Kilian Jornet reneix al Pirineu: corona 177 cims de més de 3.000 m en 8 dies

Hi ha qui està abonat a les gestes. Qui, cada dia que afronta, ho fa amb la mentalitat de continuar creixent amb noves metes. Hi ha qui ho fa amb coses mundanes i terrenals, com podrien ser aprovar un examen i completar la tasca encomanada a la feina. I després hi ha Kilian Jornet. L’ultracorredor català no entén de límits: sempre hi ha un cim més alt, un recorregut més exigent o un nou repte per afrontar. Aquesta vegada, per fer-ho, Kilian ha tornat als seus orígens. En una temporada complicada, truncada per una greu lesió soferta a l’Himàlaia que l’ha apartat de la competició, ha decidit tornar a les muntanyes que el van veure créixer. Al Pirineu, on es va enamorar de la muntanya i va descobrir el seu talent innat per a les curses de muntanya, ha tornat a fer història: 177 cims de més de 3.000 m en 8 dies. I, el millor, és que no ho ha fet per sumar una nova fita al seu palmarès, sinó per amor.

L’aventura començava dilluns 2 d’octubre als peus del cim Frondella (Sallent de Gállego, Osca). L’objectiu era disfrutar del camí i travessar el Pirineu, i superar així un total de 177 cims de més de 3.000 metres. Durant aquest viatge per alguns dels pics més icònics de la serralada pirinenca ha arribat a encadenar més de 40 cims en una mateixa jornada, caminar 39 hores seguides i desplaçar-se en bici per enllaçar trams. Malgrat l’esgotament acumulat, la recompensa d’arribar a cada cim ha valgut la pena. «Avançar per totes aquestes arestes ha sigut un plaer i he disfrutat molt dels recorreguts. Havia pujat a aquests cims quan tenia 13 anys però no els recordava, i això ha fet que visualment aquesta hagi sigut una experiència molt intensa. Redescobrir així els cims que ja no recordava ha sigut una experiència espectacular i, d’altra banda, una de les coses més dures que he fet mai», confessava als peus de la Pica d’Estats, últim cim coronat.

Una setmana entre muntanyes, a trams amb sol i d’altres acompanyat de l’equip de la seva marca NNormal, que l’han tornat a la seva infantesa, als seus orígens. Durant aquests 8 dies l’atleta s’ha retrobat amb les arestes dels cims més emblemàtics del Pirineu: Balaitús, Garmo Negro, Vignemale, Cilindro, Mont Perdut, Pic Long, Pic de Posets, Punta de Lliterola, Aneto, Sayó, Montcalm i Pica d’Estats, entre molts altres cims coronats per Kilian Jornet.

View this post on Instagram

A post shared by Kilian Jornet (@kilianjornet)

El viatge arribava a la fi dimarts passat al matí, quan els primers rajos de sol il·luminaven el cim de la muntanya més alta de Catalunya, la Pica d’Estats, al parc natural de l’Alt Pirineu. A les cames, Kilian Jornet ha acumulat un total de 485,65 quilòmetres, un desnivell de més de 43.000 metres i més de 155 hores d’activitat física.

Record amarg de l’Himàlaia

Aquesta aventura ha sigut un regal i una tortura per a Kilian. Ha redescobert el seu amor per la natura, ha reconnectat amb ell mateix i amb la muntanya, després d’una de les temporades més dures per a l’atleta català. El maig d’aquest any va aconseguir el permís per endinsar-se a l’Himàlaia. Amb la seva família es va desplaçar fins als peus de l’Everest, on va començar en solitari el recorregut fins al cim. Van ser més de 30 hores que van acabar de manera tremendament amarga. Va poder superar tots els obstacles, excepte arribar al cim. Una allau el va arrossegar i, després de l’ensurt, va decidir fer mitja volta.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Als peus del sostre del planeta, amb la seva família, va prendre la decisió de respirar, parar un temps. Va tornar a posar-se les botes a l’Eiger Ultra, on va sentir unes molèsties al maluc que va acabar sent un edema ossi que l’ha mantingut apartat tota la temporada. «Aquest any volia participar en algunes carreres, però una lesió m’ho va impedir. Després de recuperar-me, vaig començar a plantejar-me diferents projectes i se’m va acudir encadenar els cims de més de 3.000 metres del Pirineu. Tenia aquesta idea al cap, però no sabia si seria un repte possible o si suposava una bogeria. Després de consultar-ho i deixar-me aconsellar per persones que coneixen molt bé els recorreguts del Pirineu, vaig decidir fer-ho», explica Kilian Jornet, que no va poder participar en les proves més importants de cursa de muntanya com l’UltraTrail Mont Blanc i l’Ultra Pirineus. 

Recórrer el Pirineu ha permès a Kilian Jornet tornar a connectar amb si mateix. Córrer pel terreny que el va veure créixer li ha permès tornar a connectar amb allò que el mou, sentir-se segur de nou. El seu vincle amb la muntanya continua intacte i Kilian torna a sentir-se Kilian.