¿Per què la Xina ha censurat una foto de dues atletes abraçant-se?

Una imatge als Jocs Asiàtics de Hangzhou de dues atletes xineses, Lin Yuwei i Wu Yanni, abraçades després de la conclusió de la final dels 100 metres llisos, ha sigut censurada a les xarxes socials del gegant asiàtic suposadament a causa d’una referència inadvertida a la massacre de la plaça de Tiananmen.

La foto mostrava junts els nombres de carrera de les atletes, el 6 i el 4, cosa que donava lloc a un 64, que és una al·lusió comuna a l’incident del 4 de juny de 1989.

Aquell any, les tropes xineses van reprimir violentament les manifestacions a favor de la democràcia a Pequín, cosa que va provocar la mort de centenars de manifestants, tot i que el nombre exacte de víctimes continua sent incert.

El Govern xinès manté una política de censura estricta sobre qualsevol discussió relacionada amb aquest esdeveniment, i les mencions en línia solen ser eliminades.

La foto en qüestió va ser una de moltes de les fetes a les atletes després de la final dels 100 metres llisos femenins als Jocs Asiàtics de Hangzhou, on Lin es va proclamar campiona i Wu va acabar en segon lloc per després ser desqualificada.

Aquest incident amb Wu, que va ser penalitzada per una falsa sortida, va fer que es tornessin virals les notícies i fotografies sobre la carrera.

Invitació a la reflexió

La repercussió va ser tal que la imatge lateral de les dues corredores abraçant-se amb la referència al 64 va ser inicialment censurada a la plataforma Weibo –similar a X (abans Twitter)–, però encara es troba disponible en alguns articles de notícies xinesos.

10月1日，杭州亚运会田径女子100米栏决赛，中国选手林雨薇与吴艳妮互相拥抱鼓励。
但是因为照片中两人的号码组成了“六四”，导致图片在墙内被夹。
目前仅有零星几家媒体的照片还没有被封禁。 pic.twitter.com/Q40hbGzqby

— 李老师不是你老师 (@whyyoutouzhele) 2 de octubre de 2023

A més, la recerca de la imatge al motor de cerca xinès Baidu mostra un missatge que indica que la «funcionalitat s’està optimitzant», cosa que suggereix una possible eliminació del contingut.

Malgrat que a la publicació original de la foto la imatge de les atletes va donar pas a una altra de fons gris, els comentaris realitzats pels usuaris continuen actius.

«Porta una cinta blanca al cap, estan abraçant-se fortament, amb roba vermella, dues banderes nacionals envoltant dos nombres, aquesta foto realment mereix una reflexió», va indicar un dels usuaris de Weibo.

«Si no el bloqueges, menys persones ho sabran. Des de la transmissió en viu de Li Jiaqi fins a aquests jocs asiàtics, dues onades d’operacions inverses que han causat problemes directament», afegia un altre internauta.

Alta sensibilitat

Qualsevol referència pública a la massacre és monitorada de prop i, en alguns casos, censurada, com es va produir l’any passat amb l’esmentat influent xinès Li Jiaqi, que va mostrar un pastís que s’assemblava a un tanc en l’aniversari de la massacre de Tiananmen.

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

Aquest incident ressalta l’alta sensibilitat i la prohibició que envolta el tema de Tiananmen a la Xina, on les generacions més joves sovint tenen un coneixement limitat sobre aquest esdeveniment històric a causa de la censura governamental.

La Xina és el país amb més internautes del món (al voltant de 700 milions) però alhora un dels que exerceixen més control en els continguts de web, com mostra el fet que llocs populars com Google, Facebook, X (abans Twitter) o Youtube estiguin bloquejats al país des de fa anys.