Entrevista a Luis de la Fuente: «Vaig saber que tenia el suport dels jugadors des del primer dia»

El seleccionador nacional masculí, Luis de la Fuente concedeix a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA i a Prensa Ibérica la seva primera entrevista des de la victòria en la Nations League i després de tot el que va passar després del Mundial femení. L’acord, en vigílies del transcendental partit contra Escòcia, és parlar només de futbol, el terreny que veritablement domina després d’una vida dedicada a aquest esport.

Espanya es juga la classificació directa per a l’Eurocopa 2024, que es disputarà a Alemanya el pròxim estiu, davant Escòcia a Sevilla (aquest dijous) i a Noruega (diumenge, a Oslo). Després de sis partits amb quatre victòries, un empat, una derrota, 18 gols a favor, quatre en contra i un títol, el seleccionador respira satisfet amb el balanç al capdavant de l’absoluta en aquests mesos convulsos en la Federació.

Pregunta. ¿Es va veient la identitat de la selecció que vostè vol? 

Resposta. Penso que sí. Al seu dia vam establir un camí, un recorregut i un guió sobre la selecció que preteníem anar aconseguint. Vam establir una sèrie de registres que crec que es van reconeixent. Vam plantejar una selecció molt versàtil, amb diferents tipus d’atac. Hem fet gols de diferents factures, amb diferents conceptes futbolístics i defensivament som també un equip sòlid.

P. A la pissarra de Luis de la Fuente, ¿quins referents futbolístics hi apareixen?

He tingut la sort de tenir en la meva carrera professional 18 entrenadors de perfil futbolístic molt diferent. Però de tots he après. I després he tingut l’oportunitat de conèixer, conversar i debatre sobre això amb d’altres. Al final tot això es fica a la coctelera i un va fent-se una idea futbolística. Des que vaig començar a jugar a futbol sempre m’he mostrat com un jugador de tall ofensiu i crec que els equips que he entrenat tenen aquesta primera idea d’atac. Però sempre aposto perquè siguin equilibrats per aconseguir metes.

P. ¿Qui l’ha inspirat com a jugador i com a tècnic?

R. Sempre dic que no em reconec en l’entrenador que va començar fa ja 26 anys. Segurament m’agradava més el futbol anglès d’aquella època, amb el Liverpool i el Manchester United com a equips de referència. Lògicament, a Espanya hi havia equips com el Reial Madrid i el Barcelona, que van marcar una etapa. Per a mi, ha sigut una experiència excepcional ser aquí en la Federació Espanyola de Futbol, perquè vaig començar a interpretar el futbol d’una altra manera i he après molt. He treballat amb la base que jo tenia, però amb la idea futbolística d’un model molt reconegut al món que ens ha donat moltíssims èxits. I he consolidat un concepte futbolístic que ara crec que és el que intento plasmar.

P. En la Federació ha viscut els èxits de Luis Aragonés i de Vicente del Bosque. ¿Es reconeix en ells?

R. Crec que es comença a canviar el nivell de selecció amb Luis Aragonés, que comença a donar una idea de joc més combinatiu, amb futbolistes d’un perfil que s’adapten avui més a aquest model que tenim ara instaurat en la Federació. I això ho consolida Del Bosque i ho fa encara més gran. Crec que Del Bosque suma nous jugadors i amb el pas del temps va evolucionant la idea, una cosa que va interpretar molt bé. Del Bosque va treure un rendiment excepcional a aquests futbolistes.

P. ¿I ara?

R. Ara continuem evolucionant i realitzant una regeneració. S’acaba una etapa per a alguns jugadors i cal incorporar-ne d’altres. Crec que estem en aquest procés i continuem aquí, però ara, després d’11 anys i després de guanyar un títol de nou, es comença a consolidar una altra vegada una idea. No només pel títol, sinó també pel futur, perquè tenim una selecció en la qual hi ha futbolistes molt joves amb molta experiència internacional. Gent que tant en els seus clubs com en la selecció han guanyat títols. I això normalment augura sempre un futur molt bo.

P. ¿En quina fase es troba d’aquest procés?

R. Crec que estem consolidant la idea amb matisos, però els futbolistes són els veritables protagonistes d’això. Amb bons futbolistes es poden aconseguir coses. Si no els tens, per molt bones idees que tinguis, o per molt bo que sigui el model o el mètode, no s’aconsegueixen.

P. L’altre dia va comparar Lamine amb Maradona i Messi i va advertir que per molt jove que sigui «és un tipus de futbolista que cal posar sempre perquè té una cosa diferent».

R. Mai miro el club de procedència ni l’edat. El que miro és el rendiment que em poden donar. No em tremolarà el pols mai a l’hora de donar oportunitats a jugadors que les estan demanant i que després, en la nostra idea de joc, tenen un recorregut important. També pensem en la immediatesa del partit amb Escòcia, que és el que ens manté aquí en el càrrec. Però fa ja 11 anys que soc a la casa i he après a mirar una miqueta més enllà i invertir en jugadors.  

P. Parlava d’Escòcia, ¿creu que des de fora se li va donar més importància de la que va tenir a la derrota a Glasgow?

R. Sí, crec que sí, sincerament. Estic acostumat a la crítica futbolística i conec l’escenari en el qual em moc. Sé que si guanyes ets molt bo, i si no, no ho ets, però ho entenc com un comportament natural dins de la societat. Però érem un equip nou amb només 25 minuts de treball tàctic i després era un rival important, molt dur i en un estadi amb un ambient excepcional.  

P. I, al contrari, ¿creu que s’ha infravalorat la victòria a la Nations League?

R. No ho crec. Nosaltres vam viure una felicitat total, absoluta. El que vaig veure va ser jugadors que estaven eufòrics, alguns no havien vingut mai a la selecció i estaven disfrutant aquell moment únic per a ells. I vaig veure moltíssims aficionats que van ser al carrer a Espanya celebrant. Crec que se li va donar importància, molta importància.

P. ¿Com d’important va ser resoldre els dos partits contra Geòrgia i Xipre amb golejades contundents, després de tot el que havia passat al voltant de la selecció i l’RFEF?

R. No va servir per consolidar una idea, va enfortir la idea de treball que estem repetint des que vam començar a treballar al març. Una lectura recurrent és que jugàvem amb dos rivals que són inferiors, però jo tinc molta experiència en aquest món del futbol i si no afrontes un partit des del minut inicial fins a l’últim segon amb intensitat, amb concentració, amb ambició, amb fortalesa... Aquest és el camí i això dic als jugadors. Llavors, aquests resultats el que fan és reforçar encara més la meva idea que aquest és un equip amb ganes i ambició que vol aconseguir coses importants amb un talent i una qualitat excepcional.

P. Ha guanyat un títol amb totes les seleccions que ha dirigit, inclosa l’absoluta. I coneix la matèria primera de la qual disposa perquè en bona mesura són nois amb els quals ha treballat, que ja han guanyat amb vostè abans.

R. Guanyar alguna cosa costa molt, és molt difícil. Hem tingut la sort, gràcies a Déu, de guanyar en totes aquelles etapes, lògicament perquè hem comptat amb grandíssims equips. ¿Si això em dona tranquil·litat? Doncs sí, però em fa ser molt exigent amb mi mateix per continuar millorant. Intentarem continuar fent passos i continuar guanyant coses, perquè ja hi ha una cosa molt bona del que anomenen mentalitat guanyadora: s’incrementa quan tornes a guanyar i tornes a guanyar i tornes a guanyar. Llavors, volem continuar guanyant.

P. Fa la sensació que si alguna cosa ha tingut des del primer dia és el suport dels jugadors.

R. Ho he sentit així des del primer dia, crec que ha sigut així de veritat. Des de la primera oportunitat que vaig tenir d’estar amb ells, vaig veure que era un grup de jugadors entregats. En gran part perquè, com vaig dir en la meva presentació, jo tenia molt avantatge, perquè al 80-90% de futbolistes els he tingut des que eren Sub-15, Sub-16, Sub-18... Llavors sabia que tenia el seu suport i el convenciment que estaven segurs de la meva aposta i de com serien tractats amb mi. Em coneixen perfectament futbolísticament, i quant als que no em coneixien, em vaig preocupar perquè ho fessin. La veritat és que des del primer moment vaig comptar, en aquest sentit, amb el suport de tots ells.

P. Li pregunto per dos noms propis. A Pedri encara no l’ha pogut convocar per lesió. ¿Té al cap que sigui un jugador important en la seva selecció?

R. No parlo gaire amb els jugadors en el dia a dia, quan són en els seus clubs. Però quan estan lesionats acostumo a trucar a gairebé tots. I el Pedri va debutar amb mi sent una criatura, crec que sent Sub-19 a Macedònia, i tinc moltes ganes de veure’l amb nosaltres.

P. Morata està segurament en el millor moment de la seva carrera.

R. Crec que tenim un nivell altíssim de futbolistes i l’Álvaro ara mateix té l’avantatge que té experiència i pòsit, a més del seu talent i el seu nivell futbolístic. Potser està en l’edat en la qual ha arribat a aquella maduresa i potser estar en el millor moment de la seva carrera futbolística. És una estrella, ens ajuda molt amb d’altres que s’estan formant i que estan en aquest procés.

P. Queden set anys per al Mundial 2030 a Espanya i no seria forassenyat pensar que si la cosa va bé pogués continuar sent el seleccionador. ¿Ha pensat aquests dies en aquesta possibilitat?

R. Em fa moltíssima il·lusió que es jugui el Mundial a Espanya, pel que representa per a la Federació, per al futbol espanyol, per als jugadors espanyols i per a tot el país. Però ni em plantejo el que comenta, ho veig molt lluny. De fet, solc recordar que vaig venir a la Federació per a tres mesos i n’acumulo 11 anys ja. Hi ha moltes coses a fer abans d’això. Primer, classificar-nos per a l’Eurocopa, que estem entregats aquest mes a aconseguir-ho, i després tenir la possibilitat de poder disputar-la. Això ja em sembla una experiència i una possibilitat excepcional. Pensar en aquest Mundial em sembla bastant llunyà, però és una il·lusió, per descomptat. ¿Com vol que un entrenador i un seleccionador no desitgi participar en un Mundial i a més al teu país? Seria increïble.

P. A Anglaterra s’ha publicat que, quan Gareth Southgate deixi la selecció anglesa, entre els candidats a dirigir-la està la seleccionadora del femení, Sarina Wiegman. Un primer pas que mai s’ha produït. ¿Veu molt lluny que una dona estigui al capdavant d’una selecció masculina?

R. Jo és que això ho veig amb molta naturalitat. Si la gent està preparada i capacitada, hem de tenir les mateixes oportunitats tots. Crec que anem en aquest camí amb total i absoluta normalitat, de veritat, i és el que em van ensenyar a casa meva. Els meus pares no van tractar diferent els germans i les germanes, ens van tractar a tots igual. Llavors, això ho veig amb naturalitat. Si estàs preparat, que és l’únic que fa falta, doncs endavant.

Notícies relacionades

Tomé tensa la selecció

Tres hores que van canviar el Barça

P. ¿Què creu que ha après el futbol espanyol durant aquest últim mes i mig?

R. El que vull és que hi hagi unió d’aquí i per sempre, perquè només pensem en futbol, futbol, futbol... No sé quines coses haurem après, però l’important és estar units. Estar units és la clau per aconseguir coses importants i crec que això és bo per a tothom. Unió.