L’exercici físic, un aliat en el tractament contra el càncer

Segons estudis recents, es calcula que al voltant d’un de cada dos homes tindrà càncer en algun moment de la seva vida així com almenys un terç de les dones. L’evidència científica recolza la importància de l’exercici físic tant en la prevenció com durant el tractament d’aquesta malaltia per millorar la qualitat de vida dels pacients. «Els gimnasos sí que són llocs adequats per a les persones amb càncer i no em cansaré de dir-ho», afirma Rojas durant una de les ‘masterclass’ d’exercici i salut ofertes pel centre de formació ESHI. 

«La millora de la força i la qualitat muscular és una qüestió primordial en la intervenció amb les persones que tenen càncer. Millorar la qualitat muscular dels pacients permet que la seva qualitat de vida millori i que depenguin menys de terceres persones per desenvolupar la seva vida», explica Rojas. «En cap cas l’entrenament augmentarà la virulència del càncer que es pateix. La caquèxia, o estat de debilitat, propi del tractament farmacològic, la radioteràpia o la quimioteràpia, només es pot revertir amb la millora de la funcionalitat a través de la millora dels pics de força dels pacients», afirma Rojas. Això sí, no serveix qualsevol tipus d’entrenament. 

Individualització, una de les claus

«És totalment obligatori individualitzar els entrenaments de força adaptant-se a cada cas perquè sigui efectiu i beneficiós», assegura el tècnic. És fàcil creure que potser el millor sigui sortir a caminar, però segons assegura el tècnic, és molt més important treballar la força. En el cas de pacients en tractament, per exemple, es planificaran exercicis senzills i s’escalaran en funció de la percepció de fatiga del pacient, que mai ha de ser alta. «No es programen exercicis per repetició o per càrrega sinó per un caràcter d’esforç. Haurem de planificar exercicis, per exemple, dels que podent arribar a fer 30 repeticions ens quedem amb unes 6 per sèrie amb un caràcter d’esforç moderat», assegura l’expert. «Hi ha malalts que només podran fer sessions de 10 o 15 minuts i això ho determinarà el seu estat físic, la seva força, el grau de fatiga, etc», afirma. 

A més de l’esforç, Rojas insisteix que l’exercici mai ha de causar incomoditat o molèstia. «Una de les adaptacions que també hem de tenir en compte és el tipus de càncer, perquè n’hi haurà uns en què certs moviments provoquin molèsties i que en canvi el mateix moviment sigui positiu per als altres», argumenta. De la mateixa manera que durant el tractament, durant la recuperació és també crucial que es faci exercici i s’ha de fomentar l’estil de vida actiu més enllà de l’entrenament. 

Estil de vida actiu

Notícies relacionades

Especial 45 anys d’EL PERIÓDICO. El fitnes: i Espanya s’ha posat en forma

Patry Jordán: «Pesava 20 quilos menys, marcava tauleta i no era feliç»

En aquest sentit, Rojas assegura que igual d’important que l’entrenament és que la resta d’hores del dia no es passin de forma sedentària. «Habitualment es planifiquen un parell de sessions per setmana, però la resta d’hores és totalment necessari que el pacient es mantingui actiu. Per això, la càrrega de treball ha de ser molt assumible i la fatiga baixa, perquè l’últim que es pretén amb l’entrenament és que la persona deixi de venir al gimnàs per estar fatigada», assegura. «Hem d’aprendre a gestionar la dosi mínima eficient i eficaç de cada pacient», assenyala. 

Tot i que cada vegada més persones són conscients de la infinitat de beneficis que aporta l’exercici físic, continua havent-hi molt tabú per fer caure i per fer-ho sempre és recomanable que abans de seguir un entrenament o dieta, es recorri a un especialista. «En el tractament del càncer treballem de bracet amb un equip multidisciplinari en què hi ha des d’oncòlegs i psicòlegs, fins a fisioterapeutes, nutricionistes i entrenadors», afirma Rojas.