LaLiga continua perdent el temps i no només és culpa de Bordalás: els partits de 100 minuts no funcionen

El desenllaç de l’Athletic-Getafe (2-2) de la setena jornada va enfurismar Iñaki Williams. «Em sembla una vergonya que es perdi temps així. Això no és futbol. En els últims minuts, amb l’adrenalina, he anat a recriminar-lo. Tots el tenim calat. No me’n sento orgullós, però la impotència que es pari el joc d’aquesta manera no m’agrada gens». Les crítiques anaven dirigides a José Bordalás, tècnic del conjunt madrileny i considerat com el ‘brivall’ del temps efectiu.

L’alacantí va acabar expulsat després d’una topada amb els jugadors de l’Athletic i va respondre al davanter en sala de premsa: «Són paraules oportunistes, desproporcionades i fora de lloc». Però el temps efectiu està lluny de ser un problema exclusiu del Getafe o de Bordalás. Afecta tota una competició que segueix a la cua pel que fa a aprofitament del joc. Un problema que ni els descomptes més llargs, que han elevat la durada total dels partits per sobre dels 100 minuts, ha aconseguit esmenar.

El Reial Madrid, l’equip amb més temps efectiu

En les sis primeres setmanes del campionat s’ha jugat una mitjana de 54:16 minuts. És pràcticament la mateixa xifra que en el curs 2018/2019, quan es van disputar, de mitjana, 54 minuts i 18 segons. A les dues campanyes passades, malgrat que les prolongacions van augmentar un 40%, el temps no efectiu va pujar i va arribar, de mitjana, els 53 minuts i 36 segons.

En el seu últim balanç anual, els àrbitres espanyols es posaven com un dels seus objectius fonamentals maximitzar el temps efectiu de joc. La solució plantejada era la mateixa que s’havia aplicat durant el Mundial de Qatar. «Hem calculat que per cada celebració es consumeix un minut. Per tant, en cada gol, com a mínim, s’afegirà un minut de temps addicional. Si hi ha revisió en el VAR, doncs el mateix: si es triga dos minuts, dos extres; tres, tres per al suplement», explicava Undiano Mallenco, del Comitè Tècnic d’Àrbitres. Però arran de les dades de l’arrencada de Lliga, la situació s’ha tornat paradoxal.

És cert que existeixen fins a deu punts de diferència entre l’equip que més minuts juga i el que menys disputa. No obstant, les interrupcions s’han tornat una constant transversal a LaLiga. En els partits del Reial Madrid es juga el 58,38% del temps mentre que en els enfrontaments del Cadis el percentatge es queda en el 47,87%.

«Necessitem més temps, estem fent el ridícul»

Per sota del conjunt blanc hi ha el FC Barcelona, amb un 57,43% de minuts reals, per davant del Celta, que completa el ‘top 3’ d’equips amb més temps de joc (56,83%). En el costat contrari, a més del conjunt gadità, figuren amb menys del 50% de minuts l’Alabès (48,87%) i el Sevilla (49,33%).

Aquesta problemàtica és una arma llancívola entre els entrenadors, que s’ha accentuat aquesta temporada a causa de, precisament, l’augment dels descomptes. Ja en la primera jornada, el Getafe i el FC Barcelona van empatar sense gols en un enfrontament que va durar 115:54 minuts, tot i que només 60:49 van ser de joc efectiu. És a dir, un 52,35%, per sobre de la mitjana d’aquesta temporada del Getafe (50,45%).

«Penso que estan permetent massa. Si venem el producte de LaLiga i el que tenim és això... No és positiu per a ningú. És una vergonya per a mi, necessitem temps efectiu en el futbol, estem fent el ridícul», es queixava Xavi, tècnic del Barça. Va ser el primer dels molts capítols que Bordalás afronta i viurà aquesta temporada. «És una cosa que ja cansa una mica. La gent entén que no podem jugar de tu a tu al Barça. Un jugador seu val més que tota la nostra plantilla», replicava.

Però en els efectes de l’‘altre futbol’ el relat és pendular. Així, en la sisena jornada va ser el tècnic alacantí el que es va posar la mà al rellotge per queixar-se del malbaratament de temps en l’ajustat Reial Societat 4 - 3 Getafe. Aquest partit va arribar a un total de 109 minuts i 14 segons. Aquell cap de setmana només dos partits van estar per sota de la centena: l’Osasuna - Sevilla (96 minuts i 10 segons) i el Rayo - Vila-real (98 i 29 segons).

LaLiga, la segona competició amb més faltes

En comparació amb la resta de tornejos europeus, LaLiga no surt ben parada. No hi ha cap competició amb un registre més raquític que els 53 minuts i 36 segons de mitjana de la temporada passada. La següent pitjor dada és la de Portugal (53 minuts i 50 segons). Entre el ‘top 5’, la Bundesliga va arribar a 55 minuts i 20 segons per quedar a dalt del mesurament dels tornejos domèstics. La Champions League del curs passat va anar més enllà i en els seus partits es van jugar, de mitjana, 60 minuts.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

La situació es va exposar en una conferència de la UEFA, on es van mostrar gràfics per contextualitzar les dades. Entre aquestes, la de les faltes per partit, amb LaLiga com a segona que més sanciona: 26,4 infraccions per partit, a raó de cinc grogues i 0,44 vermelles. Sobre aquest apartat, la postura del Comitè Tècnic d’Àrbitres és clara: «Tenim molt clar que defensarem els futbolistes i sempre que veiem aquest tipus de jugades actuarem».

Des de la Comissió d’Àrbitres de la FIFA, que presideix Pierluigi Collina, el posicionament és el mateix. «Després d’un procés de consulta –en el qual es van debatre solucions com el rellotge aturat, igual com en bàsquet o futbol sala–, la IFAB (International Football Association Board, encarregada de marcar les regles del joc) va recomanar als àrbitres que calculin el temps addicional amb més precisió», defensava el tècnic italià. Però mentre els cronòmetres arriben als tres dígits, el temps real de joc, el que capta l’atenció i, per tant, alimenta la indústria futbolística, segueix en perill.