João Félix i la negació del fill pròdig

Probablement la història ja la coneixen. I si no és així, potser poden emparentar-la amb moltes altres que tenen a veure amb nens prodigi que trenquen amb els llocs on es van criar. Perquè João Félix, la criatura que recorria diàriament amb els seus pares, mestres de secundària d’educació física, els 260 quilòmetres que separaven el seu Viseu natal i Porto va acabar recalant a Lisboa per allistar-se al Benfica. Tenia 16 anys. Ja fos pel seu físic, aparentment fràgil, ja fos perquè els seus entrenadors no confiaven prou en ell, la història a Porto va acabar de manera abrupta. Do Dragão va perdre un fill pròdig i va guanyar alguna cosa així com un enemic.

Quan João Félix va sortir aquest dimarts per la sala de premsa de l’estadi dels dracs com a nou estendard d’un Barcelona on somia a préstec, va mantenir aquest posat de jove càndid que poc té a veure amb aquest caràcter volcànic que de tant en tant apareix, sobretot quan veu el seu futbol amenaçat.

A les tripes de Do Dragão, després de passar per diversos passadissos i sales on es recorden algunes de les grans gestes del doble campió d’Europa portuguès –impacta una gran fotografia del seu extècnic José Mourinho a l’entrada de pàrquing–, va poder João Félix prendre el púlpit mediàtic. Ho va fer mossegant-se els llavis, tocant-se l’orella esquerra, després el micro, però segur de la seva postura.

Mossegant-se els llavis, tocant-se l’orella esquerra i després el micròfon, João Félix no es va moure un centímetre del discurs que tenia planejat fer. Allunyat de tota polèmica, però procliu a mostrar aquesta nova bonaventura que per ara l’acompanya vestit de blaugrana.

Va restar importància al fet d’enfrontar-se al Porto –«el meu somni és marcar gols en qualsevol lloc, a Do Dragão o on sigui» –, però es va regirar quan li van insistir que detallés les diferències d’aquesta etapa amb la turbulenta de l’Atlètic: «Les preguntes són sempre les mateixes. La diferència es pot veure en tot. A l’equip, en el club, en la manera de jugar... Amb això no vull dir que estigui malament com juga l’Atlètic, però m’adapto millor al joc del Barcelona. Necessitava canviar d’aires, tal com vaig fer al gener passat amb el Chelsea. Ara soc feliç, la meva família està bé. I això és el més important».

Entre les cinc vegades que l’exjugador de l’Atlètic ha jugat a Do Dragão, la que més impacte va provocar en l’afició rival va ser la del febrer del 2019, quan, encara amb la samarreta del Benfica, va aconseguir marcar el gol del triomf i impedir el títol del seu gran rival. Moment que va quedar en l’historial d’un João Félix que insisteix a no mirar enrere.

Xavi fuig dels ‘fantasmes’

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Tampoc vol fer-ho Xavi Hernández, que va protagonitzar una roda de premsa amb la clara intenció de calmar tant l’‘entorn’ com el seu propi vestidor després d’anys de desacords a Europa: «Sembla que vegem fantasmes a la Champions, però hem d’abandonar tot això. Podem pensar en positiu també. Aquí també hi ha jugadors que han guanyat molts partits a Europa, com Gündogan, que és campió».

«Hem de tornar a mostrar un bon futbol a Europa i ser competitius. És l’assignatura pendent en aquest projecte. I estem en un escenari ideal per fer-ho», va concloure Xavi, que aquest dimecres compleix 100 partits com a tècnic del Barça. I ho fa amb diverses lliçons apreses: «He après a equilibrar-me. A tractar-ho tot amb més naturalitat. Això és futbol, i es pot guanyar, però també perdre».