La crònica del Vila-real-Girona: El Girona fa història i s’enfila al liderat

La història del Girona es va escriure en quatre minuts bonics. Quatre minuts que el van col·locar al cim de la Lliga. Quatre minuts per remuntar l’1-0 del Vila-real gràcies al seu bon cap. Bon cap de Michel, el tècnic que ha col·locat l’equip català al cim, i bon cap de Dovbyk, bonic va ser l’1-1, i excel·lent cap d’Eric Garcia en l’1-2, excel·lent cop de cap el seu. Sumen 19 punts de 21 i han encadenat la sisena victòria consecutiva.

Així va escriure la història a l’estadi de La Cerámica, transformat ja en el temple del Girona, el lloc on va conquistar l’elit a través de l’excel·lent joc desplegat en la segona meitat que el col·loca per sobre dels grans clubs del futbol espanyol.

El partit, almenys en la seva primera part, semblava tenir un guió fix. Dominava el Girona amb la pilota als seus peus, però el Vila-real generava perill. Ja va passar abans fins i tot que es complís el primer minut. Un desajust defensiu va provocar una ocasió claríssima per a l’equip de Pacheta. Era gol o gol perquè a la banda dreta del Girona es va viure un desequilibri de tal magnitud que ni Arnau (lateral destre) ni Eric Garcia (central destre) eren on havien d’estar permetent la cavalcada d’Álex Baena per aquest flanc fins a situar-se en la línia de fons, detectant després la desgarbada figura de Morales. Tot i que el ‘Comandante’ va posar tan malament el seu cos que el xut se’n va anar a les grades. Estava sol en la frontal de l’àrea petita i el seu xut va embrutar l’excel·lent jugada del seu company. 

Savinho, un dimoni

El Girona va encaixar bé l’avís. El seriós avís del Vila-real va exercir de despertador apropiant-se de la pilota. Hi va haver moments en què la possessió va ser insultant, fregant el 90% en els 10 primers minuts. Es va assolir el 87%, tot i que no es traduïa en ocasions, malgrat que el partit va girar cap al costat de l’equip de Michel. Va girar bàsicament perquè tot naixia en la velocitat de Sávio, el verí del qual a cada pilota que tocava generava pànic en l’experimentada defensa del Vila-real.

El partit es jugava, en realitat, a la banda esquerra. D’una banda, Pedraza, el lateral esquerrà del ‘submarí groc’, es transformava en una tortura per a la defensa gironina. Era l’arma més poderosa i, sobretot, més fiable de l’onze de Pacheta. I a l’altra punta, també l’esquerra, cavalcava Savinho, aquest diable brasiler que mirava als ulls de Foyth, aquest pretès lateral dret que va perseguir el Barça fins que va escollir Cancelo perquè no tenia diners per pagar-lo.

Acabada la primera meitat, tot continuava igual que a l’inici. El 0-0 il·luminava el marcador de l’Estadi de La Cerámica, mentre al Vila-real el torturava el record d’aquest xut als núvols de Morales. El Girona, mentrestant, es fustigava perquè el seu domini escènic –semblava, en molts moments, que el conjunt de Pacheca jugava fora de casa– no tenia, en canvi, traducció real.

Reacció superba en la segona meitat

Al primer capítol del duel, ni un sol xut a porta va executar l’equip revelació del campionat. Després, tot va canviar assistint a una segona meitat extraordinària. I això que va arrencar de mala manera perquè una malaptesa d’Iván Martín sobre Capoue, pena màxima firmada per Parejo amb poc encert però molta fortuna perquè la pilota, capritxosa ella, es va colar per sota del cos de Gazzaniga, que creia tenir-la a les seves mans. Però se li va escórrer.

Notícies relacionades

El Barça espatlla la seva imatge amb greus errors a Mallorca

Xavi ho sap millor que ningú: l’estan vigilant

No sabia el Vila-real que aquest 1-0 era el pròleg de la tempesta del Girona, resumida en quatre minuts superbs. Quatre minuts per disfrutar, una vegada més, de l’exhibició de Savinho, ¡quin centre el seu en l’1-1 com si la pilota anés teledirigida al capdavant de Dovbyk! i d’aquesta prodigiosa tècnica que traspuen els peus d’Aleix García, que va regalar una delícia al capdavant d’Eric Garcia per rubricar l’1-2.

Vist i no vist. No se’n va assabentar Pacheta. Ni el Vila-real. Dos gols, tots dos de cap. I de cap al liderat. Hi ha tardes-nit que no s’obliden mai. Va passar a Vila-real. Va passar un 27 de setembre del 2023. I es ca acostar al cim de la Lliga. Tots estan per sota. Madrid i Barça miren des de baix el revolucionari Girona de Michel.