva. I només seva. Ara, amb molta alegria, puc dir que ni he parlat amb Jenni Hermoso, ni amb cap jugadora. Tinc la tranquil·litat que les decisions que han anat prenent han sigut al marge de qualsevol pressió del Govern.

Amanda Gutiérrez, la presidenta del sindicat FUTPRO, assegurava en una entrevista amb EL PERIÓDICO que Espanya havia fet un ridícul mundial per no saber protegir Jenni Hermoso.

Sento que ella ho vegi així, perquè puc assegurar que jo he fet tot el que està a les meves mans perquè la imatge d’Espanya fos la d’un país modern que lluitava contra segons quins comportaments. I és veritat que no gaudim de tots els instruments d’intervenció que voldríem. La llei de l’esport, que a més és molt recent però que no s’havia trobat amb una situació tan crítica, ha de respondre a aquesta falta de capacitat legislativa per part del Govern. A part de l’ordre electoral que farem, estudiarem en profunditat algunes modificacions sobre aquesta llei.

¿Què hauria passat si Rubiales s’hagués disculpat en un primer moment després del petó?

Si s’hagués disculpat de forma sincera després del petó en un primer moment, crec que no hauria passat el que ha passat. Sincerament.

¿Hauria seguit en el seu càrrec? 

No ho sé. Això, com s’ha demostrat, només depenia d’ell mitjançant una dimissió.

Luis Rubiales no només ha tingut aquest escàndol, sinó que venia arrossegant una sèrie de denúncies. I mai va passar res. 

Estan judicialitzades.

Tampoc hi va haver retrets públics cap a ell.

Hi han hagut moltíssims retrets públics cap a ell.

¿Per part del Govern?

Doncs miri, li parlaré d’un del qual es parla molt poc. Cap dirigent del Govern ha anat a acompanyar els clubs a la Supercopa d’Espanya [de l’Aràbia Saudita]. Per alguna cosa serà. Li asseguro que no ha sigut per no haver sigut convidats o per falta de voluntat de la Federació que fóssim allà. Però cap secretari d’Estat ha sigut allà. Ni el secretari general de Cultura i Esport. Ni Miquel Iceta com a ministre de Cultura i Esport. I hem dit públicament que no ens agrada la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita. Aquest és un dels exemples que li podria dir. I, evidentment, hi ha alguns comportaments que hem dit públicament que no ens agradaven. Ara, aquests comportaments s’han portat a la justícia, i aquesta haurà de determinar.

¿Quan va veure per primera vegada el petó de Rubiales a Jenni Hermoso?

El vaig veure a Doha [durant l’escala de tornada a Madrid des de Sydney].

¿Abans o després que gravés la seva disculpa?

No sé si un minut abans o un minut després. Quan va acabar el partit vam anar a l’hotel, vam sopar una mica, vam anar a les habitacions a fer les maletes i vam pujar en un autocar camí a l’aeroport. En el moment en què puges a l’avió ja no tens accés a imatges, sí als textos de whatsapp. La gravetat del fet la vaig percebre pels missatges que rebia. Però no perquè hagués vist el vídeo. El vaig veure quan vam aterrar a Doha.

¿I quina sensació va tenir?

Quan el vaig veure vaig tenir la sensació que no era només un petó. Dues persones poden en un moment d’eufòria fer-se un petó sincer, amistós, i pot passar. Però vaig veure un comportament físic que anava més enllà del que és l’eufòria i l’amistat.

¿Li va demanar explicacions a Luis Rubiales?

A l’avió, amb Luis, només vaig parlar un moment per dir-li que considerava que havia de rectificar al més aviat possible i de forma contundent.

¿Hi va haver coaccions a Jenni Hermoso al mateix avió?

Jo no les vaig veure. Ni les vaig veure, ni les vaig sentir, ni les vaig percebre. Això no vol dir que no es produïssin. Jo, entre altres coses, anava veient pel·lícules, dormint. Era un viatge de 25 hores.

Notícies relacionades

El jutge prohibeix a Rubiales acostar-se a 200 metres de Jenni Hermoso

¿Vol ser president de la RFEF o una federació territorial? Més val que ja estigui dins

¿El comportament de Rubiales a la final del Mundial va ser una conseqüència d’una manera de ser?

Jo no m’atreveixo a dir que això respongui a la manera de ser de Luis Rubiales. Sí que m’atreveixo a dir que va ser indecorós. n